Anar al contingut

Barcos de Ferriby

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:The Ferriby Boats - geograph.org.uk - 442080.jpg
Monument en honor als germans Wright (1918-2001), en el lloc a on es varen descobrir els barcos Ferriby

Es coneix com a barcos de Ferriby als restants arqueològics de cinc embarcacions de l'Edat del Bronze i de l'Edat del Ferro, datats els més antics entorn a l'any 1900 a. C., tres de les quals es troben entre les embarcacions europees més antigues construïdes en taulons.[1] Els artefactes de metal i l'àmbar trobats en el seu interior revelen que estos barcos eren utilisats per a creuar el Mar del Nort i comerciar. Estes troballes mostren que ya en periodos tan antics es comerciaven i intercanviaven bens i també podien navegar mar adins.[1]

Estos pots de fusta varen ser descoberts en 1937 en la vora nort de l'estuari del Humber, prop de North Ferriby, East Yorkshire (Anglaterra).[1] Es considera que estes embarcacions formaven part d'un drassana existent en la plaja del Humber, en el que estaven involucrats tant constructors com a navegants.[2]

Història

[editar | editar còdic]

Descobriment

[editar | editar còdic]

En 1937 els germans Edward i Ted Wright varen observar l'existència de taulers semienterrados en la plaja de Ferriby, un arenal del gran estuari.[3] Les excavacions es varen iniciar a partir de 1938, a càrrec de Philip Corder, traent a la llum entre 1939 i 1940 els restants del primer barco, el denominat Ferriby 1. En novembre de 1940 va aparéixer el tauler de la quilla del segon barco, el Ferriby 2, desenterrada també pels germans Wright fins que la Segona Guerra Mundial va obligar a detindre les excavacions.[2]

Despuix de finalisar la guerra, en l'any 1946 es varen recomençar les excavacions per a extrer els restants d'abdós embarcacions (Ferriby 1 i Ferriby 2), els quals, llamentablement, varen tindre que ser tallats per a poder moure'ls.

En 1946, al final de la guerra, es varen recomençar les excavacions i els restants dels barcos (Ferriby-1 i Ferriby-2) llamentablement, varen tindre que ser tallats per a poder moure'ls. Varen estar depositats en la Galeria Arqueològica del Museu Marítim Nacional, en Greenwich, a on es varen datar com a pertanyents a l'Edat de Bronze.[2] Actualment es troben baix el conte del Museu de Hull i East Riding.

En 1963 Ted Wright va descobrir els restants d'un tercer barco, el Ferriby 3, que varen ser depositats en el museu de Kingston upon Hull.[2]

En 1984 i 1989, es varen descobrir alguns restants desconeguts d'atres dos barcos, nomenats com Ferriby 4 i Ferriby 5.

Datació

[editar | editar còdic]

La primera datació per carbono-14 va donar 1958 va tornar una edat d'aproximadament del 750 a. C. ± 150 anys (esta tècnica de datació es va descobrir entorn a 1950). En la década 1980 es varen realisar noves medicions més detallades, lo que va fer retrocedir l'antiguetat dels tres primers barcos al voltant del 1300 a. C., mentres que els barcos 4 i 5 eren datats d'entorn al 400 a. C..

En març de 2001 es va portar a terme de nou una nova datació que va indicar que les embarcacions de l'1 al 3 eren d'entorn al 1900 as 1800 a. C. Açò els feya els barcos ensamblados més antics d'Europa.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 «The Ferriby Boats - Europe's Oldest Seacraft - Hull Museums Collections». museumcollections.hullcc.gov.uk. Consultat el 2022-11-26.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Expedition Magazine - Penn Museum». www.penn.museum. Consultat el 2022-11-26.
  3. «Information on the Bronze Age boats found at North Ferriby». www.ferribyboats.co.uk. Consultat el 2022-11-26.
  4. «Dating the Ferriby Boats». www.ferribyboats.co.uk. Consultat el 2022-11-26.


Referències

[editar | editar còdic]