Armada Argentina
La Armada de la República Argentina (ARA), o simplement Armada Argentina, és una de les tres branques de les Forces Armades junt al Eixèrcit i la Força Aérea. La seua missió és allistar, adestrar i sostindre els mijos navals de la Nació. Estos són distribuïts en quatre branques conformant el poder naval integrat: la Flota de Mar, l'Infanteria de Marina, l'Aviació Naval i la Força de Submarins.[1]
Ademés de la seua missió, l'Armada participa en operacions de seguritat interior junt al Ministeri de Seguritat, participa en operacions de manteniment de la pau de l'ONU, proveïx el respal llogístic a les campanyes antàrtiques junt al Comando Conjunt Antàrtic i proveïx respal humanitari a la comunitat en cas de catàstrofe.
L'Armada es troba subordinada al president de la República com a comandant en cap de les Forces Armades. El cap de l'Estat Major General de l'Armada (JEMGA) té dependència del Ministeri de Defensa (MINDEF) per delegació del president i relació funcional en l'Estat Major Conjunt (EMCO), als fins de l'acció militar conjunta.[2][3]
Durant el XIX, va eixercitar un vital rol en la guerra de l'Independència Argentina entre 1810 i 1825, la guerra del Brasil en 1825, la guerra del Paraná en 1845 i la guerra de la Triple Aliança entre 1865 i 1870. Va ser durant la guerra de l'Independència Argentina, quan l'almirant Guillermo Brown[4] va véncer als realistes en el Combat naval de Montevideo el 17 de maig de 1814, posant fi al domini espanyol en les aigües del Riu de l'Argent, i permetent afiançar la Revolució de Maig. Aixina, el 17 de maig va ser oficialisat en 1960 com el Dia de l'Armada Argentina, i és celebrat anualment.[5]
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història de l'Armada Argentina.
Submarí ARA Sant Joan
[editar | editar còdic]El tràgic naufragi del submarí ARA Sant Joan i els seus 44 marins (38 tripulants i 6 buços tàctics) el 15 de novembre de 2017 va representar la pèrdua de la capacitat submarina de l'Armada quedant sense submarí algun en estat operatiu per primera volta des de 1933. Despuix d'una busca d'un any i dos dies, va ser confirmat la troballa del derelicte del submarí el 17 de novembre de 2018 a 597 km de Comodoro Rivadavia i a 907 m de profunditat del Mar Argentina.[6]
El 17 d'octubre de 2024 per la llei 27.758 va ser instituït el 15 de novembre com el Dia Nacional per la Memòria dels 44 Héroes i Heroïna del Submarí ARA "Sant Joan" i la reafirmación i defensa dels drets sobirans de la Mar Argentina.[6][7]
El XXI
[editar | editar còdic]
La base naval integrada en Ushuaia, proyectada com a futura base d'operacions en l'Antàrtida, té l'inici d'obres formalisat el 3 de març de 2022.[8]
El 2 de juny de 2022 va arribar a l'Argentina el quarto i últim eixemplar OPV-87 (ARA "CL Corder"),[9] pertanyent a la série de quatre OPV-87 comprada a la Naval Group de França el 22 de juny de 2018.[10] La primera unitat, l'patrullero ARA "Bouchard", va ser entregada el 6 de decembre de 2019, i les tres restants construïdes i entregades en 2020, 2021 i 2022. L'adquisició va ser realisada per a rellevar els vells avisos aixina com les corbetes A69 i MEKO 140 dels operatius de control de peixca, busca i rescat, entre atres tasques.[11]
Per resolució del MD en data 23 de febrer de 2021 va ser creat el Comando Conjunt Marítim (COCM), en assent en l'Edifici Lliberteu i en dependència del Estat Major Conjunt (EMCO), per a eixercir la conducció de les operacions militars de vigilància i control dels espais marítims. Va assumir la conducció l'1 de giner de 2022.[12][13]
