Astrapotheria

astrapoterios (Astrapotheria)

Els astrapoterios (Astrapotheria) són un orde extint de mamífers placentarios que varen viure en Sudamérica. Pertanyen al clado Meridiungulata, o grup dels ungulats del continent suramericà, junt en Notoungulata, Litopterna, i Xenungulata.

Etimologia

Astrapotheria significa "bésties del raig" en alusió als Brontotheriidae d'Amèrica del Nort, un grup morfològicament similar que va viure en el mateix ranc temporal.

Generalitats

Els astrapoterios, constituïxen un orde reduït, que varen sobreviure des de fins del Paleoceno fins a mediats del Mioceno. Provablement tingueren una #probòscide com els tapires i, ya que els restants es troben associats a depòsits llacustres, passaren gran part del temps en l'aigua com els hipopótams moderns. Alguns d'ells eren tan grans com els rinoceronts i tenien claus. Junt en algunes espècies de litopternos i marsupialés didélfidos, han segut trobats en estrats del Eoceno Mig de la illa Seymour, en l'àrea de James Ross Land, a l'est de la península antàrtica. Un dels primers en aparéixer va ser Trigonostylops, presentant característiques més alvançades que el més conegut Astrapotherium magnum,eren els pròxims Astrapothericulus emarginatus , Astrapothericulus peninsulatus, Parastrapotherium trouessarti i els similars Astraponotus, Xenastrapotherium, i Uruguaytherium.

El grup més especialisat dins de l'orde Astrapotheria, és Astrapotheriidae que inclou als més inusuals animals de la fauna terrestre nativa del Terciario suramericà. Entre els Astrapotheriidae, Astrapothericulus destaca pel seu tamany menor i per presentar traces osteológicos i dentarios menys especialisats que atres astrapoterios oligocénicos i miocénicos, la qual cosa indica que és anterior evolutivamente. La espècie tipo i més coneguda, Astrapothericulus iheringi, va ser descrita per Ameghino en 1899 com una espècie de menuda talla del gènero Astrapotherium. Esta descripció es va basar en uns pocs restants recolectats en la vall del riu Pintures, de la província argentina de Santa Creu.

Mentres que Riggs en (1935) va afirmar que Astrapotherium era un habitant de boscs i zones humides en terres baixes, Scott en (1937) creu que les característiques de Astrapotherium encaixen millor en un modo de vida aquàtic. Un estudi més recent realisat per Avilla (2005), es basa en la comparació entre les proporcions dels membres de Astrapotherium magnum i les proporcions de mamífers recents els hàbits dels quals són coneguts. Els resultats mostren similituts en els mamífers que naden impulsant-se en moviments alternats de les pates, d'un modo molt similar al del orso polar o el hipopótam. De l'enorme Granastrapotherium es coneixen alguns ossos de les extremitats, que posseïxen superfícies d'articulació més orientades verticalment. Estes característiques són típiques d'animals molt grans i pesats, tals com els elefants, l'estructura de la qual els permet permanéixer en peu transmetent els esforços a través del seu disseny columnar. El Granastrapotherium sembla haver segut més un animal terrestre que el seu parent patagónico Astrapotherium. El desgast observat en els seus defenses indica que, de la mateixa manera que els elefants moderns, G. snorki utilisava els seus defenses i la seua trompa com a ferramentes per a apartar la vegetació i tombar arbres.

Sobre la base dels caràcters mandibulars, es va sugerir que Astrapothericulus podria ser el ancestro de Astrapotherium, encara que més vesprada es va interpretar que Astrapothericulus representaria un linaje divergent distint dels de Astrapotherium i Parastrapotherium, provablement derivat de Astraponotus en el Eoceno. Cifelli en 1993 va concloure que Astrapothericulus conforma un grup monofilético en Astrapotherium i Parastrapotherium, encara que sense definir les relacions entre estos gèneros. Este autor no va considerar als gèneros inclosos en la subfamília Uruguaytheriinae (i.i. Uruguaytherium, Xenastrapotherium, Granastrapotherium), encara que certament Astrapothericulus no presenta cap de les sinapomorfías indicades per als Uruguaytheriinae. Johnson & Madden en 1997 varen concloure que Astrapothericulus és el grup germà dels restants astrapotéridos oligocénicos i miocénicos (incloent als Uruguaytheriinae), encara que esta agrupació es troba débilmente sustentada. Més recentment, Kramarz & Bond (2009) varen analisar 49 caràcters dentarios i cràneu-mandibulars en 12 gèneros de astrapoterios, incloent els Astrapothericulus, concloent que este gènero i Astrapotherium formen un clado terminal (els Astrapotheriinae) distint del dels Uruguaytheriinae i de Parastrapotherium.

Història evolutiva

El grup, un dels primers en diversificarse, està relacionat en els litopternos en el qual compartix ancestros i a la seua volta va donar orige a l'orde Xenungulata. L'extinció dels astrapoterios sembla estar relacionada en els canvis de clima que varen ocórrer a lo llarc del Cenozoico en Sudamérica. A diferència d'atres grans herbívors suramericans, els astrapoterios mai varen desenrollar adaptacions especials per al consum de vegetació fibrosa i de difícil digestió, tals com les gramíneas i atres pastures. No és de sorprendre llavors que desaparegueren primer de la Antàrtida i després de la Patagonia, regions a on el clima es va fer més fret i sec abans que en el tròpic. Aparentment els astrapoterios eren més depenents de llocs boscosos i d'una alta disponibilitat d'aigua. Estes condicions varen permetre que en el Mioceno mig els últims astrapoterios habitaren el nort de Sudamérica. Atres grups que havien desaparegut de Patagonia en el Mioceno, havien trobat un hàbitat favorable en la Sudamérica tropical. En la fauna de La Venda (Colòmbia), per eixemple, s'han trobat els restants d'un leontínido desaparegut algun temps arrere de les #fauna del sur.

Característiques

El cràneu de Astrapotherium era curt pero la mandíbula inferior era llarga, els caninos eren llarcs i els molar massiços; provablement tenien una #probòscide. Els peus eren menuts i els dits potser descansaven sobre una almohadilla. Tal volta varen ser aquàtics, com ho sugerixen les dèbils espines vertebraels i els processos travessers, i els grans caninos inferiors divergents recorden als dels hipopótams.

Classificació

Els astrapoterios inclouen dos famílies:

• Gènero Antarctodon
• Família Astrapotheriidae
  • Gènero Xenastrapotherium
  • Gènero Parastrapotherium
  • Gènero Scaglia
  • Gènero Granastrapotherium
  • Gènero Uruguaytherium
  • Gènero Maddenia
  • Gènero Astrapotherium
  • Gènero Astrapothericulus
  • Gènero Astraponotus
• Família Trigonostylopidae
  • Gènero Trigonostylops
  • Gènero Albertogaudrya
  • Gènero Shecenia
  • Gènero Tetragonostylops

Bibliografia

Johnson, S. C. & Madden, R. H. 1997. Uruguaytheriine astrapotheres of tropical South America. In Kay, R. F., Madden, R. H., Cifelli, R. L. & Flynn, J. J. (eds) Vertebrate Paleontology in the Neotropics: The Miocene fauna of La Venda, Colòmbia. Smithsonian Institution Press (Washington, D.C.), pp. 355-381.

• Riggs, I. S. 1935. A skeleton of Astrapotherium. Geological Series of Field Museum of Natural History 6, 167-177.

Scott, W. B. 1937. The Astrapotheria. Proceedings of the American Philosophical Society 77, 309-393.