Anar al contingut

Bacillus thuringiensis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Bt-toxin-crystals.jpg
Bacillus thuringiensis

Bacillus thuringiensis (o Bt) és una bactèria grampositiva que habita en el sol, i que s'utilisa comunament com una alternativa biològica al plaguicida. També se li pot extraure la toxina Cry i utilisar-la com plaguicida. B. thuringiensis també apareix de manera natural en l'intestí de les orugas de diferents tipos d'arnes i de palometes, aixina com en les superfícies de les plantes.[1]

Durant l'esporulación, molts ceps de Bt produïxen cristals proteínicos, coneguts com a δ-endotoxines, que posseïxen propietats insecticida. Per esta raó s'ha amprat el Bt com a insecticida i, més recentment, per a produir organismes genèticament modificats. No obstant, existixen ceps de Bt que produïxen cristal que no té acció insecticida.[2]

Descobriment i estudi

[editar | editar còdic]

Bacillus thuringiensis va ser descoberta en 1902 pel biòlec japonés Shigetane Ishiwatari. En 1911, la bactèria va ser redescubierta en Alemània per Ernst Berliner, qui la va aïllar com a causant d'una malaltia que contreen les orugas d'arna grisa de la farina (cridada “Schalffsucht”). En 1976, Robert A. Zakharyan va informar de la presència d'un plásmido en un cep de B. thuringiensis i va sugerir que este participava en la formació d'endosporas i de cristals.[3][4] B. thuringiensis està estretament relacionada en B. cereus, una bactèria dels sols, i en B. anthracis, la causant del carbonc: estos tres organismes es diferencien principalment pels seus plásmidos. De la mateixa manera que atres membres del gènero, estes tres bactèries són aerobios capaces de produir endosporas.[1] En la esporulación, B. thuringiensis forma cristals de δ-endotoxines proteínicas d'acció insecticida (cridats cristals de proteïna o proteïnes Cry), que són codificats pels genés Cry.[5] En la majoria dels ceps de B. thuringiensis els gens Cry estan localisats en els plásmidos.[6][7][8]

Les toxines Cry són específicament actives contra insectes dels órdens Lepidoptera (arnes i palometes), Diptera (mosques i mosquits), Coleoptera (escarabats), Hemiptera (chinches) i contra els nemátodos (cucs). Aixina, B. thuringiensis actua com una important reserva de toxines Cry per a la producció d'insecticida biològics i de cultius modificats genèticament.

Us en el control de plagues

[editar | editar còdic]

Des de 1920 s'han utilisat les espores i els cristals de proteïna insecticida produïts per B. thuringiensis com biopesticida en el control de plagues.[9] Actualment s'utilisen com a insecticida específics baixos noms comercials com Bioster, Dipel i Thuricide. Estos plaguicidas són considerats respectuosos en el mig ambient per la seua especificació, ya que el seu efecte sobre els humans, sobre la vida selvada, sobre els polinisadorés i sobre molts atres insectes beneficiosos és mínim o casi nul. La companyia belga Plant Genetic Sistems va ser la primera (en 1985) en desenrollar plantes genèticament modificades (tabac) en tolerància als insectes per mig de l'expressió dels gens Cry de B. thuringiensis.[10][11] A sovint, els insecticida basats en B. thuringiensis que s'apliquen com spray líquit en plantes de cultiu deuen ser ingerits per a tindre efecte. Quan els insectes ingerixen els cristals proteics, el pH alcalino del seu tracto digestiu activa la toxina Cry, la qual s'inserta en l'epiteli del intestí de l'insecte, provocant poros en l'epiteli. El poro causa una lisis celular (trencament de la membrana celular) i la posterior mort de l'insecte.[12][13][14]

Bacillus thuringiensis serotipo israelensis, un cep de Bt que s'ampra àmpliament com larvicida contra els mosquits, també es considera un método per a controlar la població de mosquits respectuós en el mig ambient.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Madigan M, Martinko J (editors) (2006). Brock Biology of Microorganisms, 11th edició, Pearson Prentice Hall. ISBN 9780131443297.
  2. ↑ (2007).Journal of microbiology and biotechnology.17
    547–559.
  3. ↑ Zakharyan R.A et. el. (1979). "Plasmid DNA from Bacillus thuringiensis". Microbiologiya 48 (2): 226–229. ISSN 0026-3656.
  4. ↑ Thomas Clement Cheng,(1984) Pathogens of invertebrates: application in biological control and transmission mechanisms, Society for Invertebrate Pathology Meeting Volume 7 page 159 [1]
  5. ↑ Circkmore N. «Bacillus thuringiensis toxin nomenclature». Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2008. Consultat el 23 de novembre de 2008.
  6. ↑ Stahly D.P(1984).Biotechnol. Genet. Eng. Rev..84
    341–63.ISSN 0264-8725.
  7. ↑ Clayton C. Beegle and Takhashi Yamamoto(1992).Canadian Entomologist.124
    587–616.doi:10.4039/Ent124587-4.
  8. ↑ XU Jian, LIU Qin, YIN Xiang-dong and ZHU Shu-de(2006).Entomological Journal of East Chinenca.15(1)
    53–58.
  9. ↑ Annual Review of Plant Biology.59
    771–812.doi:10.1146/annurev.arplant.58.032806.103840.Consultat el 9 de maig de 2009.
  10. ↑ [enllaç trencat]
  11. ↑ Vaeck M, Reynaerts A, Hofte A(1987).Nature.328
    33–7.doi:10.1038/328033a0.
  12. ↑ Babu M, Geetha M. «DNA shuffling of Cry proteins». Archivat des d'el original, el 12 de febrer de 2010. Consultat el 23 de novembre de 2008.
  13. ↑ Dean D.H. (October 1984)."Biochemical Genetics of the Bacterial Insect-Control Agent Bacillus thuringiensis:Basic Principles and Prospects for Genetic Engineering". Biotechnology and Genetic Engineering Reviews-vol.2,341-363.
  14. ↑ «Les toxines Cry de Bacillus thuringiensis: modo d'acció i conseqüències de la seua aplicació». Consultat el 12 de febrer de 2011.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Bacillus_thuringiensis&oldid=683395»