Ayarmaca
El señorío de Ayarmaca era una ètnia que en l'época primitiva del señorío Inca es trobava en ple esplendor, sent temuda pels incas i atres menuts señoríos cusqueños de l'época.
L'ètnia Ayarmaca va resorgir dels restants de la cultura Huari aproximadament en el XIII. Provablement el señorío de Ayarmaca va ser un estat junt al regne de Pinagua puix en tot tipo de documentació abdós regnes apareixen junts.
Provablement, Ayar Auca, germà d'Ayar Manco en la llegenda dels germans Ayar era el cap del señorío de Ayarmaca, puix com diu la llegenda, va anar este qui va posar el nom de Acamama (Montó de pedres) a la vall del Cusco.
Les tradicions de ayamarca són:
Dominis geogràfics
[editar | editar còdic]El territori Ayarmaca ocupava tot el nort i noroest de Cusco, incloent Chinchero, Ollantaytambo, Calca, Chita i Písac, mentres que els Pinagua ocupaven els pobles orientals de Quispicancha, Piquillacta Sailla i inclusivament el llac de Lucre.
Este estat de caràcter imperial, tenia 18 ciutats baix el seu domini i sobirania. Actualment està reduït a un chicotet espai que és denominat el barri de Ayarmaca, en el districte de Sant Sebastià.
Época d'esplendor
[editar | editar còdic]l'ètnia Ayarmaca, com es veu en els seus dominis geogràfics més gran i influent que qualsevol atre señorío propenc, varen mantindre guerres en atres regnes incloent els incas, en els qui varen combatre des dels seus inicis fins a l'aparició de Pachacútec, és dir per dos sigles.
Referències
[editar | editar còdic]- María Rostworowski. Ensajos de Història Andina. Elites, Etnías, Recursos. Lima: IEP, 1993.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ayarmaca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.