Bab al-Azizia

Bab al-Azizia (àrap باب العزيزية Bāb a el ‘Azīzīyah,[1]), també escrit com Bab al Aziziyah (i que significa lliteralment, Porta de Azizia), va anar un quarter militar i un complex, situat en els suburbis del sur de la capital de Líbia, Trípoli. Va ser l'ubicació de la base principal i residència del líder libio, el coronel Muamar el Gadafi, fins a agost de 2011.
Originalment cridada Bab al-Aziziya,[2] la base de 6 km²[3] es troba estratègicament ubicada al sur de Trípoli, en l'extrem nort de l'Autovia de l'Aeroport, lo que permet un fàcil accés tant als edificis del govern dins de la ciutat, com a accés directe per carretera a alta velocitat cap al Aeroport Internacional de Trípoli.
El complex de la família Gadafi en el quarter contava en instalacions per a convits i atres events públics, pero es descriu com que "no es prodiga en modo algun front a l'ostentació de les famílies d'Estats petrolers del Golf o del clan Hariri."[4]
Primer bombardeig en 1986
[editar | editar còdic]El lloc va ser l'objectiu principal dels bombardejos de EE. UU. a Líbia del 15 d'abril de 1986, autorisats pel president de EE. UU. Ronald Reagan en resposta al bombardeig de la discoteca Berlín en 1986.
Avisat pels primers ministres de Malta Karmenu Mifsud Bonnici i d'Itàlia Bettino Craxi,[5] que aeronaus no autorisades volaven sobre l'espai aéreu de Malta en direcció sur cap a Trípoli, Gadafi i la seua família varen eixir de la seua residència en el complex moments ans que caigueren bombes des de 13 avions de la Força Aérea de EE. UU. Gadafi va eixir ilés,[6] pero Hanna, la seua filla adoptiva de 15 mesos d'edat, va morir i dos dels seus fills varen resultar ferits.[7] Danyada, i per lo tant inutilisable durant un llarc periodo de temps, les recepcions oficials d'Estat es varen traslladar per un temps als edificis dels quarters militars principals,[8] despuix del qual la família Gadafi va tornar a ocupar la seua secció en el Complex. En l'actualitat, el Complex encara mostra signes no reparats de l'atac.
Revolució de Líbia de 2011
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Guerra de Líbia de 2011.
Segon bombardeig, 20 de març de 2011
[editar | editar còdic]En la segona nit de bombardejos d'una Coalició Internacional liderada per França, Regne Unit i Estats Units que pretenia frenar els abusos comesos per Muamar el Gadafi sobre gran part de la població civil libia que s'ha rebelat al seu govern des de febrer de 2011. A principis de la nit una columna de fum va començar a eixir del complex palatí en el que residia el coronel a les afores de la capital. Un edifici administratiu de quatre plantes, a 50 metros de la jaima en la que Gadafi rep als seus invitats, ha quedat reduït a pols, aparentment per un missil travessia, llançat per un submarí britànic.[9][10]
21 i 22 de març
[editar | editar còdic]El 21 de març de 2011 va haver intent de bombardejar el lloc novament pero va ser detingut per l'informació que en el lloc hi havia escuts humans.[11]
El 22 de març de 2011, El líder libio Muamar el Gadafi ha fet una aparició pública des de les ruïnes del seu complex presidencial es va comprometre a eixir victoriós en la batalla contra les forces internacionals que busquen impondre una zona d'exclusió aérea en el seu país i posar fi als atacs contra civils. "No anem a renunciar", va dir davant una multitut de seguidors, molts d'ells onejant banderes de Líbia en un discurs transmés per la televisió estatal.