El lot de cinc (5) avions SEM (Super Étendard Modernisés), adquirit en França el 18 de decembre de 2017 per a potenciar la dotació d'onze (11) SUE proveïda a la 2.ª Escuadrilla Aeronaval de Caça i Atac (EA32) en assent en la base de Comandant Espora, es troba sense condicions per a volar per falencias relacionades en el material pirotècnic dels assents eyectables. Des de la seua recepció en l'Argentina el 16 de maig de 2019, el Ministeri de Defensa i l'Armada han gestionat la seua posada en condicions operatives. L'11 de juliol de 2024 l'Armada va confirmar la continuació de les proves per a portar-ho a terme.[14][15]
L'Armada realisa una série d'adquisicions de material aéreu per a enfortir la vigilància i patrullaje dels espais marítims.[16]
L'exploració de llarc alcanç serà reforçada en quatre (4) aeronaus P-3C/N (tres P-3C + 1 P-3N), comprats en Noruega el 17 d'octubre de 2023,[17] conseguint reemplaçar als vells P-3B en l'Escuadrilla Aeronaval d'Exploració (EA6E) en assent en la Base Aeronaval Almirant Sar (BAAZ) de Trelew. Els P-3C adquirits tenen aplicat el programa d'extensió de vida ASLEP, que implica la tongada completa de les ales, lo que permet un remanente de vida en servici d'a lo manco 15 anys.[18] El primer avió, el P-3C 6-P-57, va arribar a Buenos Aires el 19 de setembre de 2024[19] i el segon, el P-3C 6-P-58, va arribar el 6 de novembre de 2025.[18] Queda un (1) P-3B, el 6-P-56, en condicions per a retornar al servici, aguardant en FAdeA l'arribada de recanvis.[20]
En juliol de 2025 va començar l'adquisició de dos (2) avions Beechcraft King Air 360ER MPA per a l'Escuadrilla Aeronaval de Vigilància Marítima.[16]
A fins de 2024, per a substituir els vells Aérospatiale AS555SN Fennec, va quedar aprovada l'adquisició de quatre helicòpters llaugers Leonardo AW109SP, comprats en Itàlia, descartant els Airbus AS365N3. Els futurs helicòpters serviran en les operacions aérees navals en els patrullero oceànics OPV-87, estenent la capacitat de vigilància i control de l'espai marítim.[21]
Bucs
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Anex:Equipament de l'Armada Argentina.
| Classe | Nom | Proveïdor | Any d'incorporació | Apostadero |
|---|---|---|---|---|
| Submarins | ||||
| Tipo 209 | ARA Bota | Archiu:Flag of Alemània Occidental.png | 1974 | Mar de l'Argent |
| TR-1700 | ARA Santa Cruz | 1985 | Mar de l'Argent | |
| Destructors | ||||
| MEKO 360 | ARA AL Brown | Archiu:Flag of Alemània Occidental.png | 1983 | Port Belgrano |
| ARA L'Argentina | 1983 | Port Belgrano | ||
| ARA Sarandí | 1984 | Port Belgrano | ||
| Corbetes | ||||
| MEKO 140 | ARA Espora | Archiu:Flag of Alemània Occidental.png | 1985 | Port Belgrano |
| ARA Rosers | 1987 | Port Belgrano | ||
| ARA Spiro | 1988 | Port Belgrano | ||
| ARA Parker | 1990 | Port Belgrano | ||
| ARA Robinson | 2000 | Port Belgrano | ||
| ARA Gómez Roca | 2004 | Port Belgrano | ||
| Patrullat | ||||
| OPV-87 | ARA Bouchard | Archiu:Flag of França.png | 2018 | Mar de l'Argent |
| ARA Piedrabuena | 2020 | Mar de l'Argent | ||
| ARA Storni | 2021 | Mar de l'Argent | ||
| ARA CL Corder | 2022 | Mar de l'Argent | ||
<o>Aviació naval</o>
[editar | editar còdic]
| Model | Proveïdor | Any d'incorporació | Unitat | N.º d'avions |
|---|---|---|---|---|
| Caça | ||||
| Dassault Super Étendard SUE/SEM |
Archiu:Flag of França.png | 1980 | EA32 | 11 |
| Exploració | ||||
| Lockheed P-3B/C/N Orion |
 Archiu:Flag of Noruega.png |
2024/2025 | EA2E | 2(+ 2) |
| Beechcraft King Air 360ER MPA |
|
2024/2025 | EA2E | 2 |
| Entrenadors | ||||
| Beechcraft T-34C1 Torbe Mentor |
|
1978 | ESAN | 10 |
| Helicòpters | ||||
| Sikorsky SH-3H Siga King |
|
1972 | EA2H | 8 |
| Aérospatiale AS-555SN Fennec | Archiu:Flag of França.png | 1996 | EA1H | 4 |
| Leonardo AW-109SP | Archiu:Flag of Itàlia.png | 2025 | EA1H | 0 (+ 4) |
Organisació
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Organisació de l'Armada Argentina.
