Artemisia ludoviciana
_Artemisia_ludoviciana_-_Serres_du_Museum_de_Toulouse.jpg)
Artemisia ludoviciana, cridat popularment estafiate, és una espècie de planta perenne pertanyent a la família Asteraceae.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]El estafiate és una planta erecta que alcança un tamany de fins a de 1m. d'altura, té les seues branques de color gris o blanquecinas i els seus fulls dividits en tres, en forma de llistons allargats, pel revés són peludes i verts en l'anvers. Les flors són groguenques acomodades en cabezuelas numeroses que en enforfoguir-se despedixen una olor característica.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És originària d'Estats Units d'Amèrica, Mèxic i Guatemala. Es troba en climes càlits, semicálidos, semisecos i templats, des del nivell de la mar als 3900 metros. Cultivada en horts familiars, creix a la vora de camins, en terrenys de cultiu abandonats i és comú en vegetació pertorbada de boscs tropicals caducifolios, subperennifolio i perennifolios, bosc espinós, xara xerófilo, bosc mesófilo de montanya, boscs d'encino, de pi, mixt de pi-encino i de junípero.
Propietats
[editar | editar còdic]El Iztauhyatl, en náhuatl, és una planta a la que els antics mexicans varen donar un caràcter diví. El seu nom significa, segons alguns autors, ”aigua de la deidad de la sal”; d'ahí la relació en les festes religioses realisades en honor als deus de l'aigua, en el més Etzalcualiztli i en honor d'Huixtocíhuatl, deesa de la sal en el més tecuilhuitontli. Les danzantes velles i mosses duyen en el cap guirnaldas de iztauhyatl, i les mateixes yerbas portaven en la mà els devots espectadors. No obstant, per a alguns autors este nom podria significar, etimológicamente, ”salada, amarga, la seua aigua”.[2]
En l'actualitat, entre els múltiples usos medicinals del estafiate, es recomana a nivell nacional com a eficaç per al tractament del dolor d'estòmec, criden-se retortijones, còlics estomacales o intestinals, jibas, dolor i inflamació en la boca de l'estòmec, etcétera. Generalment, s'utilisen les branques preparades en cocimiento, que es pren quan hi ha dolor. Algunes voltes s'acompanya d'atres plantes com ruda (Ruta chalepensis), epazote de zorrillo (Dysphania graveolens), camamirla (Matricaria chamomilla) i hierbabuena (Mentha piperita).[2] També forma part de la composició del bíter, donant-li el seu sabor característic.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Artemisia ludoviciana va ser descrita per Thomas Nuttall i publicat en The Genera of North American Plants 2: 143. 1818.[3]
Hi ha dos teories en l'etimologia de Artemisia: segons la primera, deu el seu nom a Artemisa, germana bessona d'Apolo i deesa grega de la caça i de les virtuts curativas, especialment dels embaràss i els parts. Segons la segona teoria, el gènero va ser otorgat en honor a Artemisia II, germana i dòna de Mausolo, rei de la Caria, 353-352 a. C., que va regnar despuix de la mort del sobirà. En el seu homenage es va erigir el Mausoleu de Halicarnaso, una de les sèt maravelles del món. Era experta en botànica i en medicina.[4]
ludoviciana: nom latino de Luisiana.
Subespecies
[editar | editar còdic]- Artemisia ludoviciana subsp. candicans (Rydb.) D.D.Keck
- Artemisia ludoviciana subsp. incompta (Nutt.) D.D.Keck
- Artemisia ludoviciana subsp. ludoviciana Nutt.
- Artemisia albula Wooton
- Artemisia cuneifolia Scheele
- Artemisia ghiesbreghtii Rydb.
- Artemisia gnaphalodes var. diversifolia (Rydb.) A.Nelson
- Artemisia ludoviciana subsp. albula (Wooton) D.D.Keck
- Artemisia ludoviciana var. cuneata (Rydb.) Fernald
- Artemisia ludoviciana var. mexicana (Willd. ex Spreng.) Fernald
- Artemisia ludoviciana subsp. mexicana (Willd. ex Spreng.) D.D.Keck
- Artemisia ludoviciana var. mexicana (Willd. ex Spreng.) A.Gray
- Artemisia ludoviciana var. redolens (A.Gray) Shinners
- Artemisia ludoviciana subsp. redolens (A.Gray) D.D.Keck
- Artemisia ludoviciana subsp. sulcata (Rydb.) D.D.Keck
- Artemisia mexicana Willd. ex Spreng.
- Artemisia microcephala Wooton
- Artemisia muelleri Rydb.
- Artemisia neomexicana Greene ex Rydb.
- Artemisia platyphylla Rydb.
- Artemisia purshiana var. angustifolia Besser
- Artemisia purshiana var. latifolia Besser
- Artemisia redolens A.Gray
- Artemisia revoluta Rydb.
- Artemisia rhizomata var. pabularis A.Nelson davant Alson
- Artemisia sulcata Rydb.
- Artemisia vulgaris var. americana Besser
- Artemisia vulgaris subsp. gnaphalodes (Nutt.) H.M.Hall & Clem.
- Artemisia vulgaris var. gnaphalodes (Nutt.) Kuntze
- Artemisia vulgaris var. mexicana (Willd. ex Spreng.) Torr. & A.Gray
- Artemisia vulgaris subsp. mexicana (Willd. ex Spreng.) H.M.Hall & Clem.
- Artemisia vulgaris subsp. redolens (A.Gray) H.M.Hall & Clem.
- Cacalia runcinata Kunth
- Oligosporus mexicanus (Willd. ex Spreng.) Less.[5]
Ajenjo, ajenjo del país, altamiza, altaniza, artemisia, azumate de Pobla, coa de zorrillo, ensencio de mata verda, epazote de castilla, estomiate, herba mestra, herba maistra, incens, incens vert, istafiate.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2008) , United Kingdom: Dorling Kindersley, pp. 1136. ISBN 1405332964.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Artemisia ludoviciana, en Medicina tradicional mexicana». Archivat des d'el original, el 23 d'octubre de 2013. Consultat el 16 d'octubre de 2012.
- ↑ «Artemisia ludoviciana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 d'octubre de 2012.
- ↑ en Flora de Canàries
- ↑ Artemisia ludoviciana en PlantList
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Jepson Manual Treatment
- USDA Plants Profile [1] archivat en Wayback Machine.
- Ethnobotany
- About ssp. estesii
- Photo gallery
Wikispecies té un artícul sobre Artemisia ludoviciana.- Este artícul conté una traducció derivada de «Artemisia ludoviciana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.