Armeni mig
Armeni mig (Armeni: Միջին հայերէն or կիլիկեան հայերէն), també cridat armeni de Cilicia (encara que açò pot confondre's en dialectes moderns),[1] correspon al segon periodo del armeni que es va parlar i va escriure entre els sigles 12 i 18. Ve despuix de Grava (armeni clàssic) i abans de Ashxarhabar (armeni modern).[2]
L'armeni clàssic era predominantment una llengua flexiva i sintètica, pero en el armeni mig, durant el periodo d'influència armènia moderna, les formes aglutinants i analítiques varen influir en la llengua.[3] En este sentit, el armeni mig és una etapa de transició del armeni antic al armeni modern (Ashxarhabar).[4] El armeni mig es destaca per ser la primera forma escrita d'armeni que mostra qualitats de sonoritat de tipo occidental i per haver introduït les lletres օ i ֆ, que es varen basar en les lletres gregues "ο" i "φ".
Adició
[editar | editar còdic]La lletra օ, basada en la lletra grega ο, es va afegir durant este periodo. Representa el sò IPA /ↄ/ (vocal oberta mija posterior redonejada). Encara que este és un fonema natiu en armeni, el sò que normalment ho representaria, ո solament ho diu en posicions mija i final. Inicialment, ո representa /vↄ/. Per lo tant, esta lletra va ser inventada per a usar-se solament en posicions inicials per a representar el sò /ↄ/ en sí. Encara s'utilisa hui en dia en l'alfabet armeni.
Durant este periodo es va afegir la lletra ֆ, basada en la lletra grega φ. Representa el sò IPA /f/ (fricativa labiodental sorda), que no és un fonema natiu en armeni. No obstant, prevalia en paraules prestades, per lo que era necessari utilisar una lletra per a escriure-la. Encara s'utilisa hui en dia en l'alfabet armeni[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Karst, Josef (1901). Historische Grammatik dones Kilikisch-Armenischen (en alemà), I. J. Trübner.
- ↑ Melkonian, Zareh (1990). hy:Գործնական Քերականութիւն - Արդի Հայերէն Լեզուի (Միջին եւ Բարձրագոյն Դասընթացք), Fourth edició (en Armenian), els Angeles, p. 137.
- ↑ History of the Armenian Language in the Pre-Written Period, Yerevan, 1987.
- ↑ H. Acharian, History of the Armenian Language, parts I-II,
- ↑ Dum-Tragut, Jasmine (2009). google. com/books? id=SGyop5guXDkC&pg=PA18 Armenian: Modern Eastern Armenian, John Benjamins Publishing Company, p. 18. ISBN 9789027238146.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Middle Armenian» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- nayiri. com/imagedDictionaryBrowser. jsp? dictionaryId=56 Dictionary of Middle Armenian (Միջին Հայերենի Բառարան), Ruben Ghazarian, Yerevan, 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Armenio medio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.