Anar al contingut

Baccharis pilularis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Baccharis pilularis (Baccharis pilularis)


Baccharis pilularis,[1] és una espècie d'arbust pertanyent a la família Asteraceae. És originària de Califòrnia, Oregó, i Baixa Califòrnia.

Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbust que alcança un tamany de menys de 3 metros d'altura. És glabro i pegajoso en general. Els brots són postrats a erecto en les branques que esteses o ascendents. Els fulls són de 8-55 mm de llarc i són dentadas i oblanceoladas a obovadas, en tres venes principals. Les capitulescencias estan en una panícula frondosa. Els involucres són hemisfèric en forma de campana. Esta espècie és dioica (les flors pistiladas i estaminadas es produïxen en plantes separades). Tant estaminadas i pistiladas són caps de 3.5-5 mm de llarc. Filarios estan en 4-6 séries, ovats i glabros. Les flors estaminadas variar des de 20-30 i hi ha 19-43 flors pistiladas. Es troben en una varietat d'hàbitats, des dels penya-segats costers fins a boscs de roures. Les plantes erectas es mesclen generalment (i s'integren per complet) en plantes postrades.

Ecologia

[editar | editar còdic]

Se li coneix com una planta pionera secundària en comunitats com xara coster i chaparral. En els pasturageés de Califòrnia, als que aplega tart, els invadix i aumenta en absència de fòc o pastoreig. L'invasió dels pasturages és important perque ajuda a l'establiment d'atres espècies de sàlvia costera. Baccharis pilularis és comú en xara costera, pero no es regenera baix un dosel arbustiu tancat perque el creiximent de les plántulas és pobra en l'ombra. Quercus agrifolia, Umbellularia californica, o atres espècies tolerants a l'ombra reemplacen la xara costera i atres àrees dominades per Baccharis pilularis, sobretot quan no hi ha hagut incendis o pastoreig.

Baccharis pilularis s'utilisa en freqüència en el cultiu, en els cultivares de cobertura del sol que tenen vàries calitats d'altura, el color i la textura del full. Requerix un bon drenage i el rec d'estiu moderat. Baccharis pilularis és també resistent a la sequia, molt útil per a bardices o cerques o per a cobrir el sol. Requerix rec una volta per semana fins que s'establixca i després una volta per més durant el primer estiu. Pot madurar en un a dos anys.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Baccharis pilularis va ser descrita per Augustin Pyrame de Candolle i publicat en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 5: 407. 1836.[2]

Etimologia

Baccharis: nom genèric que prové del grec Bakkaris donat en honor de Baco, deu del vi, per a una planta en una raïl fragant i reciclat per Linnaeus.[3]

pilularis: epítet latino

Sinonímia
  • Baccharis pilularis var. angustissima DC.
  • Baccharis pilularis var. latifolia DC.
var. consanguinea (DC.) Kuntze
  • Baccharis congesta DC.
  • Baccharis consanguinea DC.
  • Baccharis pilularis subsp. consanguinea (DC.) C.B.Wolf[4]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons