Astronomia de rajos-X
La astronomia de rajos X és una branca observacional de l'astronomia que s'ocupa de l'estudi de l'observació i detecció de rajos X procedents d'objectes astronòmics. La radiació X és absorbida per l'atmòsfera terrestre, per lo que els instruments per a detectar rajos X deuen dur-se a gran altitut per mig de globos, eixides sonda i satèlits. L'astronomia de rajos X utilisa un tipo de telescopi espacial que pot vore la radiació de rajos X que els telescopis òptics estàndart, com els observatoris de Mauna Kea, no poden vore.S'espera que els objectes astronòmics que contenen gasos extremadament calents, en temperatures que oscilen entre un milló de kelvin (K) i centenars de millons de kelvin (MK), emeten rajos X. Ademés, el manteniment de la capa I de gas ionizado en la termosfera de la Terra també sugeria una forta font extraterrestre de rajos X. Encara que la teoria predia que el Sol i les estreles serien fonts prominents de rajos X, no hi havia forma de verificar-ho perque l'atmòsfera terrestre bloqueja la majoria dels rajos X extraterrestres. No va ser fins que es varen desenrollar formes d'enviar paquets d'instruments a grans altituts que es varen poder estudiar estes fonts de rajos X.
L'existència de rajos X solars va ser confirmada a mitan de el XX per mig d'eixides sonda V-2 reconvertits, i la detecció de rajos X extraterrestres ha segut la missió principal o secundària de múltiples satèlits des de 1958.[1] La primera font còsmica (més allà del sistema solar) de rajos X va ser descoberta per una eixida sonda en 1962. Denominada Scorpius X-1 (Sco X-1) (la primera font de rajos X trobada en la constelació d'Escorpio), l'emissió de rajos X de Scorpius X-1 és 10 000 voltes major que la seua emissió visual, mentres que la del Sol és aproximadament un milló de voltes menor. Ademés, l'energia emesa en rajos X és 100 000 voltes major que l'emissió total del Sol en totes les llongituts d'ona.
Des de llavors s'han descobert molts mils de fonts de rajos X. Ademés, l'espai intergaláctico en els cúmuls de galàxies està ple d'un gas calent, pero molt diluït, a una temperatura entre 100 i 1000 megakelvin (MK). La cantitat total de gas calent és de cinc a dèu voltes la massa total de les galàxies visibles.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Washington D.C.: NASA..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Astronomía de rayos-X» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.