"No nos aterrorizan. Estem burlant les seues eixides. Els libios estan rient d'estes eixides. Anem a derrotar-los en qualsevol método", [12] [13]
29 de març, nou bombardeig
[editar | editar còdic]A lo manco tres fortes explosions s'han escoltat en la capital Líbia, Trípoli, en la zona pròxima a la residència de Muamar el Gadafi. La primera detonació va ser seguit per les atres tres minuts més vesprada, en la zona de Bab Al-Azizia, la residència oficial del coronel, a on es varen sentir sirenes d'ambulàncies. Segons testics presencials, avions de l'OTAN varen sobrevolar esta zona abans d'atacar els seus objectius en terra.[14]
10 d'abril: Reunió
[editar | editar còdic]Jacob Zuma, el president de Suràfrica com a part d'una delegació d'alt nivell de l'Unió Africana ha anunciat davant els periodistes reunits en el palau de Bab al Azizia, en Trípoli, que Gadafi ha acceptat el full de ruta que li planteja l'Unió Africana (UA) per a detindre el conflicte libio.[15] Els delegats de la UA viajaran a Bengasi, principal bastió dels rebels, per a entrevistar-se en membres del Consell Nacional de Transició (CNT), al objeto de trobar una solució que pose fi a la sanguinosa crisis libia, que es va iniciar fa ya casi dos mesos.[16]
24 d'abril
[editar | editar còdic]El 24 d'abril, al voltant de les 23:00 UTC, el complex va ser bombardejat per la OTAN en acabant de que va donar una advertència als civils en el seu interior. Els principals estudis de televisió varen ser bombardejats també durant esta incursió.
Bombardejos de maig de 2011
[editar | editar còdic]El 24 de maig de 2011 Una série de potents explosions varen sacsar la capital libia de Trípoli durant la nit despuix d'avions de la OTAN va portar a terme prop de 20 bombardejos. Els testics diuen que molts dels atacs semblaven estar prop d'un complex militar, a on el líder libio Muammar Gadafi es pot ocultar. Un portaveu de la OTAN va indicar que una instalació d'almagasenament de vehículs junt al camp de Bab al-Aziziya havia segut ferit en els bombardejos.
El portaveu del Govern Ibrahim Moussa, no obstant, va afirmar que avions de la OTAN varen errar el seu objectiu, en lloc sorprenent prop de cases de civils.
La televisió estatal libia va mostrar 19 cadàvers en un hospital. Els treballadors del hospital va afirmar que les víctimes eren civils que varen morir a mans dels "creuats de la OTAN.
El 25 de maig de 2011 Per lo manco cinc grans explosions varen sacsar la capital libia de Trípoli durant la nit, com la campanya militar de la OTAN va continuar. Per segona nit consecutiva, els atacs aéreus dirigits l'àrea al voltant de Bab coronel Muammar Gaddafi recint del-Aziziya.
Rússia ha dit que els atacs eren una "greu violació" de la resolució, que Moscou no votar. Andrés de la BBC en Trípoli del Nort va dir que els atacs del dimarts no varen ser tan grans com les que en la nit del dilluns, pero encara va sacsar edificis en un àrea àmplia. penachos de fum es podia vore a la deriva sobre la ciutat. La OTAN diu que el gran complex de Bab al-Aziziya ha segut utilisat pel règim com una base per a les tropes i els vehículs utilisats per a portar a terme atacs contra civils. Pero les autoritats libias diu que la OTAN està tractant de matar a Gadafi i que els atacs nocturns estan aterrorizando als residents de Trípoli.
28 de maig de 2011 una série d'explosions varen sacsar la capital libia de Trípoli el dissabte de matí, incloent explosions en un complex que pertany al governant libio Muammar Gadafi i l'atre en un compost tribals propenques, va dir un funcionari governamental. El funcionari va dir que es va produir un colp a Bab bin Ghashir, un compost tribal prop de Bab Gadafi recint del-Aziziya, a on els atacs es varen produir uns atres. El funcionari creu que els atacs varen ser atacs de la OTAN. folgues del matí en Trípoli són rars. La OTAN va confirmar un dels atacs - un funcionari de prensa va dir que l'atac de Bab bin Ghashir estava programada per a minimisar les baixes civils. La OTAN va dir que apuntava a una zona d'almagasenament de vehículs en Bab bin Ghashir
7 de juny
[editar | editar còdic]Varis avions de la OTAN han bombardejat la zona en la que se situa el complex presidencial de Muamar al Gadafi en el centre de Trípoli, capital Líbia, cobert ara en una enorme columna de fum.[17]
9 de juny
[editar | editar còdic]D'acort en una nota de Ràdio Havana Cuba, a lo manco dos fortes explosions varen sacsar esta matinada el centre de Trípoli, la primera prop del complex residencial del Gaddafi en Bab Al-Aziziyah i la segona en voltants d'un hotel a on s'estagen els corresponsals estrangers.
