Balears (1936)

El Balears va ser un travessia pesada de l'Armada Espanyola que va intervindre en favor del bando sublevat durant la guerra civil espanyola. Era bessó del Canàries, en el que conformava la Classe Canàries. Els bucs d'esta classe eren una versió millorada de la britànica classe County. El navío, durant tota la seua trayectòria operativa, va realisar operacions d'escolta d'atres bucs (civils, de mercaderies, petrolers i militars), es va dedicar a identificar i interceptar barcos de la flota republicana i atres barcos d'atres nacionalitats en la zona jurisdiccional de les aigües espanyoles.
Va resultar afonat durant la batalla de la veta de Pals, en març de 1938, despuix de ser torpedeado per destructors de l'Armada republicana. El Balears, junt en dos travessies més, va presentar batalla davant 2 travessies i 5 destructors republicans, morint en combat 786 mariners del Balears, entre ells el contraalmirante Manuel Vierna Belando.
Construcció i característiques
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Classe Canàries.
Ordenada la seua construcció durant la dictadura del general Miguel Primer de Rivera, el Balears va ser posat en grada el 15 d'agost de 1928 i el seu botadura va tindre lloc el 20 d'abril de 1932. El navío va ser construït per la Societat Espanyola de Construcció Naval (SECN), que era una empresa subsidiària de matriu britànica Vickers-Armstrong. És per açò que la SECN basara el seu disseny en les travessies de la Classe County de l'Armada Real Britànica. La proclamació de la Segona República en 1931 i les posteriors revisions del programa de construcció de Cosí de Rivera varen provocar un considerable retart en la construcció del buc. En juliol de 1936, el Balears encara es trobava amarrat en el port i incomplet.
Ademés dels plans originals, també va estar prevista l'instalació de dos catapultes equipades en avions Hawker Osprey, que serien modificats com a hidroavions. No obstant, el proyecte no va aplegar a prosperar.
Historial d'operacions
[editar | editar còdic]Poc despuix de l'inici de la guerra civil espanyola, va entrar en servici, trobant-se encara incomplet en decembre de 1936, sense tindre instalada encara la seua quarta torre d'artilleria i algunes ametralladores antiaèrees. La torreta va ser finalment instalada durant l'estiu de 1937[1] , fet que no li va impedir participar en accions ofensives en anterioritat a dita data.
En febrer de 1937, va participar junt en les travessies Canàries i Almirant Cervera en la batalla de Màlaga. Va bombardejar, junt en part de l'armada i aviació sublevada, a els qui fugien per l'única eixida del sege de la ciutat —la carretera costera de Màlaga a Almeria— en l'episodi que es coneixerà com "La Desbandá".
Els rebels varen entrar en el centre de la ciutat de Màlaga, el dia 8 de febrer de 1937, sense trobar resistència alguna. No obstant, els seus bucs no varen deixar d'actuar. La travessia Balears va barallar la costa de Torrox a Motril disparant 208 proyectils entre les 8 i les 12 hores; al seu regrés, en sentit oest, varen comprovar que els dispars varen ser efectius: "no solament sobre vehículs sino també en els peatons, paralisant per complet el tràfic". Despuix de les 12 h., va concentrar el seu atac entre Torrox i Vélez-Màlaga, permaneixent en este punt fins a les 17:25 h., moment en el que va avistar a el "Canàries" i a el "Cervera" i es va dispondre a seguir a "la Capitana". La població va sofrir en eixe dia dispars de la flota sublevada en artilleria de 120 mm, "al objeto de impedir la fugida de fugitius de Màlaga", segons documentació del propi bando rebel.[2]
La Massacre de la carretera Màlaga-Almeria va tindre gran repercussió internacional pels testimonis del mege canadenc Norman Bethune, que la va descriure com «doscents quilómetros de misèria», o el reportage fotogràfic de Robert Capa.[3]
En amanecer del 25 de maig de 1937, mentres escoltava un petroler entre la boira, va passar entre els dos destructorés republicans de vanguarda i el gros de la flota republicana, formada per dos travessies i sis destructors, detectant solament als primers, als que va disparar sense conseqüències. El 12 de juliol de 1937, front a Valéncia, es va trobar en sis destructors republicans que escoltaven a dos mercants, entaulant-se un curt combat.
En el matí del 7 de setembre de 1937, va detectar quatre mercants republicans escoltats per les travessies Llibertat i Plantilla:Barco i sis destructors, front al veta Cherchell, en Argèlia. Es va entaular un desigual combat i va conseguir alcançar al Llibertat, pero a la seua volta va ser tocat pels dispars d'este, lo que va produir un perillós incendi en el pañol de munició de 120 mm; a pesar de la qual cosa, va conseguir que el comboi no aplegara a l'Espanya republicana. Durant la batalla els bucs de guerra republicans varen abandonar al comboi que escoltaven de dos cargueros, estos varen canviar de rumbo cap al sur i varen encallar prop de veta Cherchell. Un d'ells es va perdre, mentres que l'atre va ser rescatat i internat per les autoritats franceses.[4]
Afonament
[editar | editar còdic]
- Artícul principal → Batalla de la veta de Pals (1938).
