Anar al contingut

Arsenobetaína

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La arsenobetaína[1] és un compost de organoarsénico i és la principal font d'arsènic present en el peixcat.[2][3][4][5] És un arsènic anàlec de trimetilglicina, comunament conegut com betaína. La bioquímica i la seua biosíntesis són similars als de tossal i betaína.

La arsenobetaína és una substància comuna en els sistemes biològics marins i, a diferència de molts atres composts orgànics com dimetilarsina i trimetilarsina, és relativament no tòxic.[6]

Se sap que des de 1920 els peixos marins contenen composts orgànics, encara que no va ser fins a 1977 que es va determinar l'estructura química de la arsenobetaína com el compost més predominant.[7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Castell Rodríguez, Francisco (2005). «Cicles biogeoquímics III», Biotecnología ambiental, Primera edició, Madrit: Tébar Flores, p. 240. ISBN 978-84-7360-211-2.
  2. (2005).Environmental Chemistry.2(3)
    139-140.doi:10.1071/EN05063.
  3. (2005).Environmental Chemistry.2(3)
    141-145.doi:10.1071/EN05042.
  4. (2005).Environmental Chemistry.2(3)
    161-166.doi:10.1071/EN05054.
  5. (2005).Environmental Chemistry.2(3)
    146-160.doi:10.1071/EN05062.
  6. (2007).Science of the Total Environment.379(2–3)
    109-120.doi:10.1016/j.scitotenv.2007.02.037.
  7. Edmonds, JS; Francesconi, KA; Cannon, JR; Raston, CL; Skelton, BW; White, AH(1977).Tetrahedron Letters.18(18)
    1543-1546.doi:10.1016/S0040-4039(01)93098-9.