Astragalus nitidiflorus
El Astragalus nitidiflorus o garbancillo de Tallante és una espècie de leguminosa de la família de les Fabaceae, endèmica del Camp de Cartagena, en la Regió de Múrcia, Espanya. És una espècie exclusiva de sols d'orige volcànic, distribuint-se en un chicotet grup de cerros volcànics a l'oest de la ciutat de Cartagena.[1] Va ser descoberta en 1909 i donada per extinta, fins que en 2004 el biòlec cartagenero Sergio Martínez la redescubrió junt a un camí en el chicotet poble de Tallante. Es desenrolla en el bioma conegut com xara mediterrànea.
Descobriment i conservació
[editar | editar còdic]Esta planta va ser descoberta en 1909 en les rodalies de Cartagena, possiblement en una zona militar en accés restringit, i des de llavors mai més es va tornar a vore, per lo que es va donar per extinguida i aixina apareix catalogada en la Llista Roja de la UICN.[2]
No obstant, en 2004, el biòlec cartagenero Sergio Martínez Mendoza, va trobar un grup de 46 eixemplars en les rodalies del poble de Tallante, a l'oest de la ciutat de Cartagena. Des de llavors, la conselleria en competències en mig ambient de la Regió de Múrcia ha impulsat la seua protecció i conservació, promovent investigacions, prospeccions i accions de divulgació per part de, principalment, investigadors de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Politècnica de Cartagena i un grup ecologiste local (ANSE)[3]
A través del proyecte LIFE “Conservació de Astragalus nitidiflorus en el seu hàbitat potencial en la Regió de Múrcia”, que es va desenrollar entre juny de 2012 i juny de 2016, que va tindre com a socis a l'Universitat Politècnica de Cartagena, Ajuntament de Cartagena i la Conselleria d'Aigua, Agricultura i Mig ambient, es varen portar a terme la major part de les investigacions realisades sobre l'espècie, aixina com actuacions de propagació i conservació ex situ. Este proyecte ontó en un important component social, va fomentar la creació d'una entitat de custòdia del territori i la dinamisació de la zona, donant a conéixer per a molts el fascinant parage de Tallante i les seues afores.[4]
El 3 de març de 2017 es va publicar de Decret n.º 12/2017, de 22 de febrer, d'aprovació del Pla de recuperació del garbancillo de Tallante (Astragalus nitidiflorus)[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Astragalus nitidiflorus va ser descrita per Jiménez & Pau i publicat en Bol. Soc. Agagonesa Ci. Nat. 9: 130. 1910.[6]
- Etimologia
Astragalus: nom genèric derivat del grec clàssic άστράγαλος i després del Llatí astrăgălus aplicat ya en l'antiguetat, entre atres coses, a algunes plantes de la família Fabaceae, per la forma cúbica de les seues llavors paregudes a un os del peu.[7]
nitidiflorus: epítet llatío que significa "en flors lluentes".[8]
Citologia
[editar | editar còdic]Números cromosomáticos de Astragalus nitidiflorus (Fam. Leguminosae) i tàxons infraespecíficos: 2n=16.[9][10]
Sinonímia
[editar | editar còdic]- Astragalus suberosus aut[9]
Conservació
[editar | editar còdic]En la Llista Roja de la UICN, basant-se en informació no actualisada, anterior al redescubrimiento de la nova població de Tallante, esta espècie apareix com extinta (EX). En la llegislació nacional espanyola, no obstant, segons decret del govern regional de la Regió de Múrcia, l'espècie està catalogada com en perill d'extinció.[11]
En l'actualitat, casi totes les seues poblacions conegudes es troben dins dels espais protegits del LIC dels Cabezos del Pericón i el parc natural de la Serra de la Molga, Veta Tiñoso i Roldán. Alguns eixemplars apareixen també en l'entorn del Cabezo Negre de Tallante, molt propenc als Cabezos del Pericón, un volcà cuaternario extinguit, que, encara que no està inclós en cap espai de la Ret Natura 2000, apareix catalogat com "Lloc d'Importància Geològica" en el Pla General d'Ordenació Urbana de Cartagena.
Per un atre costat, part de les ales orientades al sur dels Cabezos del Pericón, encara que ya estan protegides com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC), ha segut propostes com micorreserva botànica, en el nom de 'Xares dels Pérez Baixos', per la presència del garbancillo, aixina com atres espècies protegides, com Centaurea maroccana o Chaenorrhinum grandiflorum subsp. carthaginense.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «El redescubrimiento del garbancillo de Tallante en la zona volcànica de l'oest del Camp de Cartagena» (en és). http://www.lifegarbancillo.es/. Consultat el 25 de març de 2020.
- ↑ Sánchez Gómez, P.(2006).«Astragalus nitidiflorus».The IUCN Ret List of Threatened Species.IUCN.2006doi:10.2305/IUCN.UK.2006.RLTS.T61652A12533286.en.
- ↑ «Garbancillo de Tallante (Astragalus nitidiflorus) - Regió de Múrcia Digital» (en és). www.regmurcia.com. Consultat el 18 de març de 2017.
- ↑ «Garbancilloinicio». www.lifegarbancillo.es. Consultat el 18 de març de 2017.
- ↑ «Decrete n.º 12-2017, de 22 de febrer, d'aprovació del Pla de recuperació del garbancillo de Tallante (Astragalus nitidiflorus).». Consultat el 18 de març de 2017 (en és).
- ↑ «Astragalus nitidiflorus». Tropicos.org. Jardí Botànic de Misuri. Consultat el 4 d'abril de 2013.
- ↑ Astragalus en Flora Ibèrica
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ 9,0 9,1 [enllaç trencat]
- ↑ Nova localitat de Astragalus nitidiflorus Jiménez i Pau en Espanya. Vázquez, F. M., I. Domínguez i J. A. Devesa. Acta Bot. Malacitana 16: 486-490 (1991).
- ↑ http://www.laverdad.es/murcia/20130812/local/region/peligro-extincion-gabancillo-201308121011.html
- ↑ Flora protegida: Microrreservas botàniques
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Breu història d'un redescubrimiento botànic.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Astragalus nitidiflorus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.