Anar al contingut

Aylostera steinmannii

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Aylostera steinmannii (Aylostera steinmannii)


Aylostera steinmannii és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Aylostera, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des de Bolívia fins al noroest d'Argentina i anteriorment se li coneixia com Rebutia steinmannii.[1]

Descripció

[editar | editar còdic]

Aylostera steinmannii és una espècie de cactus chicotet que creix formant grups. Els seus brots van d'esfèrics a cilíndrics curts i alcancen altures de fins a 2 centímetros i diàmetros d'1 a 3,5 centímetros, en la raïl engrossada en forma de remolacha.

Presenten de 8 a 10 costelles dispostes en espiral i dividides en tubèrculs baixos. Les areolas són ovalades i de color marró a blanquecino. No tenen espines centrals i les 8 o 13 espines marginals són de color blanc groguenc. Tenen forma d'agulla, primes, flexibles, sobreixents o esteses, a sovint entretejidas i de 3 a 10 milímetros de llarc.

Les flors tenen forma de campana, són de color roig lluent a violeta, medixen fins a 5 centímetros de llarc i alcancen un diàmetro de 4 centímetros. El pericarpelo i el tubo floral estan coberts d'alguns pèls grisáceos. Els estigmes són de color groc clar o, a voltes, d'un delicat color vert clar.[2]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie va des de Bolívia fins al noroest d'Argentina i creix principalment en el bioma tropical montanyós.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

La primera descripció d'esta espècie va ser com Echinocactus steinmannii, publicada en 1907 pel botànic alemà Hermann zu Solms-Laubach en la revista científica Botanische Zeitung. 2. Abteilung 65(1): 133.[3]

Més vesprada, el botànic alemà Curt Backeberg va traslladar l'espècie al gènero Aylostera, per lo que va passar a cridar-se Aylostera steinmannii. Va registrar estos canvis en el llibre Die Cactaceae: Handbuch der Kakteenkunde 3: 1528, publicat en 1959.[1]

Etimologia
  • Aylostera: nom genèric format a partir de les paraules gregues aulos, transliterado irregularment com aylos, (que significa 'tubo') i stereos (que significa 'sòlit'), en alusió al tubo floral sòlit que posseïxen.[4]
  • steinmannii: epítet específic otorgat en honor al paleontòlec i geólogo alemà Gustav Steinmann.[5]
Sinonímia


Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”.[6]

Es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa normalment a través de hijuelos o llavors.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Aylostera steinmannii (Solms) Backeb. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2024-12-28.
  2. «Aylostera steinmannii». www.llifle.com. Consultat el 2024-12-28.
  3. «Echinocactus steinmannii Solms | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-01-03.
  4. «Aylostera» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-07-19.
  5. Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [1] (en en), Springer, p. 227. ISBN 978-3-540-00489-9.
  6. «Rebutia steinmannii: Lowry, M. & Carr, J.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152074A121577862».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t152074a121577862.en.Consultat el 2025-07-22.