Segons la nota Testics indica, que la majoria dels edificis en el districte de Bab Al-Aziziyah estan totalment destruïts i buits en previsió de que l'OTAN complixca la seua amenaça d'una escalada per a accelerar l'eixida del líder libio, Muamar el Gadafi[18]
14 de juny
[editar | editar còdic]Una columna de fum gris es va alçar abans de l'amanecer del 14 de juny de 2011 entorn al complex de Bab al-Azizia, en el que sol residir Gadafi. Les detonació del bombardeig varen poder sentir-se en un hotel usat pels periodistes en la capital.
No va quedar en clar quin va ser l'objectiu i els funcionaris libios no varen formular comentaris.
L'aviació de l'OTAN ha bombardejat repetidament el complex residencial, a on partidaris del govern Libio es congreguen cada nit per a recolzar al seu acossat líder. L'atac més recent va ocórrer hores despuix varis activistes estrangers oposts a la guerra es varen congregar en el complex militar ya casi destruït.[19]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Geografiainfo.és. «Bāb a el ‘Azīzīyah: Líbia, nom complet, coordenades geogràfiques i mapa». Noms Geogràfics. Consultat el 6 de setembre de 2012.
- ↑ «Bab al-Azizia». maplandia.com. Consultat el 22 de febrer de 2011.
- ↑ «'Gaddafi barricaded in Tripoli compound'». IBNLive.com. Archivat des d'el original, el 25 de febrer de 2011. Consultat el 22 de febrer de 2011.
- ↑ «WikiLeaks: The Eccentricities of Libyan Leader Gadaffi Revealed». crethiplethi.com. Archivat des d'el original, el 28 de febrer de 2011. Consultat el 22 de febrer de 2011.
- ↑ «Italy helped "save" Gaddafi by warning of US air raid». Archivat des d'el original, el 28 de febrer de 2011. Consultat el 24 de febrer de 2011.
- ↑ Richard Stengel, Dean Fischer, Roland Flamini. «Baix Close, Yet Baix Far». Clave Magazine. Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2011. Consultat el 22 de febrer de 2011.
- ↑ «[1]», Malta Today on Sunday. Consultat el 7 d'agost de 2008.
- ↑ «Gaddafi's bombed home at Bab Al Azizia, Libya, 1987». imagestate.com. Archivat des d'el original, el 13 de juliol de 2011. Consultat el 7 d'agost de 2008.
- ↑ http://www.elpais.com/articulo/internacional/aliados/derriban/edificio/palacio/gadafi/elpepuint/20110321elpepuint_1/tes
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 5 de maig de 2015. Consultat el 21 de març de 2011.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 8 de giner de 2019. Consultat el 23 de març de 2011.
- ↑ http://mexico.cnn.com/mundo/2011/03/22/gadhafi-promet-a-seguidors-que-saldran-victoriosos-de-la-intervenció
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 26 d'agost de 2011. Consultat el 23 de març de 2011.
- ↑ http://www.abc.es/20110329/internacional/rc-fortes-explosions-sacsen-tripoli-201103291505.html
- ↑ http://www.elpais.com/articulo/internacional/gadafi/acepta/propuesta/dialogo/union/africana/elpepuint/20110411elpepuint_1/tes
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ «seus-atacs-en-tripoli Copia archivada». Archivat des d'el seus-atacs-en-tripoli/ original, el 10 de juny de 2011. Consultat el 7 de juny de 2011.
- ↑ http://www.avn.info.ve/node/61838
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 18 de juny de 2011. Consultat el 14 de juny de 2011.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bab al-Azizia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.