Attalea phalerata
Attalea phalerata és una espècie de palmera coneguda en el nom comú de shapaja.[1][2] i bacuri.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És originària de Brasil, Bolívia, Paraguay, i Perú,[1] a on creix a lo llarc del sur i l'oest de la Amazònia.[4] És la palmera més comuna en el Pantanal.[5]
Descripció
[editar | editar còdic]Esta palmera creix fins als 18 metros d'altura. Comença a reproduir-se a un metro d'altura, a una edat de 7 a 10 anys. Produïx flors durant tot l'any i fruts dos voltes per any. Creix en molts tipos de boscs.[6]
Ecologia
[editar | editar còdic]Este arbre és d'importància ecològica. Les llavors són dispersades pel tapir, que s'engolen les frutes,[7] i pels ñandúés, guatusas, rates espinoses del gènero Clyomys i dels Caracaras. El guacamayo jacint consumix les llavors i també pot dispersar-les.[3] Les baïnes de la palma en freqüència acumulen les llavors d'atres plantes, que a voltes són depositades allí per Artibeus jamaicensis, un #rat penat frugívoro. Les llavors. a voltes, germinen allí mateix i creixen com epífitas en la palmera.[5] Esta palmera és comunament polinizada per escarabats de la llacor de gènero Mystrops i corcós de tribu Madarini.[8] El corcó Pachymerus penca és conegut per ser un depredador de les llavors d'esta espècie.[7]
Usos
[editar | editar còdic]L'arbre té usos humans. Els fulls s'utilisen per a techar teulades i els fruts per a alimentar als porcs(nadia) i atres animals.[2] Es tracta d'una font d'oli vegetal.[9] És, econòmicament, l'espècie de palma més important de Bolívia.[6]
Rhodinus stali, un insecte que és un vector de la malaltia de Chagas, pot infestar este arbre.[2]
En la cultura popular
[editar | editar còdic]Vsevolod Garshin va escriure una història curta cridada Attalea Princeps (un atre nom donat a la palma), en el que la planta, en una vida intolerable en l'hivernàcul, intenta créixer a través del sostre de l'hivernàcul.[10]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Attalea phalerata va ser descrita per Mart. ex Spreng. i publicat en Systema Vegetabilium, editio decima sexta 2: 624. 1825.[11][12]
Attalea: nom genèric que commemora a Atalo III Filometor, rei de Pérgamo en Àsia Menor, 138-133 abans de Crist, que en l'ocàs de la seua vida es va interessar per les plantes medicinals.[13]
- Sinonímia
- Attalea excelsa Mart. ex Spreng.
- Attalea phalerata var. concinna L.R.Moreno & O.I.Moreno
- Maximiliana princeps Mart.
- Scheelea corumbaensis (Barb.Rodr.) Barb.Rodr.
- Scheelea martiana Burret
- Scheelea microspadix Burret
- Scheelea phalerata (Mart. ex Spreng.) Burret
- Scheelea princeps var. corumbaensis Barb.Rodr.[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Attalea phalerata. Germplasm Resources Information Network.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Justi, S. A., et al. (2010). Infestation of peridomestic Attalea phalerata palms by Rhodnius stali, a vector of Trypanosoma cruzi in the Alt Beni, Bolívia. Tropical Medicine and International Health 15(6) 727-32.
- ↑ 3,0 3,1 Galetti, M. and P. R. Guimarãés Jr. (2004). Seed dispersal of Attalea phalerata (Palmae) by Crested caracaras (Caracara plancus) in the Pantanal and a review of frugivory by raptors. Ararajuba 12(2) 133-35.
- ↑ Choo, J., et al. (2010). Characterization of 14 microsatellite loci in a tropical palm, Attelea phalerata (Arecaceae). American Journal of Botany i105-i106.
- ↑ 5,0 5,1 Corrêa, C. I., et al. (2012). Seed banks on Attalea phalerata (Arecaceae) stems in the Pantanal wetland, Brazil. Annals of Botany 109 729-34.
- ↑ 6,0 6,1 Barthlott, W. and M. Winiger. Biodiversity: A Challenge for Development Research and Policy. Springer 2001.
- ↑ 7,0 7,1 Quiroga-Castro, V. D. and A. I. Roldán. (2001). The fate of Attalea phalerata (Palmae) seeds dispersed to a tapir latrine. Biotropica 33(3) 472-77.
- ↑ Fava, W. S., et al. (2011). Attalea phalerata and Bactris glaucescens (Arecaceae, Arecoideae): Phenology and pollination ecology in the Pantanal, Brazil. Flora - Morphology, Distribution, Functional Ecology of Plants 206(6) 575-84.
- ↑ R., M. Moraes., et al. (1996). Notes on the biology and uses of the Motacú Palm (Attalea phalerata, Arecaceae) from Bolívia. Economic Botany 50(4) 423-28.
- ↑ An English translation appears in this collection
- ↑ «Attalea phalerata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 20 de març de 2015.
- ↑ Attalea phalerata en PlantList
- ↑ Attalea phalerata en PalmWeb
- ↑ «Attalea phalerata». The Plant List. Consultat el 20 de març de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Attalea phalerata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.