Anar al contingut

Bahianita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Bahianite-546995.jpg
Bahianita

La bahianita és un mineral, un antimoniato d'alumini, agrupat en la classe dels òxits, que va ser descrit com una espècie nova a partir d'eixemplars trobats en forma de vores rodades en el riu Pique dones Ànimes, Paramirim dones Crioulas, Baïa (Brasil), que és conseqüentment la localitat tipo. El nom procedix de l'estat brasiler en el que es va trobar.[1]

Propietats físiques i químiques

[editar | editar còdic]

La bahianita s'ha trobat fins al moment solament en forma de vores rodades, de color marró i aspecte terroso en la part exterior, pero incoloros o de color marró clar i en lluentor adamantino en seccions. És l'únic antimoniato d'alumini natural conegut fins a la data, i la seua estructura d'òxit en empaquetamiento hexagonal compacte tampoc es coneixia anteriorment.[1] Ademés dels elements que apareixen en la fòrmula, conté chicotetes cantitats de wolframio i de ferro.

Jaciments

[editar | editar còdic]

La bahianita és un mineral molt rar, conegut solament en dos localitats en el món, la localitat tipo i la Serra dona Mangabeira, en Paramirim, també en l'estat de Baïa.[2]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Neues Jahrbuch für Mineralogie, Abhandlungen, 126, 113-125..
  2. «Bahianite. Mindat».