El comando superior de les Forces Armades de la Nació és assumit pel president de la Nació i comandant en cap de les FF. AA., i el cap de l'Estat Major General de l'Armada (JEMGA) adestra, allista i sosté els mijos i recursos posats a la seua disposició, en tant l'Estat Major Conjunt de les FF. AA. (EMCFFAA o EMCO) és responsable de les operacions militars en temps de pau.[22][23]
El cap de l'Estat Major és un oficial superior del cos comando i pot alcançar el grau màxim de l'institució.[24]
L'Armada s'estructura i distribuïx en quatre forces conforme al concepte de poder naval integrat:
- Flota de Mar - element de superfície
- Força de Submarins - element submarí
- Infanteria de Marina - element amfibi
- Aviació Naval - element aeronaval
Totes les forces, unitats, organismes i instituts s'organisen conformant l'estructura operativa:[25]
- Comando d'Adestrament i Allistament de l'Armada (COAA) (base de Port Belgrano)[26]
- Comando de la Flota de Mar (COFM)
- Comando de l'Infanteria de Marina (COIM)
- Comando de l'Aviació Naval (COAN)
- Comando de la Força de Submarins (COFS)
- Comando de Forces d'Operacions Navals Especials (COFE)
- Comando de Transports Navals (COTN)
- Base Naval Port Belgrano (BNPB)
- Àrea Naval Austral (ANAU)
- Àrea Naval Atlàntica (ANAT)
- Àrea Naval Fluvial (ANFL)
- Direcció general d'Educació de l'Armada (DGEA)
- Escola Naval Militar (ESNM)
- Escola de Suboficials de l'Armada (ESSA)
- Escola d'Oficials de l'Armada (ESOA)
- Escola de Guerra Naval (ESGN)
- Escola de Ciències de la Mar (ESCM)
- Fragata ARA Llibertat (Q-2) (FRALI)
- Liceu Naval Militar "Almirant Brown" (LNMAB)
- Liceu Naval Militar "Almirant Storni" (LNAS)
- Escola Nacional de Peixca "Comandant Luis Piedrabuena" (ESNP)
- Escola Nacional de Nàutica "Manuel Belgrano" (ESNN)
- Escola Nacional Fluvial "Comodoro Antonio Somellera" (ESNF)
- Departament d'Estudis Històrics Navals (DEHN)
Personal
[editar | editar còdic]El personal militar s'estructura en quadro d'oficials, quadro de suboficials i quadro de tropa; i en cos comando i cos professional.
El quadro d'oficials de cos comando es forma en els cadets de l'Escola Naval Militar (ESNM) de L'Argent que es graduen en el grau de guardiamarina (5 anys).[27] Els oficials de cos professional es graduen del curs d'integració naval (6 mesos). Este mateix quadro es dividix en tres grups: oficials superiors (almirants i capitans d'navío), oficials caps (capitans de fragata i de corbeta) i oficials subalternos (tinents i guardiamarinas). Els oficials de cos comando poden alcançar fins al grau d'almirant i els de cos professional fins a capità de fragata.
El quadro de suboficials de cos comando es nutrix dels jóvens de l'Escola de Suboficials de l'Armada (ESSA) en Port Belgrano que es graduen en el grau de veta segona (2 anys).[28] Els suboficials de cos professional es graduen del curs d'integració militar (8 mesos). El quadro es dividix en dos grups: suboficials superiors (suboficials) i suboficials subalternos (vetes). Els suboficials de cos comando poden alcançar fins al grau de suboficial major i els de cos professional fins a suboficial primer.
