Anar al contingut

Azuela

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Azuela
Azuela.

La azuela o zuela és una ferramenta per a treballar la fusta. Es tracta d'un tipo d'astral de mànec curt i en el full dispost perpendicular a dit mànec. Servix per a desbastar, llaurar, alisar, ahuecar, amoldar formes torneadas i esculpir talles de fusta.

Es distinguixen els següents tipos de azuela:

Tipo Descripció
Azuela curva la de mà, que s'ampra per a desbastar pinas de roda, adolixques i demés peces curvades. Té el full curva, en el tall de cort achaflanado de fòra a dins.
Azuela de dos mans l'empleada pels carpinteros de ribera que té per lo general el ferro pla; posseïx en l'atre extrem una chicoteta cuchilla per a llevar nucs.
Azuela de mà la composta d'un asta curta, en full ample i molt esmolada. Pot ser curva o recta i és usada per carpinteros o agricultors, armeros, torneros, toneleros, etc. Les més comunament empleades tenen el full de ferro en forma de «s».

En l'Antic Egipte

[editar | editar còdic]
Azuela en la cerimònia de l'obertura de la boca.

Es troben azuelas en l'Antic Egipte des del Imperi Antic.[1] Originalment, el full de l'azuela es feya de pedra, pero ya en el Periodo Predinástico, existien azuelas de coure que varen substituir a les de pedernal.[2] Mentres que els fulls de pedra estaven nugades al mànec de fusta, els fulls de metal s'encaixaven directament en el mànec.

En la llista de Gardiner, en el subgrup "O", apareixen les representacions de azuelas en jeroglífic.

Còdic Jerogl. Transl. Objecte representat Descripció
U19 <ferixc>U19</ferixc> nw Azuela Fonograma del sò '___protected_title_5___'___protected_title_6___elegir___protected_title_7___elegit___protected_title_8___'___protected_title_9___'___protected_title_10___ahnetjer___protected_title_11___ah-nTr) es mostra com un instrument de tipo azuela, que va ser utilisat en la cerimònia de l'obertura de la boca, en l'intenció de transmetre el poder sobre els seus sentits a les estàtues i mòmies, facultats per les que es manifesta la vida. Segons pareix era la pata davantera d'un bou o bou recentment sacrificat en la que es tocava la boca.[3]

L'azuela com a instrument ceremonial derivava de la ferramenta de treball utilisada per picapedreros o carpinteros, encara que alguns estudiosos pensen que podria provindre de l'instrument utilisat per a tallar el cordonera umbilical del recent naixcut.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Rulle, M (1999). "A statue of the third dynasty boat builder Ankhwah is showing him holding an adze" en "Who's who in ancient Egypt", Nova York: Routledge, pp. 25. ISBN 0-415-15448-0.
  2. Shubert SB i Bard, KA (1999). Encyclopedia of the archaeology of ancient Egypt, Nova York: Routledge, pp. 458. ISBN 0-415-18589-0.
  3. Schwabe CW, Gordon A (2004). "The quick and the dead: biomedical theory in ancient Egypt", Leiden: Brill, pp. 76. ISBN 90-04-12391-1.


Referències

[editar | editar còdic]