Anar al contingut

Avimimus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Avimimus mmartyniuk wiki.png
Avimimus

Avimimus (lat. "imitador d'aus") és un gènero extint de dinosauri terópodo avimímido, que va viure a finals del periodo el Cretácico, fa aproximadament 70 millons d'anys, en el Campaniense, en lo que hui és Àsia. El primer espècimen va ser descobert en la Formació de Djadochta i va ser descrit oficialment pel Doctor Sergi Kurzanov en 1981.[1] En 1991, Sankar Chatterjee va crear l'orde Avimimiformes per a incloure a Avimimus, pero actualment està en desús. l'espècie tipo és Avimimus portentosus una segona espècie va ser nomenada en 2018 cridada Avimimus nemegtensis.[2][3]

Descripció

[editar | editar còdic]
Archiu:Avimimus SIZE.png
Tamany comparatiu d'un Avimimus en un ser humà.

Avimimus era un dinosauri menut, de 45 centímetros d'altura fins a la cadera i un llarc d'al voltant d'1,6 metros.[1] El seu cràneu, chicotet en comparació al cos, pero tenia un gran cervell[1] i unes conques oculars desmesurades. El tamany dels ossos que rodegen la cavitat craneana i estarien dedicats a protegir l'encéfal eren grans.[1] Açò és consistent en el fet de que Avimimus haja tingut un gran cervell.[1]

Archiu:Avimimus skull new.png
Cràneu de Avimimus.

Com en els propencs Oviraptoridae i Caenagnathidae, en el lloc dels dents, presentava un pico córneo, molt semblant al dels loros. A diferència d'estos, una série de proyeccions similars a dents en la vora premaxilar va poder haver-li donat una vora serrada. El pico desdentado de Avimimus sugerix que deu habes segut herbívor o omnívoro. Kurzanov pel seu costat, creu que Avimimus hauria segut insectívor.[1] El foramen magnum, el forat que permet que la mèdula espinal conecte en el cervell, era proporcionalment gran en Avimimus.[1] El còndil occipital, en canvi, era menut, lo que sugerix que el cap era menut.[1] El coll en sí mateixa era llarc i prim, i es compon de vèrtebres molt més allargades que en atres oviraptorosaurianos. A diferència que els oviraptóridos i cenagnátidos, carència de les obertures en la de la part posterior de les vèrtebras per a sacs aéreus , sugerint que Avimimus és més primitiu que estos animals.

Archiu:Avimimus portentosus.jpg
Reconstrucció esquelètica.

Els braçs són relativament curts. Els ossos de la mà es fusionen junts, com en les aus modernes, i una vora en el cúbito (os d'un braç més baix) va ser interpretat com a punt d'accessori per a les plomes per Kurzanov.[2][1] Kurzanov, en 1987, també va divulgar la presència d'una quilla,[4][1] i mentres que Chiappe va confirmar la presència de topetones en el cúbito, la seua funció seguia sent confusa.[5] Kurzanov, convençut de que eren punts d'accessori per a les plomes que va concloure que Avimimus pugues haver segut capaç d'un vol dèbil.[1] La presència de plomes ara s'accepta extensament, pero la majoria dels paleontòlecs no creuen que Avimimus poguera volar.[1] El ilion estava orientat casi horisontalment, donant per resultat caderes excepcionalment àmplies. Poc se sap de coa pero la cadera sugerix que la coa fòra llarga. En camas extremadament llargues i primes, sugerixen que Avimimus era un corredor sumament especialisat. Les proporcions dels ossos de la cama agreguen pes adicional a l'idea de Avimimus tenia comportament cursorial.[1] Les espinelles eren llargues en comparació a les seues cuixes,[1] traça comuna en els animals corredors. Hauria chafat sobre tres dits en unes garres estretes. Per l'absència de coa en el fòssil es va pensar que no hauria tingut una en vida.[1] No obstant, posteriors descobriments de vèrtebres cabals de Avimimus han confirmat la seua presència.[1]

Descobriment i investigació

[editar | editar còdic]

