Baltasar Gracián

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Baltasar Gracián Morales
Gracián Graus.jpg
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Religiós i escritor.
Naiximent: 8 de giner de 1601
Lloc de naiximent: Belmonte de Gracián, Saragossa, Aragó, Espanya
Defunció: 6 de decembre de 1658
Lloc de defunció: Tarazona, Saragossa, Aragó, Espanya

Baltasar Gracián Morales (Belmonte de Gracián, Saragossa, 8 de giner de 1601 - † Tarazona, Saragossa, 6 de decembre de 1658) fon un religiós, jesuïta i escritor espanyol del Sigle d'Or que va cultivar la prosa didàctica i filosòfica. Entre les seues obres destaca El Criticón —alegoria de la vida humana—, que constituïx una de les noveles més importants de la lliteratura espanyola, comparable per la seua calitat al Quixot o La Celestina.

La seua producció s'adscriu a la corrent lliterària del conceptisme. Va forjar un estil construït a partir de sentències breus molt personal, dens, concentrat i polisèmic, en el que domina el joc de paraules i les associacions ingenioses entre estes i les idees. El resultat és un llenguage lacònic, ple d'aforisme i capaç d'expressar una gran riquea de significats.

El pensament de Gracián és pessimiste, com correspon al periodo barroc. El món és un espai hostil i enganyós, a on prevalen les apariències front a la virtut i la veritat. L'home és un ser dèbil, interessat i maliciós. Bona part de les seues obres s'ocupen de dotar al llector d'habilitats i recursos que li permeten desenrollar-se entre les trampes de la vida. Per ad això deu saber fer-se valdre, ser prudent i aprofitar-se del saber basat en l'experiència; inclús dissimular, i comportar-se segons l'ocasió.

Tot això li ha valgut a Gracián ser considerat un precursor de l'existencialisme i de la postmodernitat. Influí en els lliurepensadors francesos com La Rochefoucauld i més tart en la filosofia de Schopenhauer i Nietzsche. No obstant, el seu pensament vital és inseparable de la consciència d'una Espanya en decadència, com s'advertix en la seua màxima:

«floreció en el siglo de oro la llaneza, en este de yerro la malicia»

Enllaços externs[editar | editar còdic]