Attalea macrolepis
La coroba (Attalea macrolepis) és una espècie de palma selvada pertanyent a la família Arecaceae, nativa de l'orient de Veneçola, en distribució natural principalment en la regió de Caicara del Orinoco, municipi Cedeño, estat Bolívar. El seu frut és aprofitat tradicionalment en fins alimentaris i ha segut objecte d'investigacions científiques relacionades en la seua composició nutricional i potencial us industrial.
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie pertany al gènero Attalea. En lliteratura agronómica i tècnica més antiga, la coroba ha segut referida baix el sinònim Jessenia polycarpa, encara que estudis taxonómicos posteriors l'inclouen dins del gènero Attalea, sent Attalea macrolepis el nom acceptat en publicacions científiques recents.
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]Attalea macrolepis presenta una distribució geogràfica restringida. Es troba principalment en Caicara del Orinoco i zones propenques del municipi Cedeño, en l'estat Bolívar, Veneçola. No existixen registres documentats de poblacions naturals estables anara d'esta regió.
Hàbitat i ecologia
[editar | editar còdic]La coroba creix en ambients tropicals càlits, caracterisats per altes temperatures durant la major part de l'any. La regió presenta una marcada estacionalidad, en periodos secs prolongats i humitat elevada únicament durant la temporada de pluges. L'espècie es desenrolla en sols generalment arenencs, #àcit i de baixa fertilitat, condicions a les que sembla estar especialment adaptada.
Descripció botànica
[editar | editar còdic]És una palma de porte alt, en tronc erecto i una corona de fulls pinnadas grans, característiques del gènero Attalea. Produïx fruts de tamany mijà a gran, en un mesocarpi carnoso i llavors riques en lípits.
Frut
[editar | editar còdic]El frut de la coroba és utilisat tradicionalment per les comunitats locals. El mesocarpi s'ampra per a l'elaboració de farina, mentres que la llavor pot utilisar-se per a l'extracció d'oli vegetal.
Composició química i valor nutricional
[editar | editar còdic]Diversos estudis han evaluat la composició química de la farina obtinguda del mesocarpi del frut de la coroba, determinant la presència de macrominerales com a potassi, calcio i magnesi, aixina com components lipídicos, fibra i carbohidrats, lo que sugerix el seu potencial com a aliment complementari en dietes locals.[1]
Cultura i simbolisme
[editar | editar còdic]En Caicara del Orinoco, municipi Cedeño de l'estat Bolívar, la coroba té un significat cultural destacat per a la població local. En la localitat existix un *monument dedicat a la coroba**, erigit en honor a este frut autòcton i símbol de l'identitat regional, que es troba ubicat sobre l'Avinguda Carabobo front al riu Orinoco.[2]
La coroba també està present en les festivitats populars de la regió, entre elles la *Fira de la Coroba**, que se celebra cada més de maig en honor a la Verge La nostra Senyora de la Llum i en la que participen activitats culturals, deportives i gastronòmiques associades al frut.[2]
Usos tradicionals
[editar | editar còdic]Entre els usos tradicionals de la coroba s'inclouen:
- Elaboració de #farina artesanals.
- Extracció d'oli a partir de la llavor.
- Aprofitament de fulls i atres parts vegetals en fins domèstics i artesanals.
Investigació científica
[editar | editar còdic]La coroba ha segut objecte d'investigacions acadèmiques realisades principalment per universitats veneçolanes, enfocades en la caracterisació fisicoquímica del seu frut, les propietats funcionals de la farina i l'aprofitament industrial dels seus subproductes.[3][4]
Intents de transplant i adaptació
[editar | editar còdic]Existixen referències tècniques a ensajos experimentals orientats a evaluar la viabilitat del cultiu de la coroba fòra de la seua àrea de distribució natural i la seua compatibilitat en atres tipos de sol. No obstant, no es dispon de publicacions científiques revisades per parells que documenten resultats exitosos d'estos intents, i fins a la data no s'han registrat poblacions estables anara del seu hàbitat autòcton.
Atres usos
[editar | editar còdic]Investigacions preliminars han explorat l'us de l'epicarpi del frut de Attalea macrolepis per a la producció de carbó activat, en aplicacions en el removiment de contaminants en solucions acuosas.[5]
Conservació
[editar | editar còdic]L'espècie no ha segut evaluada oficialment per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN). No obstant, la seua distribució geogràfica llimitada sugerix que podria ser vulnerable a canvis ambientals i a la pressió antrópica.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ González, A.; Rondón, C.; Pi, K. (2013). Contingut de macrominerales en la farina del mesocarpi del frut de la palma coroba (Attalea macrolepis) de cinc zones del Municipi Cedeño, Estat Bolívar, Veneçola. Saber, 25(4): 423–430.
- ↑ 2,0 2,1 Caicara del Orinoco terra de la Coroba: llocs culturals, monuments i tradicions (sitie web de turisme local).
- ↑ Belén, D.; Álvarez, F.; Alemà, R. (2011). Caracterisació fisicoquímica d'una farina obtinguda del mesocarpi del frut de la palma coroba. FAO AGRIS.
- ↑ Belén, D.; Alemà, R.; Álvarez, F. (2011). Evaluació d'algunes propietats funcionals i reológicas de #farina de coroba. FAO AGRIS.
- ↑ Sarmiento, R. et al. (2004). #Síntesis de carbó activat a partir de l'epicarpi de Attalea macrolepis i la seua aplicació en el removiment de Pb2+ en solucions acuosas.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Attalea macrolepis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.