Anar al contingut

Barra Flinders

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:CompasMag.svg
Esquema d'una bitàcola en els elements usats per a corregir la desviació d'agulla: 1- Lantías. 2- Esferes de Thomson. 3- Estage per a imans llongitudinals. 4- Estage per a imans travessers. 5- Barra Flinders.

Una barra Flinders és una barra vertical de ferro dolç que es coloca dins d'una caixa en el lateral d'una bitàcola. S'usa per a contrarrestar el magnetisme vertical propi de cada buc que és parcialment responsable del desviació d'agulla. El procés de compensació de l'agulla nàutica inclou atres mecanismes compensadors com els imans, les esferes de Thomson, etc.

Quan els mecanismes compensadors de la desviació d'agulla no són suficients per a compensar la desviació, s'elabora una tablilla de desviacions de l'agulla nàutica sobre el nort magnètic, que el navegant deu consultar per a conéixer l'ubicació del nort magnètic, per a conéixer el nort verdader sempre caldrà afegir la declinació magnètica com es mostra en la següent fòrmula.

Nort verdader = nort d'agulla + desvie + declinació magnètica. Si l'agulla està ben compensada, la desviació serà zero.

El nom de la barra procedix del seu inventor, l'anglés Matthew Flinders (1774-1814), capità d'navío i investigador del magnetisme, qui va recomanar el seu us en 1812.[1]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1812).Naval Chronicle.(28)
    318-324.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • (2005) «13. La barra Flinders», El compàs. Una història d'exploració i innovació, Barcelona: Joventut, pp. 163-174. ISBN 978-84-261-3466-1.


Referències

[editar | editar còdic]