Atriplex halimus
La orgaza (Atriplex halimus) és una espècie d'arbust forrajero en la família de les Chenopodiaceae, nativa d'Europa.
Descripció
[editar | editar còdic]Arbusto perenne de 2 a 3 metros d'altura. Fulls blanquecinas i arrugades, disposició alterna, ovado-lanceoladas, subrómbicas, de vora sancera i alguna cosa ondulades. Nervis principals marcats en el envés i fins a quatre centímetros de llongitut.[1] Flores monoicas i de polinisació anemófila, de color groguenc-verdoso, poc vistoses, pentámeras i agrupades en denses arracades en forma de mechó. Florix en estiu i depenent de la latitut ho farà en juliol (Anglaterra) o a finals d'estiu en punts de l'alce espanyol. Posseïx fruts monospermos, de tipo aquenio, proveïts d'un ala membranosa blanquecina-rosada. Tallos molt ramificados i enmarañados, plans, alguna cosa badats, cenicientos o grisáceos.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Les seues preferències són les altes radiacions solars i sols arenencs. Capacitat d'adaptació a climes molt àrits, sols salinos i marginals. Aguanta l'exposició continuada al vent, de fet és molt freqüent trobar-los en les costes. Aixina mateix, és resistent a les gelades de fins a -10⁰C.[3]
Són propis dels pisos bioclimàtics termomediterráneo i mesomediterráneo inferior. Presents en les pastures xerofíticos basófilos de vivaces i anuals: classe Lygeo-Stipetea. Habiten en llocs la pluviometria dels quals oscila entre 75-375 mm (poden trobar-se en llocs de major precipitació). Sol anar acompanyat d'atres espècies de la mateixa família com Suaeda fruticosa, Salsola vermiculata, Atriplex glauca, etc.[4]
Dins de la geografia espanyola, estan presents en Saragossa, Segòvia, Madrit, Múrcia, Conca, Albacete, Alacant i atres províncies.
Usos i cultive
[editar | editar còdic]Planta comestible i d'interés forrajero. Algunes parts poden ser menjars crus (en ensalada). En aguantar grans sequies, evita la mort del ganado baix condicions d'extrema sequetat. Es caracterisa pel seu palatabilidad, el seu contingut en sals i l'absència de components tòxics. Com a cultiu forrajero, donen rendiments interessants en proteïnes i hidrats de carbono. Tenint en conte la disponibilitat d'aigua, estos cultius donen produccions elevades. Reduïx #flatulència i gasos.[5] Els seus fulls solen presentar #excreció salines en els seus fulls, lo que els donen un tacte rugoso. Ademés esta salinitat fa que siguen plantes que ardixen mal, i per tant seria interessant introduir-les en zones d'alt risc d'incendi.[6]
Són interessants com ornamentals per a jardins costers i de baix consum hídric. Es poda en primavera o estiu. Si el clima ho permet, és una planta molt invasiva.[7]
- Cultiu
Pot ser multiplicat per esqueje. La multiplicació a partir de llavors escomença en la sembra entre abril i maig
Taxonomia
[editar | editar còdic]Atriplex halimus va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1052. 1753.[8]
- Sinonímia
- Atriplex assoi Dufour
- Atriplex candicans Link
- Atriplex halimus var. denticulata Sennen & Pau in Sennen
- Atriplex halimus var. grandifolia Lázaro Eivissa
- Atriplex halimus var. serrulata (Pau) Sennen & Pau in Sennen
- Atriplex incana F.Dietr.
- Atriplex salsuginea var. multiflora Sennen & Pau
- Atriplex salsuginea Sennen & Pau in
Sennen *Atriplex serrulata Pau[9]
- Atriplex halimoides Tineo
- Atriplex halimus var. rifaea Sennen & Maurici
- Atriplex kataf Ehrenb. ex Boiss.
- Atriplex parvifolia Pau
- Chenopodium halimus (L.) Thunb.
- Schizotheca halimus (L.) Fourr.[10]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Castellà: armuella, armuelle orzaga, marisma, marismo, orgaza, orzaga, osagra, ozagra, ozayra, sagra, salá, salada, salada blanca, salat, salat blanc, salao, salao blanc, salgada, salgado andalús, salobre, salobre blanc, sojón, moixa, sosera[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Muslera Pardo, Enrique, i Carlos Ratero García, "Praderies i forrajes", (Madrit, Espanya: EDICIONS MUNDIPRENSA; 1983), 702 pag.
- ↑ HUGHES, HEATH i METCALFE, "Forrajes", (Mèxic, COMPANYIA EDITORIAL CONTINENTAL S.A., 1981), 758 pag.
- ↑ Muslera Pardo, Enrique, i Carlos Ratero García, "Praderies i forrajes", (Madrit, Espanya: EDICIONS MUNDIPRENSA; 1983), 702 pag.
- ↑ Sant Miguel Ayanz, Alfonso, "Pastures naturals espanyoles", (Madrit,Espanya: EDICIONS MUNDIPRENSA – ETSIM, 2001), 320 pag.
- ↑ Muslera Pardo, Enrique, i Carlos Ratero García, "Praderies i forrajes", (Madrit, Espanya: EDICIONS MUNDIPRENSA; 1983), 702 pag.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Imàgens de la sp.
- ↑ «Atriplex halimus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 25 d'octubre de 2012.
- ↑ Sinònims en Real Jardí Botànic
- ↑ Atriplex halimus en PlantList
- ↑ Noms en Real Jardí Botànic
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Moltes imàgens i descripció de la sp.
- Plantes per a un futur: Atriplex halimus
- USDA, NRCS. 2006. Database PLANTES, 6 de març de 2007 (https://web.archive.org/web/20131005020210/http://plants.usda.gov/); per Mark W. Skinner. National Plant Data Center, Baton Rouge, LA 70874-4490 EE.UU.
- [enllaç trencat]
- http://www.pfaf.org/database/plants.php?Atriplex+halimus
- Este artícul conté una traducció derivada de «Atriplex halimus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.