Aztlán
Aztlán o Aztlan és un lloc mític, nomenat en vàries fonts d'orige novohispano i anteriors, del que provenen els mexicas. Sol ser identificat en una illa. La seua provable existència i la seua localisació han generat debat entre els investigadors, encara que la tesis més acceptada és que es tracta d'una representació simbòlica de la mateixa Mèxic-Tenochtitlan, actualment la Ciutat de Mèxic.
No obstant, segons les referències de les fonts més confiables com Chimalpahin, Ixtlilxochitl, Cristóbal del Castell o inclús Tezozomoc, concorden en situar-la més allà de Xalisco, aplegant a indicar-ho com un lloc propenc a Nou Mèxic,[1] diferenciant este lloc de Chicomoztoc i Hueyi Colhuacan. La geografia i atres acontenyiments relatats en la migració dels mexicas, donen peu a creure la seua veracitat, ya que molts llocs descrits hui dia són localisables, per eixemple Hueyi Colhuacan, descrita pels natius a Nuño de Guzmán durant les seues expedicions.[2]
En la versió de Cristóbal del Castell,[3] escrita a fins de el XVI, es menciona que les aigües que rodejaven Aztlán tenien com a nom Metztli iapan ("llac de la Lluna"), concordant en lo referit per Chimalpahin[4] en els seus Memorials, abdós concorden en situar este lloc en les últimes terres de Xalisco, lo que duria a relacionar-ho en l'actual Nayarit, en l'illa anomenada Mexcaltitán. cal recordar que esta illa estava subjecta a un señorío cridat Aztatlan.
Les tirania d'un d'estos tlatoque asteques és lo que obliga als mexitin a eixir del seu territori, dirigits per Chalchiuhtlatonac, qui moriria en Hueyi Colhuacan, unint-se a Tetzauhteotl yaotequihua en la figura de Huitzilopochtli, en l'illa de Mexcaltitan també s'han trobat petrograbados en garzas, i un exhibit en el Museu de l'Orige, situat en l'illa, mostra una garza montada sobre una serp.
Etimologia
[editar | editar còdic]
El significat de la paraula és "lloc de les garzas" (del náhuatl: astatl "garza" i -tlan "lloc a on abunda"). Durant la conquista de Mèxic, el història de Aztlán va guanyar importància i va ser divulgada per fra Diego Durán (1581) i per uns atres com una classe de paraís o Edén, lliure de malaltia i de mort, que va existir en alguna part en el nort lluntà. Estes històries varen ajudar a iniciar expedicions dels espanyols en lo que ara és el suroest dels Estats Units; les variades descripcions de Aztlan són contradictòries. Mentres que algunes llegendes ho descriuen com un paraís, el Còdex Aubin diu que era un lloc presa d'una èlit tirana anomenada azteca-chicomoztoca.
Ubicació
[editar | editar còdic]- Per a alguns arqueòlecs, antropòlecs i historiadors existix un punt real geogràfic encara no localisat i basen la seua busca d'acort en el Còdex Boturini o Tira de la Pregrinación. I, entre les seues hipòtesis tenim com a punts d'estudi: Parts del noroest de Mèxic (nort de Nayarit: Mexcaltitán; sur de Sinaloa) inclusivament es destaca al sur de Nou Mèxic. Entre els experts del tema destaquen l'arqueòlec mexicà Raúl Arana Álvarez; l'arqueòlec nortamericà Carrol L. Riley i el historiador mexicà Francisco Xavier Nóguez Ramírez.
- Per a atres investigadors és un lloc mític o simbòlic com els arqueòlecs mexicans Eduardo Matos Moctezuma, Carlos Javier González González, els historiadors mexicans Miguel León-Portilla, Alfredo López Austin i Juan Miguel Zunzunegui
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Yancuic Mexico. | Nahuatl Dictionary». nahuatl.uoregon.edu. Consultat el 2022-06-21.
- ↑ Sauer Carl, Aztátlan, Mèxic, Sigle XXI editors, 1998.
- ↑ Castell Cristóbal del, Història de la vinguda dels mexicans i d'atres pobles i història de la conquista, Traducció i estudi introductori, Navarrete Linares Federico, Mèxic, Cent de Mèxic, 2001, 180 pp.
- ↑ Chimalpáhin Dumenge, Les huit relacions i el memorial de Colhuacan, Paleografia i traducció Rafael Tena, Mèxic, Cent de Mèxic, 1998, 435 pp.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Aztlán» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.