El quadro de tropa es constituïx de mariners voluntaris que ingressen en el servici militar voluntari (SMV) pel periodo d'un (1) any. El servici militar obligatori (SMO) va ser derogat en 1994 i substituït per l'actual sistema.[29]
Des de 2013, les Forces Armades investiguen el nivell educatiu de la tropa voluntària per a conseguir l'educació secundària.[30]
Reserva Naval
[editar | editar còdic]La Reserva Naval de l'Armada Argentina servix al propòsit de completar, quan aixina es disponga, els efectius del quadro permanent de l'Institució.[31] Està composta pel personal militar retirat (en o sense haver), el personal militar dau de baixa, els qui varen realisar el servici militar obligatori i servici militar voluntari, els egresados dels Liceus Navals, i de les escoles de la marina mercant; i tot ciutadà argentí que sense haver complit en el servici militar obligatori obtinga títuls, aptituts o especialisació calificades per a integrar la Reserva Naval en un grau d'oficial o suboficial per a l'eventual cas de convocatòria.[31]
Els oficials i suboficials de la Reserva Naval reben capacitació per als seus rols, tant en l'àmbit específic com en l'àmbit conjunt. Alguns cursos que ha realisat el personal de la Reserva Naval són: Oficial Control de Tràfic Marítim (OCONTRAM, ex COLCO), Curs d'Estat Major Especial (CUEMES), Curs SGTM-1 de l'Organisació de les Nacions Unides (ONU). Els Oficials de Reserva tenen habilitada la carrera fins al grau de capità de fragata, i els suboficials fins al grau de suboficial primer.
La dòna en l'Armada
[editar | editar còdic]En organisar-se com a país independent en el XIX, Argentina va adoptar una estructura patriarcal que va marginar a les dònes de gran part de les activitats de la vida pública, incloent la prohibició de votar i ser votades —derogada en 1947— i l'incapacitat civil —derogada en 1968—. Les Forces Armades varen ser un cas extrem d'organisació patriarcal, excloent per complet a les dònes fins a la anteúltima década de el XX.[32]
L'ingrés de dònes a les Forces Armades argentines es va iniciar en 1980, en l'Armada i la Força Aérea, mentres que Eixèrcit ho permetria en 1981. En el cas puntual de l'Armada, en 1980 es va habilitar l'ingrés de dònes suboficials per als cossos Professional i Comando i en 1981 es va habilitar l'ingrés de dònes oficials, pero solament en el cos Professional. Recent en 2002 es va permetre l'ingrés de dònes oficials en el Cos Comando, és dir de les unitats de combat, quedant des d'eixe moment habilitades per a formar part de totes les especialitats de la força.[32]
En 2010 l'Armada ya registrava un total de 1799 dònes, equivalents al 8,5 % del total, contant els instituts de formació, pero eixe percentage es reduïa a un 2 % dels oficials del Cos Comando.[32] Cap a eixe any, les dònes participaven en juntes de classificació per a suboficials, pero no participaven en les juntes per a oficials.[33] Aixina mateix, una gran part de les funcions de les dònes estaven influenciades per estereotips de gènero, sent l'àrea enfermeria el que tenia major presència femenina en 2017, en un 60 %.[34]
En 2006 la ministra de Defensa Nilda Garré va crear l'Observatori sobre l'Integració de la Dòna en les Forces Armades i en 2007 va crear el Consell de Polítiques de Gènero, institució única en el món pel fet de l'incorporació al mateix de les dònes militars.[33][35] També es varen crear Oficines de Gènero en les unitats militars, es varen derogar les normes que prohibien l'ingrés i permanència en el Colege Militar de les alumnes que quedaren embarassades, aixina com militars varons que reconegueren la seua paternitat i l'obligació de solicitar autorisació al superior per a casar-se.[36]
En 2015 María Inés Uriarte va ser ascendida a contraalmirante, convertint-se en la primera dòna en alcançar eixe grau.[34]
En 2017 l'Armada tenia 3440 dònes, de les quals 3161 era suboficials (19,05 %), 279 eren oficials del Cos Professional (24,03 %) i 100 eren oficials del Cos Comando (6,95 %).[34]
El 15 de novembre de 2017, la tinent d'navío Eliana María Krawczyk, primera dòna oficial submarinista d'Argentina i Amèrica Llatina, es va convertir en la primera dòna màrtir de l'Armada Argentina, en fallir en acte de servici en el naufragi del submarí ARA Sant Joan junt a atres 43 militars. Va ser ascendida póstumamente a capità de corbeta el 3 de març del 2020.[37]
Graus
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Rancs militars d'Argentina.
