Atrapanieblas
.jpeg)
Els atrapanieblas o captanieblas són un sistema inventat en 1954 en Antofagasta pel físic chilé Carlos Espinosa Arancibia[1][2][3] per a atrapar les gotes d'aigua microscòpiques (microgotas) que conté la boira per mig d'una ret tupida, malla o superfície textil tensada en una estructura en direcció normal al fluix del vent, captant les microgotas fins que es concentren gotes majors, que poden escurrir per gravetat en la superfície de captació, canaletas i canonades que les duen a un estany. S'usen en regions desérticas, àrides o en dèficit de l'accés a l'aigua, pero en presència de boira, com el desert de Atacama en Chile, Equador, Guatemala, Perú, Nepal, República Dominicana, Croàcia i en territoris d'Àfrica i Mig Orient de països com Espanya, Suràfrica, Namíbia, Oman, Yemen, Israel i Illes de Veta Verda.
Fonaments científics
[editar | editar còdic]Atrapanieblas és el nom d'un procés conegut com condensació, el vapor d'aigua atmosfèric en l'aire es condensa naturalment en les superfícies fredes en gotetes d'aigua líquida conegut com rocío.
El fenomen és més observable en objectes, prims i plans exposts incloent els fulls de les plantes i fulls d'herba.
Com la superfície exposta es gela per mig de la radiació de la seua calor cap al cel, la humitat atmosfèrica es condensa a una velocitat major que la que es pot evaporar, lo que resulta en la formació de gotes d'aigua.
Orígens històrics
[editar | editar còdic]La recolecció organisada de gotes d'aigua del rocío o baf a través de processos naturals o assistits és una pràctica antiga, des de les gotes de rocío a chicoteta escala de tolls de condensació arreplegats en els brots d'una planta (encara es practica hui per supervivalistas), al rec natural de gran magnitut en zones sense pluges, com en el desert de Atacama i el Namib.
Varis dispositius artificials tals com els antics montons de pedra en Ucrània, els "estanys de rocío" medievals en el sur d'Anglaterra o la pedra volcànica que cobrix els cultius en els camps de Lanzarote han segut totes preses en conte per a fer possibles dispositius de recolecció del rocío o de la boira.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Fallix Carlos Espinosa Arancibia». Comunicat Universitat Catòlica del Nort. Consultat el 19 de novembre de 2025.
- ↑ «terrera-al-nort-del-pais/ », Ala Sur. Consultat el 19 de novembre de 2025.
- ↑ «Cóm evitar les sequies en un atrapanieblas». Fundació Aquae (Espanya). Consultat el 19 de novembre de 2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Atrapanieblas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.