Azabache
El azabache (del àrap السبج, as-sabağ, 'pigment negre'),[1] també cridat gagates,[2] és un mineraloide de color negre lluent. És una escassa varietat de carbó húmic format en els periodos jurásico i cretácico,[3] per lo que s'utilisa com pedra semipreciosa. Es va originar a partir de troncs d'arbres de les famílies araucaráceas i protopináceas enterrats i somesos a altes pressions.
Característiques
[editar | editar còdic]El azabache és compacte, suau al tacte, llauger i prou bla (al voltant de 2,35 i 6,5 en l'escala de Mohs), té fractura concoidea i color de ralla pardo obscur. Ardix produint molt fum, despedint olor bituminoso i a voltes fétido. La seua densitat oscila entre 1,2 i 1,3 g/cm³. Està format per una mescla heterogénea de material carbonáceo orgànic i matèria mineral. El component principal és vitrinita, compost orgànic que deriva de la lignina, la celulosa i atres composts presents en les plantes vasculars en llavors.
És un material molt fràgil, per lo que la seua extracció sempre ha segut artesanal, sent de talla difícil quan s'intenten esculpir figures en abundants detalls i calats. Esta circumstància ha dotat a l'art de la azabachería d'escassos màrgens expressius. Es treballa en llima i torne, adquirint per mig d'una pulimentación adequada una lluentor intensa que no decreix en el pas del temps.
El azabache en el món antic
[editar | editar còdic]
En el món antic li'l va cridar succinum nigrum, equiparant-se-li al àmbar o succino, en el que apareix associat freqüentment. També se li va cridar lapis gagates, denominació utilisada entre uns atres pel naturaliste Plinio el Vell i per Sant Isidoro, autor que, en la seua obra Etimologies, aclarix la raó: «Gagates és una pedra trobada primerament en Licia, Àsia Menor (Turquia) que és tirada a la vora pel riu Gagas, i d'ahí li ve el nom; hi ha moltes en Bretanya. És una pedra negra, plana, suau i ardix aplicada al fòc. No es borren els escrits fets en el fanc d'esta pedra…». En el present, la localitat turca d'Oltu, un districte de la província de Erzurum, és a on més s'extrau i s'elabora esta gema en Turquia i és homònima en ella. (En turc, azabache és oltu taşı que significa ‘pedra de Oltu’).
S'ha trobat en restants neolítics, en túmulos i baix dólmenes; en alguns d'ells es varen recuperar més de cent contes de azabache lo que confirma era una possessió de molt valor al que atribuïen un innegable caràcter protector ya fa varis mils d'anys. Les joyes de azabache varen ser molt apreciades pels Egipcíacs, Fenicios, Etruscs, Romans i Vikingos, encara que el conte més antic apareix en un colgante de azabache en la Cova de les Caldas (Oviedo), en un nivell pertanyent al Solutrense Superior, 15 000 anys abans de Crist.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ a-la-denominacion-de-orige-del-azabache-asturià Bases científiques per a la denominació d'orige del azabache asturià
- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ Ángel Jardí Toraño: El azabache i la seua cultura en la Península Ibèrica
- Este artícul conté una traducció derivada de «Azabache» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.