Anar al contingut

Astrophytum asterias

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Astrophytum asterias, (Astrophytum asterias)

Astrophytum asterias, conegut comunament com cactus erizo de mar o cactus dólar d'arena, és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Astrophytum, dins de la família Cactaceae. No presenta espines i es distribuïx des del sur de Texas (Estats Units) fins al nort de Mèxic.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Astrophytum asterias és una espècie de cactus chicotet de talle esfèric, aplanado i sense espines. Pot alcançar una altura de 2,5 a 6 cm i un diàmetro de 5 a 15 cm. El cos, en forma de disc, és de color marró verdoso i pot semblar motejat per la seua coberta de escamas blanques (tricomas).

Presenta de 7 a 10 costelles i en mig de cada una d'elles es disponen les areolas, les quals són grans, prominents, esfèriques, de color blanc i afieltradas o lanudas. Estan distanciades entre sí 0,5 cm i es disponen a modo dels radis d'una estrela.

Les flors d'este cactus són apicales, diürnes, en les part externa molt lanuda. Són de color groc en la base roja i medixen 3 cm de llongitut i 6,5 cm de diàmetro. Per a la seua reproducció es porta a terme una polinisació creuada gràcies a polinisadors com les abelles. Els fruts són ovalats i de color vert a rosat, en la capa exterior coberta de pèls lanosos.[2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie va des del sur de Texas (Estats Units) fins al noreste de Mèxic (Tamaulipas i Nou #León) i creix principalment en biomas desérticos o de xares espinoses seques i sols rocosos. [3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

La primera descripció d'esta espècie va ser com Echinocactus asterias, publicada en 1845 pel botànic alemà Joseph Gerhard Zuccarini en la revista científica Abhandlungen der Mathematisch-Physikalischen Classe der Königlich Bayerischen Akademie der Wissenschaften 4(2): 13.[4]

Més vesprada, el botànic francés Charles Lemaire va traslladar l'espècie al gènero Astrophytum, per #lo que va passar a cridar-se Astrophytum asterias. Regitró estos canvis en el llibre Els Cactées 50, publicat en 1868.[5]

Etimologia
  • Astrophytum: nom genèric que deriva de les paraules gregues astre (que significa 'estrela'), i phyton (que significa 'planta'), per #lo que es pot traduir com "planta en forma d'estrela", fent referència a la forma estrelada d'algunes espècies d'este gènero de cactus.[6]
  • asterias: epítet específic que prové del grec ἀστερίας i que significa 'estrela', fent referència al dibuix en forma d'estrela que presenta el talle d'esta espècie.[7][8]
Sinonímia[9]


Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com “Vulnerable (VU)”.[10]

Ademés, està inclosa en l'Apèndix I de la Convenció sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Selvades (CITES), #lo que significa que el comerç internacional de espècimen recolectats en la naturalea està prohibit. No obstant, a pesar d'esta protecció, la recolecció illegal continua amenaçant el futur d'esta espècie.[11]De fet, el seu decliu en la naturalea s'ha atribuït en gran mida a la recolecció excessiva i la caça furtiva. Ademés, a voltes es cull accidentalment per la seua similitut en el peyote (Lophophora williamsii).

Atres factors que afecten a esta espècie són la destrucció del seu hàbitat, pel desenroll urbà i els herbicida.

Importància econòmica i cultural

[editar | editar còdic]

L'espècie s'ha cultivat com planta ornamental des de la década de 1840,[12] de la mateixa manera que atres membres del seu gènero i a pesar de la seua rarea en la naturalea. Es propaga fàcilment a partir de llavors, per #lo que la majoria de les plantes que es troben en els vivers es cultiven a partir d'estes.

Són de creiximent llent, tardant uns 6 anys en florir per primera volta. Necessiten d'un substrat de drenage ràpit, puix no tolera l'excés d'aigua i és molt sensible a la podrimenta de la raïl. També necessiten d'un allumenament alt per a que puguen desenrollar-se en òptimes condicions. Per a poder reproduir-se, és necessari creuar dos plantes, tal com ocorre en les atres espècies del gènero Astrophytum. [3]

Ademés existixen numeroses varietats, com el cridat "Súper Kabuto", que es distinguix fàcilment de l'original per la seua epidermis, que no presenta punts, sino un mosaic de taques blanques que li otorguen un aspecte cridaner i únic.[13]O la varietat Astrophytum asterias var. nudum, sense la característica coberta de escamas blanques (tricomas).

Atres usos

[editar | editar còdic]

Astrophytum asterias conté una série de #alcaloide usats per a cerimònies i medicina pels natius mexicans, d'ahí que també se li conega com “Peyotillo”.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Guadalupe Malda Barrera Institut d'Ecologia i Aliments. Universitat Autònoma de Tamaulipas.
  2. «FAMÍLIA CACTACEAE II, SUBFAMÍLIA OPUNTIOIDEAE».Flora del Bajío i de Regions Adjacents.
    1–116.ISSN 2683-2712.doi:10.21829/fb.623.2024.242.Consultat el 2024-12-31.
  3. 3,0 3,1 «FAMÍLIA CACTACEAE II, SUBFAMÍLIA OPUNTIOIDEAE».Flora del Bajío i de Regions Adjacents.
    1–116.ISSN 2683-2712.doi:10.21829/fb.623.2024.242.Consultat el 2024-12-31.
  4. «Echinocactus asterias Zucc. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2024-12-31.
  5. «Astrophytum asterias (Zucc.) Lem. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2024-12-31.
  6. «Astrophytum» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-07-14.
  7. En Epítets Botànics
  8. «Astrophytum asterias» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-07-14.
  9. «Sinònims de Desert tropicals». Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 15 de març de 2008.
  10. «El cactus dólar d'arena Astrophytum asterias ha segut evaluat per última volta per a la Llista Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN en 2009. Astrophytum asterias està catalogat com a Vulnerable segons els criteris B1ab(ii,iii,v).».
  11. (2020-10-28) [1], United Nations, pp. 29–48. ISBN 978-92-1-004169-0.
  12. (2011-10-31) [2], Oxford University Press.
  13. «Pachypodium mikea Lüthy | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2024-12-31.