Avicida
Plantilla:PlaguicidasEs diu avicida a les substàncies (normalment una substància química) empleades per a produir la mort en pardals. Es poden utilisar per a portar a terme un control del creiximent poblacional de les aus.
Tipos de avicidas
[editar | editar còdic]Tradicionalment s'ha usat l'estricnina per la seua fàcil adquisició, no obstant és tòxic per a l'home i atres espècies animals. També existixen derivats clorados com DRC-1339[1] i CPTH. Diferenciem també l'endrina, resulta molt tòxic per a vàries espècies (peixos, insectes), en les aus perjudica el procés de reproducció per intoxicació aguda, mortal i primea del cascarón. Per la seua escassa selectivitat per les aus el seu us està restringit i inclús prohibit en alguns països degut a que poden afectar a espècies protegides.[2]
En la pràctica s'usen productes químics repelents i atres estratègies com a canons de soroll, rets, plàstics grocs.
Història
[editar | editar còdic]Durant l'extermini de cheus en China, una de les “quatre plagues” (1958), el procediment més freqüent per a l'eliminació de cheus va ser per enverinament. Pero també es va movilisar a la població per a que colpejaren gorcs i paelles fins que els cheus i atres pardals caigueren morts d'agotament.
Durant els anys 60[3] els insecticida organoclorados com el DDT puc ser responsable del descens en el número de cernícalo i aguileta L'enverinament en estricnina va generar la mort de moltes rapaces i carroñeros. Degut a que estes aus s'alimenten de menuts rosegadors o animals morts, estos verins es bioacumulaban en les aus, posant en sério perille espècies que ara estan protegides.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Avicida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.