Ascensió de Jesús
La ascensió (del llatí ascensio, ‘ascens’) és la creència cristiana, sustentada per varis passages del Nou Testament, de que Jesús de Nazaret va entrar en la Glòria en el seu cos resucitat en presència d'onze dels seus apòstols, quaranta dies despuix del seu resurrecció, para assentar-se a la destra de Deu.[1] En la narració bíblica, un àngel els diu als discípuls que la segona vinguda de Jesucristo es portarà a terme de la mateixa manera que la seua ascensió.[2][3][4]
Els evangelios canònics inclouen dos breus descripcions de l'ascensió de Jesús en Lc 24:50-53 i Mc 16:19. Una descripció més detallada de l'Ascensió corporal de Jesús en els núvols es dona en Hch 1:9-11.
L'ascensió de Jesús és professada en el Credo de Nicea i en el Credo dels Apòstols. L'ascensió implica l'humanitat de Jesús sent presa en el Cel.[5] La Festa de l'Ascensió és una de les principals festes de l'any cristià.[5] Se celebra quaranta dies despuix del Dumenge de Pasqua, per lo que sempre cau en dijous. La festa es remonta a lo manco a el IV, com és àmpliament atestat.[5] L'Ascensió és un dels cinc principals fites en la narració del evangelio de la vida de Jesús, sent els atres el batisme, la transfiguraació, la crucifixió i la resurrecció.[6][7]
El Evangelio de Lucas i els Fets dels Apòstols semblen descriure el mateix acontenyiment, pero presenten cronologia molt diferents: el Evangelio ho situa el mateix dia que la resurrecció i els Fets quaranta dies despuix.[8] S'han presentat vàries propostes per a resoldre la contradicció, pero cap ha resultat satisfactòria.[9] Segons Dunn, l'autor dels Fets va separar la resurrecció i l'ascensió per a posar un llímit al número d'aparicions de resurrecció,[10] excloent de fet l'experiència de conversió de Pablo de les aparicions de resurrecció bona fide.[11] Zwiep argumenta que, originalment, es creïa que Jesús havia segut exaltat en la seua ascensió al cel i assentat a la dreta de Deu en la seua resurrecció,[12] fins a finals de el I, a on argumenta que l'exaltació havia segut separada de la resurrecció, i traslladada a una ascensió final al cel despuix de les seues aparicions en la terra.[12] Atres estudiosos senyalen que els autors bíblics tendien a mesclar o comprimir diferents acontenyiments i narrar-los com si anaren un solament, la qual cosa era un tema lliterari que es vea en atres biografies antigues per a millorar la fluïdea narrativa. Estos estudiosos advertixen contra una llectura estrictament cronològica.[13][14]
En el VI s'havia establit l'iconografia de l'Ascensió en l'art cristià, i les escenes de l'Ascensió en el IX estaven sent representades en les cúpules de les iglésies.[15] Moltes escenes de l'Ascensió tenen dos parts, una part superior (celestial) i una part inferior (terrenal). El Jesús ascendint és representat a sovint beneint en la mà dreta, bendició dirigida cap al grup terrenal per baix d'ell i que significa que ell està beneint a tota l'Iglésia.
Relats bíblics
[editar | editar còdic]Texts bíblics
[editar | editar còdic]Evangelio segons Marcos
Evangelio segons Lucas
Evangelios de Marcos i Lucas
[editar | editar còdic]Els evangelios canònics inclouen dos breus descripcions de l'Ascensió de Jesús en Plantilla:Bíblia i Plantilla:Bíblia.[18][19][20]
En l'Evangelio de Plantilla:Bíblia, despuix de la resurrecció, Jesús «es va aparéixer als onze mateixos, estant ells assentats a la taula». Durant el menjar, Jesús els va dir: «Aneu per tot lo món i prediqueu el evangelio a tota criatura» (Plantilla:Bíblia).
Despuix d'açò, l'Ascensió es descriu en Plantilla:Bíblia com seguix:[18]
I el Senyor, despuix de parlar-los, va ser rebut dalt en el cel, i es va assentar a la destra de Deu.
