Baccharis coridifolia
El miomío, romerillo, Baccharis coridifolia DC. és una espècie d'arbust comuna de Sudamérica templada, endèmica del sur de Brasil, Paraguay, Uruguay i el llitoral argentí.
Descripció
[editar | editar còdic]És un subarbust perenne, de 3 a 9 dm d'altura, de sols fèrtils o arenencs de les àrees este de les províncies argentines de Chaco i de Formosa, fulls llineals, alternes, d'1 a 3 cm d'ample, sense nervaduras i planes, màrgens dentados diminuts. Flor menuda de color anaranjado, en floració estival, resistix sequia i calors fortes, i està associada en espartillares i granera dura.
Totes les parts de la planta són nocives, flors i llavors tenen major toxicitat, esta es manifesta en vacuns, ovins i porcs provinents de regions a on no existix la planta.
En animals jóvens de zona de miomío, la toxicitat es manifesta despuix de quemazones i arreos profanats.[1]
Toxicitat
[editar | editar còdic]Posseïx tricomas tectores i glandulares en una morfologia particular. Este vegetal causa la majoria de les intoxicacions en la regió nort d'Argentina. Posseïx tricotecenos com a principis tòxics, substàncies produïdes per fongos que viuen en simbiosis en ella.[2]
Les toxines són del grup dels trichotecenos: roridina A i la roridina I, produïdes pel fongo del gènero Myrothecium, en simbiosis en Baccharis, que després són absorbides i transformades per esta planta. Posseïx també una resina, #alcaloide (bacarina) i un oli essencial de color groc verdoso. Major toxicitat al final de la fructificación (abril i maig). Estan presents en els fulls, tallos verts i corfa.[3]
L'intoxicació crònica per miomío, comença en enflaquecimiento progressiu i pèrdua de pes. Açò passa desapercebut, com a conseqüència del normal canvi de potreros, i queda solament el resultat de que la facenda guanya menys pes de lo que deuria.
#Profilaxis
[editar | editar còdic]Normalment els animals de la regió no ho consumixen. Li'ls pot acostumar a evitar la seua ingesta, fregant les seues genives i llavis en plantes fresques (eficient en equins).
Sahumado de la planta per a que els animals aspiren el fum. No permetre l'entrada d'animals hambreados a aquells lots en romerillo. Roturar camps i cort de les plantes abans de la floració.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Baccharis coridifolia va ser descrita per Augustin Pyrame de Candolle i publicat en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 5: 422. 1836.[4]
Baccharis: nom genèric que prové del grec Bakkaris donat en honor de Baco, deu del vi, per a una planta en una raïl fragant i reciclat per Linnaeus.[5]
coridifolia: epítet llatí que significa "en fulls coriáceas".[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «http://web.archive.org/web/http://www.inta.gov.ar/benitez/info/documentos/san/art/sanid9.htm». Archivat des d'el original, el 14 de juny de 2007. Consultat el 12 de juny de 2007.
- ↑ «http://web.archive.org/web/http://vet.unne.edu.ar/ComCientificas/sesion-04/Micrografia-de-Baccharis.pdf». Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2007.
- ↑ «Àrea de Bases Agrícoles». Archivat des d'el original, el 11 d'agost de 2010. Consultat el 21 d'agost de 2016.
- ↑ «Baccharis coridifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 15 de juny de 2012.
- ↑ En noms botànics
- ↑ En Noms botànics
- ↑ Baccharis coridifolia en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Aljaro EM et al. 1984. Life cycle of Rachiptera limbata (Diptera, Tephritidae) and its relationship with Baccharis linearis (Compositae).Rev. Chil. Hist. Nat. 57: 123.
- [enllaç trencat]
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Baccharis coridifolia.- Este artícul conté una traducció derivada de «Baccharis coridifolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.