Aylostera fiebrigii
Aylostera fiebrigii és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Aylostera, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx entre el noroest d'Argentina i Bolívia i anteriorment se li coneixia com Rebutia fiebrigii.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Aylostera fiebrigii és una espècie de cactus chicotet que creix normalment de forma solitària. Té brots que van d'esfèrics a cilíndrics, de color vert lluent. Poden alcançar altures de fins a 6 cm i tenen raïls fibrosas.
Presenta aproximadament 18 costelles dividides en tubèrculs. Les areolas són elíptiques i de color blanc. Tenen aproximadament unes 30 a 50 espines, de color blanc a marró clar o ocasionalment groguenc. A penes es poden distinguir entre espines centrals i perifèriques. Tenen forma de cerdes, encara que algunes d'elles poden ser alguna cosa més robustes, protuberantes, en forma d'agulla i de fins a 2 cm de llarc.
Les flors són de color groc a taronja. Apareixen en la mitat inferior del cos i medixen fins a 3,5 cm de llarc. Els fruts són chicotets i de color més o menys violeta.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie va des de Bolívia al noroest d'Argentina i creix principalment en biomas desérticos o de xares seques.
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Echinocactus fiebrigii, publicada en 1905 pel botànic alemà Robert Louis August Maximilian Gürke en la revista científica Notizblatt dones Königlichen botanischen Gartens und Museums zu Berlin 4: 183.[2]
Més vesprada, el botànic alemà Curt Backeberg va traslladar l'espècie al gènero Aylostera, per lo que va passar a cridar-se Aylostera fiebrigii. Va registrar estos canvis en el llibre Kaktus-ABC: 274, publicat en 1936.[1]
- Aylostera: nom genèric format a partir de les paraules gregues aulos, transliterado irregularment com aylos, (que significa 'tubo') i stereos (que significa 'sòlit'), en alusió al tubo floral sòlit que posseïxen.[3]
- fiebrigii: epítet específic otorgat en honor al biòlec alemà i director del Museu i Jardí Botànic d'Asunción, Karl Fiebrig.[4]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”.[5]
Usos
[editar | editar còdic]Es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa normalment a través de hijuelos o llavors.[6]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta creixent entre pedres -
Detall de la flor
-
Porte de la planta -
Planta en floració
-
Cultiu en test
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Aylostera fiebrigii (Gürke) Backeb. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2024-12-27.
- ↑ «Echinocactus fiebrigii Gürke | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-01-03.
- ↑ «Aylostera» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-07-19.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [1], Springer. ISBN 978-3-540-00489-9.
- ↑ «Rebutia fiebrigii: Lowry, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152694A121605189».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152694a121605189.en.Consultat el 2025-07-20.
- ↑ «Cóm cultivar i cuidar una Rebutia fiebrigii» (en en). PictureThis. Consultat el 2024-12-27.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aylostera fiebrigii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.