Atlantes de Tula
.jpg){kind=link}
Els atlantes de Tula són quatre figures antropomorfas,[1] pertanyents a la cultura tolteca, que es troben sobre la Piràmide B, en la zona arqueològica de Tula, Estat de Hidalgo, Mèxic, també denominada com Tollan-Xicocotitlan. Medixen poc més de 4,5 metros d'altura i estan llaurats en blocs de basalt ensamblados.[2] Són representacions de Quetzalcóatl com a «Estrela del Matí» (Tlahuizcalpantecuhtli), abillat de guerrer tolteca, en un pectoral de palometa, un átlatl, darts, un gavinet de pedernal i un arma curva que és molt característica de les representacions guerreres d'esta cultura.[3] Inicialment subjectaven el sostre del temple ubicat en el cim de la piràmide,[2] d'ahí el nom d'atlantes.
Història
[editar | editar còdic]Els monumentals atlantes es troben en la part superior del Temple de Tlahuizcalpantecutli o també cridat "Estrela del Matí" des de la qual s'aprecia tota la plaça principal. Les estructures semihumanas es caracterisen pel seu gran tamany (una mostra de la destrea que tenien els toltecas per a llaurar pedres). L'edifici més important de la zona és el cridat Palau Cremat que es localisa en el costat noreste de la plaça, la seua importància radica perque, d'acort a les investigacions del Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH), l'estructura era, provablement, el axis mundi del recint sagrat i, per lo tant, l'eix central de construcció de la ciutat. Esta piràmide, i alguns atres edificis localisats en el lloc, estan relacionats en la classe mija de Tula, que és una remembranza dels toltecas cap a la cultura Teotihuacana, lo anterior està relacionat en els grups de teotihuacanos i els toltecas-chichimecas del nort en la fundació de Tula, (realisada cap a l'any 700 d.c.). L'esplendor de la ciutat s'ha datat entre els anys 900 i 1000 d.c; durant este temps, Tula tenia casi 16 km² d'extensió, per lo que, l'actual zona arqueològica, solament representa aproximadament 12% de tot el territori tolteca.
Varen ser descoberts en 1940 per l'arqueòlec Jorge Ruffier Acosta [2] acompanyat del jove escritor i arqueòlec espanyol, Raimon Galí.
Descripció
[editar | editar còdic]D'acort una entrevista realisada per a un documental del Canal Onze,[4] l'arqueòlec Luís Gamboa, responsable de conservació i investigació de la zona des del 2004, analisa les estructures trobades de manera general identificant una série de gravats començant la descripció des de la part superior.
S'identifica un yelmo del com descollen plomes, baix est hi ha uns hexàgons que possiblement eren elements de closca. A l'altura del rostre destaquen unes orejeras de forma tubular, les quals són peculiarment allargades.
En la part frontal du un pectoral de palometa, símbol del guerrer des d'époques Teotihuacanas, que encara que ha adquirit transformacions en el temps, es diu que quan un guerrer mor en batalla, es convertix en palometa i acompanya al sol en amanecer. Continuant la descripció, en la part frontal es distinguix un cinturó en un amarre a l'altura del melic en una rodela en la part posterior. Despuix d'estos gravats, s'aprecia un maxtla o taparrabos característic de la cultura Tolteca. L'estructura culmina en uns agenolladers, i en uns cacles o sandalias, en representacions de serps emplumadas en els costats.
En la vista lateral dreta es distinguixen una série d'armes: en el muscle porta un gavinet bifacial normalment utilisat en els sacrificis, en forma de full de planta; més avall es observa un gavinet curve que usualment era d'obsidiana i dels quals es conta en varis registres arqueològics; finalment en la mà s'identifica que està agarrant una espècie de jícara que sosté un atre tipo d'arma que són puntes de proyectil en darts. En la cara esquerra de l'estructura s'identifica en la mà un atlatl, que servia com a extensió del braç a on es colocava una flecha i en un moviment de caderes permetia ser llançada a molt major velocitat i precisió.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Valenzuela, A. (2015) «Els imponents atlantes de Tula
- Archivat el 4 de novembre de 2017 archivat en Wayback Machine.». Quo (Consultat el 12 de giner de 2017)
- ↑ Martínez del Riu, Pablo i Acosta, Jorge R. (1957) Tula: guia oficial. Institut Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic. 54 pàgines
- ↑ «D Tot - Atlantes de Tula (11/03/2020) - YouTube». www.youtube.com. Consultat el 2020-11-14.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Història de Mèxic, escrit per Luis Chávez Orozco.
- Acta politècnica mexicana, Volum 2, pàgina 73.
- Història de Mèxic, escrit per Íñigo Fernández Fernández.
- [enllaç trencat], volum 10, número 1, escrit per Rialp, Edicions, S.A.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Atlantes de Tula» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.