Banksia integrifolia subsp. monticola
Banksia integrifolia subsp. monticola K.R.Thiele, comunament coneguda com banksia blanca de montanya, és una subespecie de Banksia integrifolia Labill. ex Meisn. Descrita en 1994, creix en les Montanyes Blaves en el nort de Nova Gales del Sur. Conté els arbres de banksia més grans que s'hagen registrat.
Descripció
[editar | editar còdic]B. integrifolia subsp. monticola és similar a B. integrifolia subsp. integrifolia, pero diferix que té els fulls més grans i angostes, i folículs que estan més profundament incrustats en el vell mechó floral. Els folículs tenen menys provabilitat d'obrir-se espontàneament. Les inflorescència són similars a la de la subespecie integrifolia, pero pot tindre un matís rosa en algunes localitats, notableblemente en el Parc nacional Cims Barrington.[1] La subespecie conté els #espècimen més grans Banksia que s'hagen registrat, en arbres en Washpool National Park creixent fins a 35 metros d'alt.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Plantilla:See also Per molts anys la subespecie va ser considerada una forma montana de B. integrifolia subsp. compar, no obstant se sap ara que és més propenca a B. integrifolia subsp. integrifolia abdós fenéticamente[3] i genèticament.[4] Es va identificar com subespecie separada en 1991 per Gwen Harden. En 1994, Kevin Thiele va confirmar el seu estatus de subespecie i ho va publicar com Banksia integrifolia subsp. monticola K.R.Thiele.[3] L'epítet de la subespecie monticola es referix a la seua distribució montana, i es deriva del llatí mons, que significa "montanya", i coa que significa "habitant".
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]A diferència de les atres subespecies de B. integrifolia, B. integrifolia subsp. monticola creix prou terra adins, en les Montanyes Blaves entre Mount Wilson i New England National Park.[1] Creix en sols fèrtils derivats de roques ígneas per damunt dels 650 metros, mentres les atres subespecies solament creixen en altituts baix dels 500 metros, i generalment s'associen en sols infértiles derivats de roca sedimentaria.[3]
Cultius i usos
[editar | editar còdic]És una planta molt apreciada per la seua resistència a les gelades. Hi ha una planta que creix en Sir Harold Hillier Gardens, Anglaterra.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Plantilla:Cita enciclopèdia
- ↑ Liber C(2004).«Really Big Banksias».6
- 4–5.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Thiele, Kevin and Pauline I. Ladiges(1994).«The Banksia integrifolia L.f. Species Complex (Proteaceae)».7(4)
- 393–408.doi:10.1071/SB9940393.
- ↑ Evans, K. M., Newbigin, I. and Ladiges, P. I.(2002).«An investigation of genetic variation in B. integrifolia (Proteaceae) using the AFLP technique».15
- 9–17.doi:10.1071/SB01013.
- ↑ «Banksia integrifolia subsp. monticola at Hillier Gargens». Sir Harold Hillier Gardens. Consultat el 18 de juny de 2009.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Plantilla:Flora of Austràlia Online
Wikispecies té un artícul sobre Banksia integrifolia subsp. monticola.- Este artícul conté una traducció derivada de «Banksia integrifolia subsp. monticola» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.