Anar al contingut

Arma de fissió intensificada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:IvyMike2.jpg
Ivy Mike, la primera detonació nuclear del seu tipo, de 10.4 megatonés, 1 de novembre de 1952.

Un arma de fissió intensificada es referix generalment a un tipo d'arma nuclear que utilisa una chicoteta cantitat de combustible per a aumentar la velocitat de fusió (i per tant la potència) d'una reacció de fissió. Els neutronés lliberats per la reacció de fusió s'agreguen no solament als neutrons lliberats per la fissió, sino que també induïxen reaccions de fissió posteriors, lliberant més neutrons. La taxa de fissió s'aumenta a valors molt alts, lo que permet una gran cantitat de material fisible se someta a la fissió del núcleu abans de ser desmontat de forma explosiva. El procés de fusió en sí contribuïx solament una chicoteta cantitat d'energia (aproximadament el 1%) per al procés.[1]

L'idea d'impulsar este tipo d'arma va ser originalment desenrollada entre finals de 1947 i finals de 1949 en el Laboratori Nacional dels Àlbers de l'Universitat de Califòrnia en Nou Mèxic, Estats Units.[2]

Es creu que un arma d'este tipo va ser utilisada en la prova nuclear de Corea del Nort de 2016.[3][4]


Referències

[editar | editar còdic]