Baldrs draumar
Baldrs draumar (Els somis de Baldr) o Vegtamskviða (Balada de Vegtam) és un poema éddico, que va ser preservat en el manuscrit AM 748 I 4.º. Brinda informació sobre el relat del mit de la mort de Baldr i és consistent en les senyes que es troben en Gylfaginning.
Relata que Balder ha estat tenint malensomis, somiant sobre la seua pròpia mort. Per a interpretar el significat d'estos somis Odín cavalca fins a Helheim, fent-se passar per un viager vagabunt cridat Vegtam ("Acostumat al camí"), d'allí el nom de la balada. En Helheim, Odín/Vegtam es troba en la tomba d'una völva i la resucita. Dialoga en la völva i esta li conta sobre el destí de Baldr. Al final Odín li realisa una pregunta que posa al descobert la seua identitat i la völva li demana que prenga el camí de tornada.
Este poema és un dels més curts dels poemes éddicos i consistix solament de catorze estrofes fornyrðislag. Alguns manuscrits en paper més tardans contenen cinc estrofes més, de les quals es pensa que són d'un orige més primerenc. El filòlec noruec Sophus Bugge va plantejar el hipòtesis de que haurien segut compostes per l'autor de Forspjallsljóð.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Baldrs draumar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.