Ayauhtéotl

Ayauhtéotl, en la Mitologia asteca era una deesa relacionada en l'alba, la nit la vanitat i la fama​ també era ella qui personificava i al mateix temps controlava les brumes i el fum. Es va identificar particularment en els rajos de llum que apareixen, en certes condicions climàtiques, a la vespradeta.

Ella era la filla de Teteoinnan i germana de Tlazoltéotl, la deesa del vici, i de Itzpapalotl, deesa del sexe i morts violentes..

En atres mitologies podem trobar a atres entitats corresponents i supervisores dels mateixos elements com (vespradeta, boira i glòria): Sejmet (la deesa de la posada del sol) en l'antic Egipte, Climena o Pheme (deesa de la fama) i Euclea (deesa de la glòria) en Grècia, Titania (Fada regna i glòria) en Gran Bretanya, Yina mna'ut dòna de les boires i Yina'mtilan home de boires en Sibèria.

Referències

• Fernández, Adela (1992). Diccionario ritual de voces nahuas: definiciones de palabras que expresan el pensamiento mítico y religioso de los nahuas prehispánicos. México: Panorama Editoria. p. 30. ISBN 978-9683803160
• Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. p. 56,57,58,59,60. ISBN 978-9684327955

Bibliografia

• Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades Del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
• Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público
• León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1