Astronomia en Chile
La astronomia en Chile ha segut desenrollada en la seua zona del Nort Gran i Chic, principalment en el desert de Atacama, reconegut com el millor lloc de la Terra per a observar el firmament i estendre esta ciència, per les seues condicions climàtiques i geogràfiques —tals com a baixa humitat, alts cims i planicies—, ademés de baixa contaminació lumínica i radioelèctrica.[1][2] Esta combinació de factors generen el major número de nits rebujades a l'any en el planeta.
Alberga més d'una dotzena d'instalacions astronòmiques, entre observatoris òptics i ràdio observatoris. Els principals són els ubicats en la Regió de Antofagasta: l'Observatori Paranal en el Very Large Telescope (VLT), el complex astronòmic més alvançat i poderós del planeta,[3] i l'Atacama Large Millimeter Array (ÀNIMA), el major proyecte astronòmic del món,[4][5] als quals se sumixca un atre en la Regió de Coquimbo: La Cadira,[6] tots ells depenents del Observatori Europeu Austral (AIXÒ). Atres observatoris ubicats en dita regió són els Interamericano del Cerro Tololo[7] i Gemini Sur,[8] pertanyents al consorci AURA/NOAO (sigles en anglés de Association of Universities for Research in Astronomy/National Optical Astronomy Observatories). En la Regió de Atacama s'ubica el de Les Campanes,[9] del Institut Carnegie en associació en l'Universitat d'Harvard i l'Institut Tecnològic de Massachusetts.
Chile posseïx el 40 % de la capacitat astronòmica del món, No obstant en els pròxims anys, el sector desenrollarà atres proyectes en instruments òptics, submilimétricos i de microona —com el Telescopi Jagant de Magallanes (GMT),[10] el Gran Telescopi per a Rastrejos Sinópticos (LSST),[11] el Telescopi Extremadament Gran (ELT)[12] i l'ampliació del Atacama Large Millimeter Array,[13] fins a aplegar a 66 antenes— que faran que el país concentre fins a casi el 70%. Per lo anterior, Chile es considera la «capital mundial de l'astronomia» i es denomina els «ulls del món».[14][15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Barreno, Jorge. «Chile, la terra de les oportunitats per als astrònoms» (HTML). El Món. Consultat el 26 de giner de 2016.
- ↑ Vanzi, Leonardo. «a-la-astronomia.html Columna d'Astronomia: El repte de conservar els cels chilens» (HTML). EMOL. Consultat el 5 de setembre de 2016.
- ↑ European Southern Observatory (AIXÒ). «Observatori Paranal» (PHP). www.eso.cl. Consultat el 4 de decembre de 2011.
- ↑ European Southern Observatory (AIXÒ). «ÀNIMA» (PHP). www.eso.cl. Consultat el 4 de decembre de 2011.
- ↑ ÀNIMA. «Atacama Large Millimeter/submillimeter Array». www.almaobservatory.org. Consultat el 4 de decembre de 2011.
- ↑ European Southern Observatory (AIXÒ). «Observatori La Cadira» (PHP). www.eso.cl. Consultat el 4 de decembre de 2011.
- ↑ Observatori Interamericano de Cerro Tololo. «Cerro Tololo Inter-American Observatory» (en anglés). www.ctio.noao.edu. Archivat des d'el original, el 19 de maig de 2009. Consultat el 4 de decembre de 2011.
- ↑ Observatori Gemini. «Gemini Observatory» (en anglés). www.gemini.edu. Consultat el 4 de decembre de 2011.
- ↑ Observatori Les Campanes. «Les Campanes Observatory» (en anglés). www.lco.cl. Consultat el 4 de decembre de 2011.
- ↑ «Giant Magellan Telescope» (en anglés). www.gmto.org. Consultat el 4 de decembre de 2011.
- ↑ «Large Synoptic Survey Telescope» (en anglés). www.lsst.org. Consultat el 4 de decembre de 2011.
- ↑ European Southern Observatory (AIXÒ). «The European Extremely Large Telescope» (en anglés) (HTML). www.eso.org. Consultat el 4 de decembre de 2011.
- ↑ «National Radi Astronomy Observatory (NRAO)» (en anglés). www.nrao.edu. Consultat el 4 de decembre de 2011.
- ↑ «Mandatari entrega terrenys al European Southern Observatory: "Hui dia Chile ya és la capital mundial de l'astronomia"» (HTM). www.gob.cl. Consultat el 10 de novembre de 2013.
- ↑ Espinoza, Cristina. «Chile tindrà els ulls del món» (HTML). www.lanacion.cl. Archivat des d'el original, el 12 de giner de 2012. Consultat el 10 de novembre de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Astronomía en Chile» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.