No obstant, basant-se en fortes evidències textuals i lliteraris, estudiosos de la Bíblia ya no accepten Plantilla:Bíblia com a original del llibre.[21] Més be, esta secció sembla haver segut compilada basant-se en atres relats dels evangelios i anexada molt més vesprada. Com a tal, l'escritor de Lucas-Fets és l'únic autor original en el Nou Testament que es va referir a l'Ascensió de Jesús.
En Lucas, Jesús du als onze discípuls a Betania, prop de Jerusalem. Plantilla:Bíblia descriu l'Ascensió de la següent manera:[18][19]
I els va traure fòra fins a Betania, i alçant les seues mans, els va beneir. I va ocórrer que beneint-los, es va separar d'ells, i va ser dut dalt al cel. Ells, despuix de haver-li adorat, varen tornar a Jerusalem en gran goig.
La bendició és a sovint interpretada com un acte sacerdotal en el que Jesús deixa als seus discípuls baix el conte de Deu Pare.[19] La tornada a Jerusalem despuix de l'Ascensió finalisa el Evangelio de Lucas en el mateix lloc a on va començar: Jerusalem.[20]
Fets dels Apòstols
[editar | editar còdic]La narració dels Fets dels Apòstols comença en el relat de les aparicions de Jesús despuix de la seua resurrecció i la seua Ascensió quaranta dies a partir de llavors en Plantilla:Bíblia.[19][20] Plantilla:Bíblia especifica l'ubicació de l'Ascensió com el «mont cridat de les Oliveres», prop de Jerusalem.
Plantilla:Bíblia afirma que Jesús:
es va presentar viu en moltes proves indubitables, apareixent-se'ls durant quaranta dies i parlant-los sobre el regne de Deu.
Despuix de donar una série d'instruccions als apòstols, Plantilla:Bíblia descriu l'Ascensió de la següent manera:
Atres possibles referències
[editar | editar còdic]Una série de declaracions en el Nou Testament poden interpretar-se com a referències a l'Ascensió.[23]
- En Plantilla:Bíblia, Jesús pregunta als judeus «¿Puix quin, si véreu el Fill del Home pujar a on estava primer?».[23][24]
- En Plantilla:Bíblia, Jesús diu a María Magdalena «No em toques, perque encara no he pujat al meu Pare; mes veu els meus germans, i digues-los: Puge al meu Pare i al vostre Pare, al meu Deu i al vostre Deu».[23]
- En Plantilla:Bíblia, Plantilla:Bíblia, Plantilla:Bíblia i Plantilla:Bíblia (a on Jesús és mostrat en la glòria) l'Ascensió és mencionada com un fet acceptat, mentres que Plantilla:Bíblia descriu a Jesús en el cel, assentat a la destra de Deu.[23][25]
Ubicació
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Capella de l'Ascensió.
Plantilla:Bíblia indica que l'Ascensió va tindre lloc en el Mont de les Oliveres (el «Mont de les Oliveres», en la que el poble de Betania es troba). Despuix de l'Ascensió, els apòstols són descrits com retornant a Jerusalem des del mont que es diu del Olivar, el qual està prop de Jerusalem, dins de viage d'un dissabte. La tradició ha consagrat este lloc com el Mont de l'Ascensió. El Evangelio de Lucas diu que l'event es va portar a terme «en les proximitats de Betania» i el Evangelio de Marcos no especifica cap ubicació.
