Anar al contingut

Attalea phalerata

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:PSM V60 D413 The urucury palm attalea excelsa.png
Attalea phalerata (Attalea phalerata)

Attalea phalerata és una espècie de palmera coneguda en el nom comú de shapaja.[1][2] i bacuri.[3]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És originària de Brasil, Bolívia, Paraguay, i Perú,[1] a on creix a lo llarc del sur i l'oest de la Amazònia.[4] És la palmera més comuna en el Pantanal.[5]

Descripció

[editar | editar còdic]

Esta palmera creix fins als 18 metros d'altura. Comença a reproduir-se a un metro d'altura, a una edat de 7 a 10 anys. Produïx flors durant tot l'any i fruts dos voltes per any. Creix en molts tipos de boscs.[6]

Ecologia

[editar | editar còdic]

Este arbre és d'importància ecològica. Les llavors són dispersades pel tapir, que s'engolen les frutes,[7] i pels ñandúés, guatusas, rates espinoses del gènero Clyomys i dels Caracaras. El guacamayo jacint consumix les llavors i també pot dispersar-les.[3] Les baïnes de la palma en freqüència acumulen les llavors d'atres plantes, que a voltes són depositades allí per Artibeus jamaicensis, un #rat penat frugívoro. Les llavors. a voltes, germinen allí mateix i creixen com epífitas en la palmera.[5] Esta palmera és comunament polinizada per escarabats de la llacor de gènero Mystrops i corcós de tribu Madarini.[8] El corcó Pachymerus penca és conegut per ser un depredador de les llavors d'esta espècie.[7]

L'arbre té usos humans. Els fulls s'utilisen per a techar teulades i els fruts per a alimentar als porcs(nadia) i atres animals.[2] Es tracta d'una font d'oli vegetal.[9] És, econòmicament, l'espècie de palma més important de Bolívia.[6]

Rhodinus stali, un insecte que és un vector de la malaltia de Chagas, pot infestar este arbre.[2]

[editar | editar còdic]

Vsevolod Garshin va escriure una història curta cridada Attalea Princeps (un atre nom donat a la palma), en el que la planta, en una vida intolerable en l'hivernàcul, intenta créixer a través del sostre de l'hivernàcul.[10]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Attalea phalerata va ser descrita per Mart. ex Spreng. i publicat en Systema Vegetabilium, editio decima sexta 2: 624. 1825.[11][12]

Etimologia

Attalea: nom genèric que commemora a Atalo III Filometor, rei de Pérgamo en Àsia Menor, 138-133 abans de Crist, que en l'ocàs de la seua vida es va interessar per les plantes medicinals.[13]

Sinonímia
  • Attalea excelsa Mart. ex Spreng.
  • Attalea phalerata var. concinna L.R.Moreno & O.I.Moreno
  • Maximiliana princeps Mart.
  • Scheelea corumbaensis (Barb.Rodr.) Barb.Rodr.
  • Scheelea martiana Burret
  • Scheelea microspadix Burret
  • Scheelea phalerata (Mart. ex Spreng.) Burret
  • Scheelea princeps var. corumbaensis Barb.Rodr.[14]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Attalea phalerata. Germplasm Resources Information Network.
  2. 2,0 2,1 2,2 Justi, S. A., et al. (2010). Infestation of peridomestic Attalea phalerata palms by Rhodnius stali, a vector of Trypanosoma cruzi in the Alt Beni, Bolívia. Tropical Medicine and International Health 15(6) 727-32.
  3. 3,0 3,1 Galetti, M. and P. R. Guimarãés Jr. (2004). Seed dispersal of Attalea phalerata (Palmae) by Crested caracaras (Caracara plancus) in the Pantanal and a review of frugivory by raptors. Ararajuba 12(2) 133-35.
  4. Choo, J., et al. (2010). Characterization of 14 microsatellite loci in a tropical palm, Attelea phalerata (Arecaceae). American Journal of Botany i105-i106.
  5. 5,0 5,1 Corrêa, C. I., et al. (2012). Seed banks on Attalea phalerata (Arecaceae) stems in the Pantanal wetland, Brazil. Annals of Botany 109 729-34.
  6. 6,0 6,1 Barthlott, W. and M. Winiger. Biodiversity: A Challenge for Development Research and Policy. Springer 2001.
  7. 7,0 7,1 Quiroga-Castro, V. D. and A. I. Roldán. (2001). The fate of Attalea phalerata (Palmae) seeds dispersed to a tapir latrine. Biotropica 33(3) 472-77.
  8. Fava, W. S., et al. (2011). Attalea phalerata and Bactris glaucescens (Arecaceae, Arecoideae): Phenology and pollination ecology in the Pantanal, Brazil. Flora - Morphology, Distribution, Functional Ecology of Plants 206(6) 575-84.
  9. R., M. Moraes., et al. (1996). Notes on the biology and uses of the Motacú Palm (Attalea phalerata, Arecaceae) from Bolívia. Economic Botany 50(4) 423-28.
  10. An English translation appears in this collection
  11. «Attalea phalerata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 20 de març de 2015.
  12. Attalea phalerata en PlantList
  13. Attalea phalerata en PalmWeb
  14. «Attalea phalerata». The Plant List. Consultat el 20 de març de 2015.