Atlamál

Atlamál o Atlamál in grœnlenzku (La vora groenlandés d'Atli) és un dels poemes heròics de l'Edda poètica. Relata bàsicament la mateixa història que Atlakviða pero en major extensió i en un estil diferent. El poema es creu que va ser compost en Groenlàndia, al voltant de el XII.

Sinopsis

Atli trama la mort dels seus cunyats i envia mensagers a Gunnarr i a Högni, els fills de Gjúki, en una invitació al seu palau. Guðrún, la filla de Gjúki i esposa de Atli, és coneixedora del complot i envia un mensage en runas als seus germans, pero les runas són alterades per un dels mensagers, cridat Vingi. No obstant, Kostbera, l'esposa de Högni, és capaç de discernir de les runas que alguna cosa estava mal i prevé a Högni. Högni ignora els seus temors, pero ella insistix que ha tingut malensomis que les interpreta com a advertències. Högni es manté en la seua postura i descarta el perill dels somis. Glaumvör, l'esposa de Gunnarr també havia tingut mals somis i li'ls va explicar al seu espós, pero este també va fer cas omís a les advertències. Finalment Gunnarr admet que les seues vides seran curtes pero li diu a Glaumvör que no pot evitar el seu destí. Els germans es dirigixen a lo de Atli en sol tres guàrdies. Les dònes seguixen als germans fins a un fiort en a on separen els seus camins. Glaumvör recorda a Vingi de lo sagrat d'una invitació i est jura que no hi haurà enganys. Kostbera i Högni es despedixen, després els hòmens continuen el seu camí.

Quan els germans i la seua companyia apleguen a lo de Atli, Vingi admet de la seua traïció i és immediatament mort. Atli ataca als cinc invitats en trenta hòmens. La batalla dura hores i Guðrún s'unix als seus germans, tirant les seues joyes. Finalment els fills de Gjúki són dominats, després de haver donat mort a díhuit hòmens de Atli. Atli intercanvia acusacions en la seua esposa i ordena l'eixecució de Gunnarr i Högni. Högni mor rient, mentres que Gunnarr mor tocant l'arpa en els seus peus.

Atli discutix en Guðrún i ella li diu que les coses aniran molt mal si ell no la mata a ella també. Ell intenta consolar-la prometent-li preciosos regals i ella simula cedir, demanant-li a Atli un convit per a commemorar als seus germans. Després Guðrún mata als seus dos fills i sense que Atli ho sospite, usa els seus caps com vasijas per a les begudes i li dona de menjar els seus cors. Més vesprada Guðrún mata a Atli en l'ajuda de Hniflungr, fill de Högni. La part final del poema consistix en un intercanvi de paraules entre Guðrún i Atli. Guðrún recorda el seu gloriós passat quan eixia a realisar pillage en Sigurðr i els seus germans. Atli recorda la seua proposta de matrimoni i de com ella mai estava conforme en les riquees que li oferia. Al final li demana a Guðrún que li done un sepeli honroso i ella accepta. Després ella intenta suïcidar-se i fracassa. El poema termina en una nota dient que qualsevol home que tinga fills com els de Gjúki és afortunat.

Data i orige

Tant Atlamál com Atlakviða sò mencionats com a poemes d'orige groenlandés en el Codex Regius. La majoria dels erudits creuen que Atlakviða és més antic que la colónia nòrdica en Groenlàndia i rebugen l'orige groenlandés d'eixe poema. Atlamál, en canvi, es creu que és d'una época consistent en la composició en Groenlàndia. Ademés, alguns aspectes del poema corroboren esta afirmació. En particular el sinistre somi de Kostbera té una molt realista descripció d'un orso polar. El adusto to del poema és també consistent en lo que es coneix dels assentaments nòrdics en Groenlàndia. Les relativament pobres condicions dels caps en el poema—en Niflungar, per eixemple, es mencionen solament 10 criats—han segut considerades com a indicadors del seu orige groenlandés.

Bibliografia

• Dronke, Ursula (Ed. & trans.) (1969). The Poetic Edda, vol. I, Heroic Poems. Oxford: Clarendon. ISBN 0-19-811497-4.
• Hollander, Lee M. (trans.) (1962). The Poetic Edda. Austin: University of Texas. ISBN 0-292-76499-5.