Els restants de Avimimus varen ser recuperats pels paleontòlecs russos[1] i descrits oficialment pel Dr. Sergei Kurzanov en 1981. Els fòssils de Avimimus varen ser descrits inicialment com a provinents de la Formació Djadokta per Kurzanov. No obstant, en la descripció d'una nova mostra de 2006, Watabe i colegues varen observar que Kurzanov provablement es va equivocar sobre la procedència, i és més provable de que Avimimus provinga de la més recent Formació Nemegt.[6] Els espècie tipo és A. portentosus.[2] Un segon espècimen casi complet de Avimimus va ser descobert en 1996 i es varen descriure en l'any 2000 per Watabe i colegues. Ademés, estos autors varen identificar una série de chicotetes chafades de terópodos en la mateixa zona que pertenecerian a Avimimus.[7]


Una varietat d'ossos aïllats que s'han atribuït a Avimimus pero diferixen de A. portentosus i pot representar una o més espècies distintes, referides com Avimimus sp..[8]

En 2008, un equip de Canadà, Estats Units, i paleontòlecs mongoles encapçalada per Philip J. Currie va anunciar el descobriment d'un extens llit d'ossos de Avimimus sp.. El llit es troba en la Formació Nemegt, 10,5 metros per damunt de la Formació Barun Goyot, en el desert de Gobi. L'equip va informar de la troballa d'abundants ossos d'a lo manco dèu individus de Avimimus, pero el depòsit pot contindre més. Tots els individus eren adults o subadultos, i els adults varen mostrar poca variació en tamany, lo que sugerix creiximent determinat. L'equip també sugerix que els individus es troben junts perque eren gregarios en vida, proporcionant possibles indicis de que Avimimus formara grups segregats per edats, ya siga per a reproducció o propòsits de migració. Els adults varen mostrar un major grau de fusió de l'esquelet en el tarso-metatarso i tébeu-tarso, i cicatrius musculars també més prominents. La preservació dels llits d'ossos sugerixen que varen ser enterrats ràpidament, descoberts per un fluix ràpit d'aigua, i després enterrats de nou a una curta distància.[9][10] En 2018, estos restants de Avimimus sp. varen ser descrits formalment com una nova espècie, A. nemegtensis.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 "Avimimus." In: Dodson, Peter & Britt, Brooks & Carpenter, Kenneth & Forster, Catherine A. & Gillette, David D. & Norell, Mark A. & Olshevsky, George & Parrish, J. Michael & Weishampel, David B. The Age of Dinosaurs. Publications International, LTD. p. 130. ISBN 0-7853-0443-6.
  2. 2,0 2,1 2,2 Kurzanov, S.M. (1981). "An unusual theropod from the Upper Cretaceous of Mongòlia Iskopayemyye pozvonochnyye Mongolii (Fossil Vertebrates of Mongòlia)." Trudy Sovmestnay Sovetsko-Mongolskay Paleontologiyeskay Ekspeditsiy (Joint Soviet-Mongolian Paleontological Expedition), 15: 39-49. Moscou: Naúka, 1981
  3. 3,0 3,1 (2018).Palaeogeography, Palaeoclimatology, Palaeoecology.in pressdoi:10.1016/j.palaeo.2017.10.023.
  4. Kurzanov, S.M. (1987). "Avimimidae and the problem of the origin of birds." Transactions of the Joint Soviet-Mongolian Paleontological Expedition, 31: 5-92. [in Russian]
  5. Chiappe, L.M. and Witmer, L.M. (2002). Mesozoic Birds: Above the Heads of Dinosaurs. Berkeley: University of Califòrnia Press, 536 pp. ISBN 0-520-20094-2
  6. (2006).Journal of Vertebrate Paleontology.26(3)
    136A–137A.
  7. (2000).Journal of Vertebrate Paleontology.20(3)
  8. (2001).Journal of Vertebrate Paleontology.21(3)
  9. Journal of Vertebrate Paleontology.28(3)
    67A..
  10. Scientific Reports.6
    35782.doi:10.1038/srep35782.