Anar al contingut

Baccharis linearis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Baccharis linearis (Baccharis linearis)


Baccharis linearis (Ruiz & Pav.) Pers. és un arbust abundant en la zona central de Chile i Argentina, apte para jardineria, conegut en el nom vulgar de romerillo, pot alcançar 2 m i fins a 3 d'ample.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

És una planta pertanyent a la família Asteraceae, que habita en terrenys àrits i degradats, tant en la Cordillera de la Costa com en els Vages, entre les regions de Atacama i de la Araucanía.En Argentina és pròpia dels monts serrans en les Províncies de Còrdova i Sant Luis. És una espècie d'hàbit de creiximent sub-arbustivo (1,5 a 2,0 m d'altura), de sexualitat diclino-dioica en una dispersió de les seues llavors de tipo anemócora*.

Esta espècie conforma la successió primerenca en sols degradats, és resistent a sequia i a baixa disponibilitat de nutrients en sols*.

És una espècie que colonisa espontàneament tranques de relaves abandonats en la Província de Elqui, presentant la major freqüència i cobertura en estos sobre atres espècies (62,5% i 25,7% respectivament).

Existixen ecotipos de B. linearis que toleren altes concentracions de coure i este és acumulat principalment en les seues raïls (ecotipos tolerants). En mig hidropónico, s'ha registrat en raïls una concentració de més de 3500 mg kg-1 de Cu*.

Haque et al. (2007)* investigant el contingut de metals en els teixits de B. sarothroides, una espècie filogenéticamente similar a B. linearis que també colonisa tranques de relaves de Cu, conclouen sobre la base de distints criteris que correspon a una espècie hiperacumuladora de Cu, Pb, Cr, Zn, As, Ni i Co.

Les proves de tolerància a Cu de certs ecotipos de B. linearis (Ginocchio et al., 2008) varen demostrar el seu status de pseudometalófita (poblacions sensibles i atres tolerants a Cu), que posseïx una comunitat bacteriana i fúngica en la seua rizósfera la composició de la qual depén del tipo de substrat (sol o relave); sent l'infecció per endomicorrizas trobada en raïls de B. linearis creixent tant en sols com en relaves miners.

De les espècies estudiades per Orchard et al. (2009) en Chile, destaca B. linearis com a espècie colonizadora de relaves, fòra de perill d'extinció i de multipropósito (forraje, fitoquímicos, conservació de sols i ornamental), sent classificada com d'acumulació mija de Cu (200-600 mg kg-1).

Sol infestarse en cecidios, es tracta d'una agalla globosa, esponjosa, i blanca que es desenrolla en l'àpiç de les branques i que estaja al dípter Rachiptera limbata.


Taxonomia

[editar | editar còdic]

Baccharis linearis va ser descrita per (Ruiz & Pav.) Pers. i publicat en Synopsis Plantarum 2: 425. 1807.[1]

Etimologia

Baccharis: nom genèric que prové del grec Bakkaris donat en honor de Baco, deu del vi, per a una planta en una raïl fragant i reciclat per Linnaeus.[2]

linearis: epítet latino que significa "linear".[3]

Sinonímia
  • Baccharis callistemoides
  • Baccharis holmbergii Hicken
  • Baccharis lingulata Kunze ex Less.
  • Baccharis linifolia Phil.
  • Baccharis rosmarinifolia Hook. & Arn.
  • Baccharis subandina Phil.
  • Molina linearis Ruiz & Pav.[4]


Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Aljaro EM et al. 1984. Cicle de vida de Rachiptera limbata (Diptera, Tephritidae) i la seua relació en Baccharis linearis (Compositae).Rev. Chil. Hist. Nat. 57: 123.
  • Cecidio: Aljaro, EM., D. Fredes i G. Montenegro. 1984. Life cycle of Rachiptera limbata (Diptera, Tephritidae) and its relationship with Baccharis linearis (Compositae). Rev. Chil. Hist. Nat. 57: 123-129.


  • Giuliano DONA. 2001. Infrageneric classification of the Argentine species of Baccharis (Asteraceae, Astereae). Darwiniana 39(1-2): 131-154 on line
  • Guia de para l'identificació de Tephritidae de Chile d'i reconeiximent de gèneros d'importància cuarentenaria en llínea
  • #LEÓN-LLOPS, P.; GINOCCHIO, R. i BARKER, A. 2011. Fitoestabilización de Depòsits de Relaves en Chile. Guia N° 3: Flora i Vegetació Associades a Relaves Miners Abandonats. CIMM-INIA-INNOVA CHILE. 39p.
  • HOFFMANN, J. 1998. Flora selvada de Chile, zona central. 4.ª edició. Edicions Fundació Claudio Gai. Santiago de Chile, Chile. 254 p.
  • GINOCCHIO, R.; BUSTAMANTE, I.; SILVA, I.; DE LA FONT L.; CUEVAS, J.; JIMÉNEZ, I.; #LEÓN-LLOPS, P.; GAZITÚA, M. and GONZÁLEZ, B. 2008. The potential of Baccharis linearis (R. et P.) Pers. for phytostabilization of abandoned copper mine tailing storage facilities (TSF) under semiarid Mediterranean climate type conditions. In: 5th SETAC World Congress. Canberra, Austràlia.
  • GINOCCHIO, R.; #LEÓN-LLOPS P. i SANTIBAÑEZ, C. 2007. Fitoestabilización de tranques de relaves en Chile: un aporte al tancament de rebujos miners massius. Forum Sustentara 2007. Disponible en www.forumsustentare.cl/neo/pdf/...18/.../Claudia_Santibanez.pdf.
  • HAQUE, N.; PERALTA-VIDEA, J.; JONES, G.; GILL, T. and GARDEA-TORRESDEY, J. 2007. Screening the phytoremediation potential of desert broom (Baccharis sarothroides Gray) growing on mine tailings in Arizona, USA. Environmental Pollution 153: 362-368.
  • ORCHARD, C.; #LEÓN-LLOPS, P. and GINOCCHIO, R. 2009. Phytostabilization of massive mine wastes with native phytogenetic resources: potential for sustainable use and conservation of the native flora in north-central Chile. Ciència i Investigació Agrària. 36(3):329-352.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
  • [enllaç trencat]

Plantilla:Wiktionary