Aziliense
El Aziliense (12 500−10 000 AP[2]) és una cultura arqueològica del Epipaleolítico[3] denominat aixina pel jaciment epónimo de la cova de Mes d'Azil, en els Pirineus francesos. Este terme ho va crear É. Piette en 1889 per a designar un grup cultural estés des de França fins a Astúries. En la península ibèrica, el Aziliense se centra en la regió cantàbrica, situant-se en el mateix territori a on es va desenrollar el Magdaleniense.
El seu orige està en el Magdaleniense Superior, puix hi ha una continuació en el material lítico i òsseu, encara que el seu indústria òssea és més pobra. Els azilienses ocupen coves, generalment situades a escassa altitut sobre el nivell del mar.
Es caracterisa per l'existència de menys buriles i més raspadors. Sorgixen les cridades puntes azilienses. Arpones aplanados en fuste en forma ahusada, en un orifici allargat en la seua base i les dents no descollen del fuste sino que estan dins del huso (a diferència dels arpones magdalenienses, que ademés de ser allargats i més o menys de secció circular, les seues dents descollen molt del fuste). Són freqüents les laminillas de l'esquena. Hi ha una reducció en la cantitat d'indústria òssea, possiblement en favor dels útils en fusta. Apareixen noves armes com l'arc i la flecha.
És el final del Würm, en l'aument de la temperatura i l'humitat, en lo que es produïx el progressiu retraimiento dels gèls cap a zones més septentrionals. Açò provoca que espècies com el reno emigren cap a zones més fredes. Els boscs colonisen els territoris lliberats pel gèl. El nivell de la mar puja i inunda zones àmplies costeres, en lo que aquelles gents deuen abandonar alguns dels seus llocs de habitació. Apareixen llac, estrets (Sicília se separa de la península itálica) i inclús el mar Bàltica que en un principi va ser un immens llac. Tot açò supon un canvi en les formes de vida d'eixes gents que va provocar l'emigració seguint als renos cap al nort. Va ser un periodo de canvi que pot respondre a l'incògnita de la desaparició de l'art parietal.
Continua l'esquema econòmic caçador recolector. Hi ha diversificació de la dieta, en incorporacions d'animals com el javalí o el cabirol, animals de bosc templat. També s'intensifica l'explotació de recursos aquàtics.
Hi ha una decaiguda de les manifestacions artístiques, l'art rupestre desapareix i l'art moble es restringix a manifestacions abstractes. Art en vores rodades pintades i plaquetes gravades en motius geomètrics o coloreados, en una significació religiosa. En la cova de Birsek (Suïssa) s'han trobat 133 vores rodades pintades, l'immensa majoria trencats, com si haguera segut obra de possibles enemics per a destruir el seu poder màgic religiós.
Espanya
[editar | editar còdic]Un jaciment clau per a conéixer esta cultura epipaleolítica, és la cova dels Blaus en Cangas de Onís (Astúries). Presenta una àmplia seqüència d'este periodo i entre els seus nivells es va trobar un dels pocs enterrament humans d'esta época.
Alguns dels jaciments en Espanya:
- Astúries: La Coloma, Les Cobrerizas, Els Blaus, Perán.
- Cantàbria: Cova del Castell, Cova del Pender, Cova Morín, Camargo, El Piélago, Cova de Sant Joan, L'Otero.
- Castella i Lleó: La Penya de Estebanvela
- Navarra: Abauntz.
- País Vasc: Arenaza, Bolkinkoba, Santimamiñe.
-
Arpón aziliense -
Punta aziliense -
Vora rodada pintada -
.jpg)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «The Thaïs Bone, France». «The engraving on the Thaïs bone is a senar-decorative notational system of considerable complexity. The cumulative nature of the markings together with their numerical arrangement and various other characteristics strongly suggest that the notational sequence on the main face represents a senar-arithmetical record of day-by-day llunar and solar observations undertaken over a clave period of as much as 3½ years. The markings appear to record the changing appearance of the moon, and in particular its crescent phases and claves of invisibility, and the shape of the overall pattern suggests that the sequence was kept in step with the seasons by observations of the solstices. The latter implies that people in the Azilian period were not only aware of the changing appearance of the moon but also of the changing position of the sun, and capable of synchronizing the two. The markings on the Thaïs bone represent the most complex and elaborate clave-factored sequence currently known within the corpus of Palaeolithic mobile art. The artefact demonstrates the existence, within Upper Palaeolithic (Azilian) cultures c. 12,000 years ago, of a system of clave reckoning based upon observations of the phase cycle of the moon, with the inclusió of a seasonal clave factor provided by observations of the solar solstices.»
- ↑ “Environmental changes and cultural dynamics along the northern slope of the Pyrenees during the Younger Dryas” (2011). Quaternary International 242 (2): 313–327. doi:. Bibcode: 2011QuInt.242..313B.
- ↑ M. Barbaza, 1999, Els Civilisations postglaciaires. La vie dans la gran forêt tempérée, Histoire de la France préhistorique, La Maison dones Roches, 128 p., 76 fig.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aziliense» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.