Oficials
[editar | editar còdic]Els rancs dels oficials, en orde descendent, a continuació:[38]
| Escalafó | Oficials superiors | |||
|---|---|---|---|---|
| Graus | Almirant | Vicealmirante | Contraalmirante | Comodoro de marina |
| Abreviatures | AL | VL | CL | CA |
| Còdic OTAN | OF-9 | OF-8 | OF-7 | OF-6 |
| Insígnies | Archiu:Caps block 238 .png | Archiu:Caps block 239 .png | Archiu:Caps block 240 .png | Archiu:Caps block 241 .png |
| Escalafó | Oficials caps | ||
|---|---|---|---|
| Graus | Capità d'navío | Capità de fragata | Capità de corbeta |
| Abreviatures | CN | CF | CC |
| Còdic OTAN | OF-5 | OF-4 | OF-3 |
| Insígnies | Archiu:Caps block 249 .png | Archiu:Caps block 250 .png | Archiu:Caps block 251 .png |
| Escalafó | Oficials subalternos | |||
|---|---|---|---|---|
| Graus | Tinent d'navío | Tinent de fragata | Tinent de corbeta | Guardiamarina |
| Abreviatures | TN | TF | TR | GU |
| Còdics OTAN | OF-2 | OF-1 | OF-1 | OF-D |
| Insígnies | Archiu:Caps block 261 .png | Archiu:Caps block 262 .png | Archiu:Caps block 263 .png | Archiu:Caps block 264 .png |
Suboficials
[editar | editar còdic]Els rancs dels suboficials, en orde descendent, a continuació:[38]
Tropa Voluntària
[editar | editar còdic]Els rancs dels mariners, en orde descendent, a continuació:[38]
| Mariner Primer | Mariner Segon |
|---|---|
| OR-2 | OR-1 |
| Archiu:Caps block 281 .png | Archiu:Caps block 282 .png |
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Forces Armada argentines|20px|Vore el portal sobre Forces Armada argentines]] Portal:Forces Armada argentines. Contingut relacionat en Forces Armada argentines.
- [[Archiu:{{#switch:Argentina|20px|Vore el portal sobre Argentina]] Portal:Argentina. Contingut relacionat en Argentina.
- [[Archiu:{{#switch:Militar|20px|Vore el portal sobre Militar]] Portal:Militar. Contingut relacionat en Militar.
- Ministeri de Defensa (Argentina)
- Estat Major Conjunt de les Forces Armades (Argentina)
- Prefectura Naval Argentina
- Anex:Bucs de guerra d'Argentina
- Anex:Bases de les Forces Armades argentines
- Anex:Desplegament de les Forces Armades argentines
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2015) Lliure Blanco de la Defensa 2015, 1.ª edició, Buenos Aires: Ministeri de Defensa, p. 62. ISBN 978-987-3689-25-3.
- ↑ «Llei 23.554 de Defensa Nacional». InfoLeg.
- ↑ Donadio, Marcela (2016). «10: Argentina», Atles Comparativa de la Defensa en Amèrica Llatina i el Carib, 1.ª edició, Buenos Aires: Ret de Seguritat i Defensa d'Amèrica Llatina, p. 114. ISBN 978-987-4128-00-3.
- ↑ Grau de brigadier pero cridat en el títul d'almirant
- ↑ Bámio, José R.; Dárrinchon, {{{nom2}}} (2014). Efemérides navals, Departament d'Estudis Històrics Navals.
- ↑ 6,0 6,1 «Dia Nacional per la Memòria dels Héroes del Submarí ARA Sant Joan». Casa Rosada. Consultat el 21 de novembre de 2025.
- ↑ «Llei 27758». Infoleg - Ministeri de Justícia i Drets Humans. Consultat el 21 de novembre de 2025.
- ↑ Agustín Larre. «Taiana inaugura les obres de la futura Base Naval Integrada en Ushuaia». Infodefensa.com.
- ↑ «Va arribar al país el nou patrullero oceànic ARA “Contraalmirante Corder”». Armada Argentina.
