Bachué

Archiu:Monumento a Bachué en Medellín, Colombia.jpg

Monument a Bachué o Batchue, per Luis Horacio Betancur, en Medellín (Colòmbia).

Archiu:Bachué, diosa generatriz de los chibchas.jpg

Bachué és la deesa generatriz dels chibchas (Bachué, la deesa de la raça humana, escultura de Rómulo Roce. 1925. Talla en granit. Fotografia de la galeria Món.

La Mare Bachué, o Batchue [Bat (Digne) - chue (Pit, aliment)], és la mare primigènia del poble Muisca. Va ser la transformació de Furachogua [Fura (Dòna) - Cho (Bo) - Gua (Filla)], a partir de la qual li creixen els pits en els que va alimentar al poble Muisca, que provenen de la seua unió en Qhuzha.

El mit Muisca (Mhuysqa) conta que de l'Estany de Iguaque (prop de Tunja, Boyacá, Colòmbia), varen nàixer dos energies Amuya (femenina) és lo positiu, i Muyyan (masculí) és lo negatiu, [Relacionat en el Yin i el Yang Oriental]. De Amuya va nàixer Furachogua [Fura (Dòna) Cho (Bo) Gua (Filla)] que és una representació del naiximent de totes les dònes; de Muyyan va nàixer Qhuzha [Qhu (Llavor) Zha (Nit)], al que se li denomina Home menut,és la representació del naiximent de tots els hòmens. Es diu que és un home chicotet perque per als Muiscas, el home naix inmaduro en comparació a la dòna, qui ya naix en un saber especial de conexió en la Mare Terra. Furachogua evoluciona, li creixen els pits i es transforma en Batchue. Batchue i Qhuzha s'unixen, i d'esta unió naixen els Muiscas.

En cròniques

Segons el croniste Fra Pedro Simón en les seues Notícies Historials: 2.-En el districte de la ciutat de Tunja, a quatre llegües a la part del Nort i una d'un poble d'indis que criden Iguaque, es fa una coronació d'empinades serres, terra molt freda tan coberta de páramo i ordinàries boires terreres que casi en tot l'any no es descobrixen els seus cims, si no és al mig dia pel més de giner. Entre estes serres i cims es fa una molt fonda, d'a on diuen els indis que a poco de com va amanecer va aparéixer la llum i creades les demés coses, va eixir una dòna que criden Bachué i per un atre nom acomodat a les bones obres que els va fer Furachogua que vol dir dòna bona, perque fura criden a la dòna i choc és cosa bona, va traure en si de la mà un chiquet d'entre les mateixes aigües d'edat de fins a tres anys i baixant abdós junts de la serra a lo pla, a on ara està el poble d'Iguaque, varen fer una casa a on varen viure fins que el chicon va tindre edat per a casar-se en ella, perque luego que la va tindre es va casar, i el casament tan important i la dòna tan prolífica i fecunda que de cada part paria quatre o sis fills, en que es va vindre a omplir tota la terra de gent, perque anaven abdós parell moltes parts deixant fills en totes, fins que despuix de molts anys estant la terra plena de hòmens i els dos ya molt vells es varen tornar al mateix poble i del cridant a molta gent que els acompanyara, a l'estany d'a on varen eixir, junt a la qual els va fer la Bachué una plática exhortant a tots la pau i conservació entre sí, la guarda dels preceptes i lleis que els parla ya que no eren pocs, en especial en orden a el cult dels deus, i conclós es va despedir en singulars clamor i planys d'abdós parts, i convertint-se ella i el seu marit en dos molt grans culebras, es varen ficar per les aigües de l'estany, i mai més varen aparéixer per llavors, Si be la Bachué despuix es va aparéixer moltes voltes en atres parts, per haver determinat des d'allí els indis contar-l'entre els seus deus, en gratificació dels beneficis que els havia fet.

Mit muisca

Est és un dels mits propis de la cultura muisca, a els qui se'ls coneix com chibchas. Est és un poble d'orige centroamericano, que va aplegar a Colòmbia a habitar el sur del departament de Santander i el altiplano cundiboyacense. Els muiscas creïen en Bachué, la consideraven la seua mare. La seua història diu que era una dòna molt bella, morena, estilisada. Diuen que, una matinada, la varen vore eixir de l'estany de Iguaque, coberta per un llarc corfoll de pèl negre, en un chiquet nuet entre els seus braços

Bachué es va guanyar l'afecte i la confiança dels Chibchas i es va instalar entre ells. Els va ensenyar les normes que devien seguir per a conservar l'orde en la comunitat i per a mantindre la pau en els seus veïns. En el pas del temps, el chicotet chiquet va créixer, pero ella no envellia. La missió de Bachué era poblar la terra i, per això, va començar a ser fecundada per ell. Els seus parts sempre varen ser múltiples. En el primer va tindre mellizos, en el següent trillizos, en el tercer varen ser quatre els seus fills i aixina va continuar fins que es va considerar que la seua tasca s'havia complit. En poc temps, va deixar ensenyances i criatures en tots els llocs. De sobte, el seu rostre es va omplir d'arrugues, el seu coll i el seu cos ya no eren lozanos, les seues cames es varen afluixar, els seus sens es escurrieron i en la seua mirada es notava un gran cansanci. Satisfets en la seua llabor i en el progrés dels seus fills, ella i el ser en el que havia aplegat a la terra, varen retornar a l'estany sense dir-li res a ningú. Una volta allí, es varen llançar a les aigües. El llac els va devorar en una gran badallada; immediatament, ella es va convertir en serp i, per esta raó, per als chibchas este animal simbolisa l'inteligència. En les nits de lluna, els natius acodien a l'estany a dur-li ofrenes i podien observar a la culebra aguaitar els seus lluents ulls sobre la superfície de l'aigua, per a vore les belles copes dorades, els utensilis i adorns d'or, que rebia de bon cor. Del varó no varen tornar a saber ni a mencionar-ho. Pero a Bachué li varen donar el títul de «mare de l'humanitat». Com ella va aplegar provinent de l'aigua, els chibchas varen començar a adorar i a protegir els estanys i qualsevol tipo de vida que brotara d'elles. Per eixa raó, és comuna trobar formes de reptils, lagartijas, taperots, fardachos i granotes entre els seus adorns. A estes últimes les divinizaron i, en avant, les varen considerar com a símbol de fertilitat. L'estany de Iguaque encara es considera un lloc sagrat.

Bachué és una dòna adorada en estos temps pels muiscas com els seus fills.