Anar al contingut

Auyantepui

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Auyan Tepui 01.JPG
Auyantepui

Auyan-tepuy o Auyantepuy que en la llengua dels pemones significa la “Montanya dels Esperits” o "Montanya dels Deus", és un tepuy en la parròquia Santa Elena de Uairén del Municipi Gran Sabana[1] de l'estat Bolívar,[2] dins del parc nacional Canaima. És el tepuy més gran, i el més famós i visitat[3] de Veneçola.[4][5]

Història

[editar | editar còdic]

El Auyantepuy va alcançar fama internacional en 1935, quan la caiguda del Bot Ángel va ser entrevista accidentalment per Jimmy Angel, pilot que aterrisa d'emergència en el cim en la seua avioneta, encara que prèviament s'havien reportat albiraments del lloc. En juny de 1962 va ser inclós en el Parc nacional Canaima i en 1991 la seua protecció va ser reforçada com a part del Monument natural Formacions de Tepuyes, en 1994 va ser declarat patrimoni de la Humanitat per l'Unesco.

Característiques

[editar | editar còdic]

El Auyantepuy és un jagant entre les replanells grans. Té una altitut de 2535 metros i una superfície d'unes 70.500 hectàrees o 705 quilómetros quadrats, lo que vol dir que té una superfície comparable a la de països com Singapur o és molt més extens que nacions com Andorra. Des del seu cim es precipita la cascada més alta del món: el Kerepakupai Vená, més conegut com Bot Ángel.

No solament el Bot Angel és l'atractiu d'este replanell, també es poden observar atres tals com la Vall de les Mil Columnes ubicat just en el cim i del costat opost una profunda cova vertical cridada Alvenc Aonda.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Fernández, Américo (1995). Història i cròniques dels pobles de l'Estat Bolívar (en és), Edicions Publimeco. ISBN 978-980-6393-01-1.
  2. Myers, Charles W.; Donnelly, Maureen A. (2008). The Summit Herpetofauna of Auyantepui, Veneçola: Report from the Robert G. Goelet American Museum-Terramar Expedition (en en), American Museum of Natural History.
  3. Dillon, Doug (2010-12-23). We Visit Veneçola (en en), Mitchell Lane Publishers, Inc.. ISBN 978-1-61228-045-5.
  4. (1959) Acta científica veneçolana (en és), Associació Veneçolana per a l'alvance de la ciències..
  5. Roze, Janis A. (1966). La taxonomia i zoogeografía dels ofidis en Veneçola (en és), Edicions de la Biblioteca.