- ↑ «Decisió Administrativa 1934/2018». Bolletí Oficial.
- ↑ José Javier Díaz. «Els OPV de l'Armada Argentina». Pucará Defensa.
- ↑ «Resolució 244/2021». Bolletí Oficial.
- ↑ «Comando Conjunt Marítim - Resenya històrica». Estat Major Conjunt.
- ↑ Marcelo R. Cimino. «Qüestió SUE/SEM (Primera part)». Full Aviació.
- ↑ «L'Armada Argentina continua realisant proves en els Super Etendard Modernisé». Zona Militar.
- ↑ 16,0 16,1 «a-equipar-a-la-armada-argentina/ ». Consultat el 21 de novembre de 2025.
- ↑ Luis Piñeiro. «Firmada la compra de quatre avions de patrulla P3C Orión per a l'Armada Argentina». Defensa.com.
- ↑ 18,0 18,1 Marcelo R. Cimino Argondizzo. «[1]». Consultat el 21 de novembre de 2025.
- ↑ «L'Armada Argentina va rebre el primer P3-C Orion». Armada Argentina.
- ↑ Marcelo R. Cimino. «Lo que seguix en els P-3 Orión argentins - Breus -». Full Aviació.
- ↑ Santiago Rivas. «L'Armada Argentina firma la compra de quatre Leonardo AW109SP». Pucará Defensa.
- ↑ (2023) Lliure Blanco de la Defensa 2023, Ministeri de Defensa, p. 50.
- ↑ «Llei de Defensa Nacional». InfoLeg. Consultat el 30 de giner de 2025.
- ↑ «Llei del Personal Militar». InfoLeg. Consultat el 30 de giner de 2025.
- ↑ (2015) Lliure Blanco de la Defensa 2015, 1.ª edició, Buenos Aires: Ministeri de Defensa, pp. 83-84. ISBN 978-987-3689-25-3.
- ↑ «Poder Naval Integrat». Argentina.gob.ar. Consultat el 1 de decembre de 2019.
- ↑ Donadio, Marcela (2016). «10: Argentina», Atles Comparativa de la Defensa en Amèrica Llatina i el Carib, 1.ª edició, Buenos Aires: Ret de Seguritat i Defensa d'Amèrica Llatina, p. 116. ISBN 978-987-4128-00-3.
- ↑ «Suboficial de l'Armada». Armada Argentina Incorporacions. Consultat el 22 de decembre de 2019.
- ↑ (2015) Lliure Blanco de la Defensa 2015, 1.ª edició, Buenos Aires: Ministeri de Defensa, pp. 53-54. ISBN 978-987-3689-25-3.
- ↑ (2015) Lliure Blanco de la Defensa 2015, 1.ª edició, Buenos Aires: Ministeri de Defensa, pp. 251-252. ISBN 978-987-3689-25-3.
- ↑ 32,0 32,1 32,2 «Informe sobre l'integració de la dòna en les Forces Armades» (PDF). Ministeri de Defensa República Argentina. Archivat des d'el original, el 16 de giner de 2015. Consultat el 20 de febrer de 2018.
- ↑ 33,0 33,1 «Informe sobre l'integració de la dòna en les Forces Armades» (PDF). Ministeri de Defensa República Argentina. Archivat des d'el original, el 16 de giner de 2015. Consultat el 20 de febrer de 2018.
- ↑ 34,0 34,1 34,2 «Menys del 17% dels membres de les Forces Armades són dònes».; «Dònes en l'Armada Argentina 90 a 17». Chequeado. Consultat el 20 de febrer de 2018.
- ↑ «Carolina Urtea ▸ Les dònes militars varen passar a tindre veu». Vint Pomes.
- ↑ «Informe sobre l'integració de la dòna en les Forces Armades» (PDF). Ministeri de Defensa República Argentina. Archivat des d'el original, el 16 de giner de 2015. Consultat el 20 de febrer de 2018.
- ↑ «[2]». Consultat el 31 d'octubre de 2020.
- ↑ 38,0 38,1 38,2 «Jerarquia». Argentina.gob.ar. Consultat el 22 de decembre de 2019.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Plantilla:Forces Armades argentines
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Armada Argentina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.