Anar al contingut

Banksia grandis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Banksia Torndirrup.jpg
Banksia grandis (Banksia grandis)


Banksia grandis, comúnmrente coneguda com banksia bou, banksia jagant o mangite, és un arbre comú i distintiu en el suroest d'Austràlia Occidental.

Descripció

[editar | editar còdic]

La banksia bou usualment creix com un arbre entre 5 i 10 metros d'alt, pero pot conseguir altures de fins a 15 metros. També se li troba en la forma d'un arbust atrofiado i estés, prop de la costa sur i quan se li troba entre roques i granit. Els seus troncs són curts, robusts i en freqüència torçuts, en la corfa rugosa característica del gènero Banksia. Els fulls són molt distintives; són molt grans, aplegant fins a 45 cm de llarc i 11 centímetros d'ample, i consistixen en una série de lòbuls triangulars que s'ubiquen just arrere de la prominent vena central. Color obscur brilloso en el fes, tenen un tomento de to llaugerament blanc en el envés. El nou creiximent és de color vert llima més pàlit i molt atractiu. La floració és en estiu. Els grans mechons florals cilíndriques, les quals poden alcançar fins a 35 cm d'alt, són grogues, en un estil cremoso. Els "cons" muden les parts velles de la flor pronte, aixina que no tenen l'apariència vellosa dels "cons" de moltes atres espècies de Banksia. Els vells cons són en freqüència barnizados o tallats i usats en artesania decorativa.


Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

La banksia bou és comú en tot el suroest d'Austràlia Occidental, creixent des de Jurien (30°17′S) en el nort, al sur fins a Cape Leeuwin (34°22′S) i a l'est fins a Bremer Bay (34°23′S 119°22′S I). Se li troba terra adins fins a Badgedup i Dongolocking Nature Reserve. És molt comú en els sols lateríticos dels Montes Darling, a on forma un sotobosque en els boscs de jarrah i marri. Creix en casi tots els sols de les planures costeres arenenques, pero és una miqueta menys comuna ahí.

Banksia grandis és un membre de Banksia ser. Grans, una série que conté solament a B. grandis i la molt propenca espècie B. solandri. No es reconeixen tàxons subespecíficos, ya que mostra poca variació excepto que creix com un arbust estés prop de la costa sur. Una llavor del sur cultivada en Kings Park va retindre el seu hàbit estés.

Cultiu

La banksia bou és molt sensible a la Phytophthora cinnamomi (Dieback) i és difícil de cultivar en regions en humitat en estiu. Requerix un sol arenenc ben drenado.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Banksia grandis va ser descrita per Carl Ludwig Willdenow i publicat en Species Plantarum. Editio quarta 1(2): 535. 1798.[1]

Etimologia

Banksia: nom genèric que va ser otorgat en honor del botànic anglés Sir Joseph Banks, quí colectó el primer espècimen de Banksia en 1770, durant la primera expedició de James Cook.

grandis: epítet llatío que significa "gran".[2]

Sinonímia
  • Sirmuellera grandis Kuntze [3]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Boland, D. J. et al. (1984). , Collingwood, Victoria, Austràlia: CSIRO Publishing. ISBN 0-643-05423-5.
  • George (1999). «Banksia», Wilson, Annette (ed.) (ed.). , CSIRO Publishing / Australian Biological Resources Study, pp. 175–251. ISBN 0-643-06454-0.
  • Powell (1990). , Perth, Western Austràlia: Department of Conservation and Land Management.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]