Anar al contingut

Baix profunt

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ranc de veu del baix profunt (do2do4), indicat en un teclat de piano en el Do central senyalat per un punt.

En música, basso profondo (del italià, baix profunt, també transcrito com basso profunt) és el subtipo de veu en el ranc vocal més baix.

Mentres que el New Grove Dictionary of Opera definix un baix típic com el que té un ranc llimitat al segon el meu per baix del do mig (un el meu2),[1] es pot recórrer al baix profunt operístic per a cantar un do baix (do2). En ocasions, els compositors corals utilisen notes més baixes, com un sol1 o inclús el fa1. En casos tan rars, el cor es basa en baixos de ranc excepcionalment profunt cridats oktavistas o octavistas i que a voltes canten una octava per baix de la part del baix.

Definició

[editar | editar còdic]
Ranc de veu del basso profunt d'acort en la definició italiana.

Segons la definició clàssica italiana, qualsevol cantant que puga realisar un la meuaPlantilla:Música2 fortissimo és un baix profunt. Els compositors italians varen considerar baixos profunts en registres amplis aquells que tenien un ranc que comprenia des de el meu2 fins a el meu4, més greu que els baixos típics. Si be requerix un registre més ampli, se li dona especial importància a la calitat de l'amplitut, aixina com a la resonància i a la sonoritat.

Oktavista

[editar | editar còdic]

Es denomina oktavista o octavista a un baix excepcionalment profunt. Són típics de la música coral ortodoxa russa. Este tipo de veu té un ranc vocal que s'estén des d'un la1 (una octava per baix del ranc del baríton) i a voltes fins a fa1. Alguns dels oktavistas en registres més greus com Mikhail Zlatopolsky o Alexander Ort poden aplegar fins a un do1.[2]

Si be les notes més greus com siPlantilla:Música1 o sol1 són utilisades principalment per compositors eslaus, en ocasions també recorren a elles atres compositors. Per la seua banda, els compositors russos no solen fer distincions entre un baix profunt i un octavista.

Degut a que la veu humana sol tardar molt en desenrollar-se i créixer, les notes baixes solen sonar més resonantes i plenes a mida que el cantant ha envellit considerablement. Açò fa que a sovint els octavistas siguen hòmens de major edat.

Grups a capela com Pentatonix o Home Free tenen este tipo de veu (sent els baixos d'abdós grups Avi Kaplan (ya retirat) i Tim Foust, respectivament).

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. L. Macy (ed.): «Bass». Grove Music Online.; The Oxford Dictionary of Music
  2. Galbraith, R.. «Russian Basses». Russian Sacred Music. Archivat des d'el original, el 25 de juny de 2022.


Referències

[editar | editar còdic]