Asparagus acutifolius

Archiu:Asparagus acutifolius frutos.jpg

Asparagus acutifolius (Asparagus acutifolius)

Asparagus acutifolius és una espècie de planta fanerógama de la família Asparagaceae, anteriorment classificada en la família Liliaceae.

Distribució

Es troba distribuïda per tota la conca mediterrànea. En França es localisa en el sur del país; En Espanya per casi tota la península (llevat en algunes zones atlàntiques) i les illes Balears; en Itàlia i Grècia també és prou comú.

Descripció

És una planta vivaz, perenne. Es pot trobar en camins espontàneament, en sols secs i solejats. I en els refillols nous o espárragos es pot trobar gran cantitat d'asparagina.

Esta esparraguera es diferencia de les atres per la gran cantitat de chicotets cladodios de color vert obscur que cobrixen casi tota la planta; és freqüent que tinga el porte d'una menuda liana. Viu en llocs més frescs i ombrosos, pero és molt possible que coincidixca en atres espècies de esparragueras en els mateixos llocs. Florix al final de l'estiu.

Història

El espárrago s'usa des de temps lluntans com una verdura i per a la medicina, pel seu sabor delicat i les seues propietats diuréticas. Existix una recepta per a la cocció dels espárragos en el llibre més antic de receptes que existix, De re coquinaria, Llibre III d'Apicius. Varen ser cultivats pels antics egipcíacs, els grecs i els romans, els quals els varen menjar #fresca de temporada i secaven el frut per al seu us en hivern. El espárrago va perdre la seua popularitat durant L'Edat Mija, pero va resorgir durant el sigle XVII.

Usos

Antigament s'utilisava com diurético.

Ya ho coneixien els egipcíacs i se sospita que varen ser els romans els que la varen introduir en la Península ibèrica.

S'utilisa com a aliment els brots o refillols nous, fins a la seua part leñosa. Estos brots cridats turiones naixen del rizoma basal i quan tenen els seus fulls i espines encara tendres constituïxen un plat exquisit en determinades taules. Són amarcs, encara que no en excés i se solen torrar o menjar en tortilla, sempre depenent de la gastronomia que regna en el lloc.

El espárrago és baix en calories, no conté res de greix ni colesterol, i té un contingut molt baix en sal. És una font rica d'àcit fólico, potassi, fibra natural i rutina. El nom de l'àcit amino asparraguina es deriva de la paraula “Asparagus”, ya que la planta del espárrago és rica en este compost.

Es preparen i se servixen els brots de vàries maneres pel món. En la cuina asiàtica, a sovint es preparen els espárragos pel método de fregir llentament donant molts regressos al paella “stir-fry”. Els restaurants cantonenses en els EE. UU. a sovint servixen els espárragos preparats pel método anteriorment mencionat, acompanyats de pollet, gambes o vedella. També els servixen envolts de lonchas de cansalada. Es poden preparar ràpidament a la plancha o a la barbacoa sobre brasa de carbó natural o de llenya. També s'usen com a ingredient en sopes i estofats. A l'estil francés, a sovint es hervir o es couen al vapor i se servixen en una salsa neerlandesa, en manteca fosa o en oli d'oliva, en formage parmesano o en mayonesa. Poden usar-se inclús com una darreria. Hi ha gorcs especialment dissenyats per a poder còure'ls al vapor, mantenint els ulls fòra de l'aigua.

Es poden fer encurtidos en els espárragos, i s'aguanten durant varis anys. Algunes marques els etiqueten “marinados”, lo que significa lo mateix.

La part inferior del espárrago a sovint du arena, per tant cal llavar-ho be per a la seua cocció.

Medicinal

Les rizomes i la raïl del espárrago s'usen en etnos-medicina per a tractar infeccions d'orina ademés d'infeccions de pedres en el renyó i la bufa. També es creu que els espárragos tenen propietats afrodisíaques (esta creència es deu en part a la forma fàlica dels brots).

Visita

El Real Jardí Botànic de Madrit conta en un eixemplar de Asparagus acutifolius.
Les fotografies estan preses en: (UTM) X: 442699.66 I: 4451485.86 Huso: 30. (Camí entre Pinte i Valdemoro al costat de la via ferroviària)

Taxonomia

Asparagus acutifolius va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Sp. Pl. 314 1753.

Etimologia

Vore: Asparagus

acutifolius: epítet que fa referència a la forma dels fulls; acuta, procedix del llatí "esmolat, puntagut" i folia de "full".

Sinonímia

• Asparagus aetnensis Tornab.
• Asparagus ambiguus De Not.
• Asparagus brevifolius Tornab.
• Asparagus commutatus Tingues.
• Asparagus corrudav Scop.
• Asparagus inarimensis Tornab.

Noms vernàculs

• Castellà: asparago triguero, brusca, corruda, esparragera, espárrago, espárrago de terra, espárrago triguero, esparraguera, esparraguera blanca, esparraguera vora, esparraguera de espárragos trigueros, esparraguera de terra, esparraguera fina, esparraguera salvage, esparraguera selvada, esparraguera triguera, esparraguera triquera, espárrago, espárrago amarguero, espárrago castellà, espárrago corrent, espárrago de gat, espárrago de mont, espárrago de penyes, espárrago de punche, espárrago dret, espárrago de blat, espárrago negrillo, espárragos, espárrago salvage, espárragos del camp, espárragos de punche, espárragos fins, espárrago selvat, espárragos trigueros, espárrago triguero, espárrago triguero espinós, espárraguera vora, Maria, triguera, triguero.