La nit del 5 al 6 de març de 1938 el Balears junt al seu bessó el Plantilla:Barco i la travessia Almirant Cervera varen participar en la protecció d'un comboi procedent d'Itàlia. La flota franquista es va trobar inesperadament en l'Armada republicana, entaulant-se un combat entre abdós flotes que passaria a ser conegut com la batalla de la veta de Pals. Cap a les 02:20 del 6 març, varis torpedos, possiblement procedents del destructor Plantilla:Barco, varen alcançar la zona central i el depòsit de municions del Balears, causant importants danys. Els danys varen ser tan greus que varen provocar l'afonament del barco, que es va escomençar a afonar per la proa. Els destructors britànics Plantilla:HMS i Plantilla:HMS varen acodir a ajudar al salvament dels nàufrecs.[5] Varen rescatar a 435 hòmens; uns atres 786 varen morir o varen desaparéixer. El contralmirante Manuel Vierna Belando i el comandant del navío, Isidro Fontenla Maristany, es trobaven entre els fallits.[6]
Durant el salvament, avions republicans varen bombardejar causant-los un mort i quatre ferits en el Boreas.[7]
En el cine
[editar | editar còdic]En 1941 es va estrenar la película La travessia Balears, dirigida per Enrique del Camp i guion d'Antonio Guzmán Merino, de marcat caràcter propagandista. No obstant, la película no va conseguir el vist i plau de l'armada; als seus requeriments, per a 1948 totes les còpies existents havien segut destruïdes.[8][9]
Monuments
[editar | editar còdic]
En Palma de Mallorca, d'a on provenien nou Fleches navals que varen morir en l'afonament del barco,[10] es va erigir un monument en memòria dels fallits durant l'afonament del buc gràcies a l'iniciativa activa del periòdic local Última hora i abundants donacions de particulars i empreses que varen reunir les 100.000 pessetes que va costar el monument[11] dissenyat per l'arquitecte Francisco Roca Simó. L'ajuntament de Palma va iniciar els tràmits del derribe,[12] que varen quedar paralisats en els tribunals[13] per deficiències durant la tramitació del monument com Ben Catalogat en la que es va desestimar dita designació.[14] En 2020 el tribunal va sentenciar que el Consell Insular de Mallorca devia considerar el monument com Ben Catalogat, i per tant impedir el seu derribe.[15]
En la localitat vasca d'Ondárroa (Viscaya), d'a on procedien mig centenar de tripulants, es varen alçar dos monuments en el seu honor, un sobre el port, destruït en 2019,[16] i un atre en el cementeri.
Ademés, en la localitat canària de Corralejo, en l'illa de Fuerteventura, hi ha un carrer que posseïx el seu nom.
També es varen alçar monuments en Llerena (Badajoz), en el Museu Naval de Madrit, en Sant Sebastià (Guipúscoa) i en Algecires (Càdis). Per una atra part, l'actual Universitat Laboral de Culleredo es va denominar durant molts anys IES Travessia Balears i en la mateixa es conserva el màstil del navío.
Un carrer de Madrit duya el nom del Balears fins que li'l va canviar l'alcaldesa Manuela Carmena. En 2021 un tribunal va dictaminar que el canvi va ser impropi i el carrer va tornar a ostentar el nom de la travessia.[17]
Vore també
[editar | editar còdic]- Armada Espanyola
- Travessia
- Anex:Llista de travessies espanyoles
- Anex:Llista de naufragis en Espanya
- Anex:Naufragis per número de víctimes
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Aguilera, 1968, p. 95.
- ↑ Fernández Martín, Andrés; Brenes Sánchez, {{{nom2}}} (2016). 1937, èxodo Màlaga Almeria: noves fonts d'investigació, Primera edició edició, Aratispi Edicions. ISBN 978-84-943671-4-4.
- ↑ Rodrigo, 2008, p. 97.
- ↑ Alonso, 2006, pp. 81-82.
- ↑ Alpert, 1987, pp. 336-337.
- ↑ Alpert, 1987, pp. 334-335.
- ↑ «Combat de la Veta de Pals (6 de març de 1938)». Revista naval.
- ↑ (Bentley, 2008, pp. 85-86)
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «AQUELLOS FLECHAS NAVALES.pdf | Alemània | Travessia» (en és). Scribd. Consultat el 11 de març de 2020.
- ↑ «Premsa i Patrimoni: Monument polèmic». Premsa i Patrimoni. Consultat el 11 de març de 2020.
- ↑ «Cort preveu derrocar el monolit de sa Feixina enguany» (en és). Última Hora. Consultat el 11 de març de 2020.
- ↑ «Un juge suspén el derrocament del monument de sa Feixina» (en és). www.diariodemallorca.es. Consultat el 11 de març de 2020.
- ↑ «El Consell no protegix sa Feixina i dona via lliure a Cort per a demolir el monolit» (en és). www.diariodemallorca.es. Consultat el 11 de març de 2020.
- ↑ «Un jujat de Palma de Mallorca sentencia que el Consell de Mallorca deu catalogar Sa Feixina» (en és). ELMUNDO. Consultat el 11 de març de 2020.
- ↑ «Varis desconeguts derriben una creu franquista en Ondarroa» (en és). eldiario.és. Consultat el 17 de giner de 2019.
- ↑ «la-travessia-balears-el-barco-al-que-la-llei-de-memòria-democratica-li-lleva-el-carrer_67664.html », El Debat (periòdic digital). Consultat el 21 d'octubre de 2022. «Un carrer de Madrit homenajava al barco en el nom que l'exalcaldesa Manuel Carmena va llevar durant el temps que va durar la seua alcaldia. Pero en 2021 el Tribunal Superior de Justícia de Madrit ho va restituir»
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (1968) Bucs de l'Armada Espanyola. Cròniques i Senyes del 1885 al Present, Madrit.
- (1987) La guerra civil espanyola en la mar, Barcelona. ISBN 978-84-8432-975-6.
- V (1944 (2006)). La flota republicana i la Guerra Civil d'Espanya, Mèxic (reimpreso en Madrit): Edicions Espuela d'Argent. ISBN 84-96133-75-3.
- (2008) A Companion to Spanish Cinema.
- (2008) Fins a la raïl. Violència durant la guerra civil i la dictadura franquista, Madrit: Aliança Editorial. ISBN 978-84-206-4893-4.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Baleares (1936)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.