Abans de la conversió de Constantino en l'any 312 d. C., els primers cristians honraven l'Ascensió de Crist en una cova en el Mont de les Oliveres. Cap a l'any 384, el lloc de l'Ascensió va ser venerat en l'actual lloc obert, costera dalt de la cova.[26]
La Capella de l'Ascensió en Jerusalem és hui un lloc sagrat cristià i musulmà que, es creu actualment, marca el lloc des d'a on Jesús va ascendir al cel. En la chicoteta iglésia redona/mesquita existix una pedra gravada en lo que alguns diuen ser les mateixes chafades de Jesús.[26]
Al voltant de l'any 390 una dòna romana adinerada cridada Poimenia va finançar la construcció de l'iglésia original cridada «Basílica de Eleona» (elaion en grec significa «jardí d'oliveres», de elaia «olivera», i té una similitut a sovint mencionada a eleos que significa «misericòrdia»). Esta iglésia va ser destruïda pels perses sasánidas en 614. Posteriorment va ser reconstruïda, destruïda i reconstruïda de nou pels creuats. Esta iglésia final va ser més vesprada també destruïda pels musulmans, deixant només una estructura octogonal de 12x12 metros (cridat un martyrium, «memorial» o «edículo»), que es manté fins als nostres dies.[27] El lloc va ser adquirit finalment per dos emissaris de Saladino en l'any 1198 i s'ha mantingut en la possessió del Waqf Islàmic de Jerusalem des de llavors. l'Iglésia ortodoxa russa també manté un Convent de l'Ascensió en el cim del Mont de les Oliveres.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cross y Livingstone, 2005, p. 114.
- ↑ «Ascension, The». Macmillan Dictionary of the Bible. Londres: Collins, 2002. Credo Reference. Web. 27 de setembre de 2010. ISBN 0-333-64805-6
- ↑ Novakovic, 2014, p. 135.
- ↑ Hurtado, 2005, p. 508, 591.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Ascension of Christ». Cross, F. L. ed. (2005). The Oxford dictionary of the Christian church. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-280290-9
- ↑ Charles Francis Digby Moule (1982). Essays in New Testament interpretation. p. 63. ISBN 0-521-23783-1
- ↑ Vigen Guroian (2010). The Melody of Faith: Theology in an Orthodox Key. p. 28. ISBN 0-8028-6496-1
- ↑ Seim, 2009, p. 24.
- ↑ Müller, 2016, p. 113.
- ↑ Dunn, 2009, pp. 140, 146.
- ↑ Dunn, 2009, p. 140.
- ↑ 12,0 12,1 Zwiep, 2016, p. 145.
- ↑ Misreading Scripture with Western Eyes: Llevant les anteojeras culturals per a entendre millor la Bíblia | E. Randolph Richards, Brandon J. O'Brien | pàgines 137-152 (2012) ISBN 978-0-8308-3782-3
- ↑ ¿Per qué hi ha diferències en els Evangelios: Lo que podem deprendre de la biografia antiga | pàgines 20, 34-36, 46 || Mike Licona (2016) ISBN 978-0-19-026426-0
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaBaggley - ↑ Facultat de Teologia. Sagrada Bíblia: Universitat de Navarra (Spanish Edition) (p. 3226). EUNSA Edicions Universitat de Navarra.
- ↑ Facultat de Teologia. Sagrada Bíblia: Universitat de Navarra (Spanish Edition) (p. 3337). EUNSA Edicions Universitat de Navarra.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 John F. Walvoord; Roy B. Zuck (1983). The Bible Knowledge Commentary. p. 91. ISBN 0-88207-812-7
- ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 Fred B. Craddock (2009). Luke. pp. 293–294. ISBN 0-664-23435-6
- ↑ 20,0 20,1 20,2 Frank J. Matera (2007). New Testament Theology. pp. 53–54. ISBN 0-664-23044-X
- ↑ R. T. France (2002). The Gospel of Mark. pp. 670–674, 685-688. ISBN 978-0-85364-576-4
- ↑ Facultat de Teologia. Sagrada Bíblia: Universitat de Navarra (Spanish Edition) (pp. 3416-3417). EUNSA Edicions Universitat de Navarra.
- ↑ 23,0 23,1 23,2 23,3 D. N. Freedman; David Noel; Allen Myers; Astrid B. Beck (2000). Eerdmans Dictionary of the Bible. p. 110. ISBN 90-5356-503-5
- ↑ Thomas R. Schreiner (1 de juny de 2008). New Testament Theology. p. 227. ISBN 0-8010-2680-6
- ↑ Plantilla:Bíblia
- ↑ 26,0 26,1 Chapel of the Ascension, Jerusalem (Sacred destinations). 4 d'abril de 2010.
- ↑ Chapel of the Ascension
- Archivat el 16 de abril de 2012 archivat en Wayback Machine.. 4 d'abril de 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ascensión de Jesús» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.