Barrera de gèl Jorge VI
.jpg)
La barrera de gèl Jorge VI és una barrera o plataforma de gèl que ocupa el canal Jorge VI (denominat en Argentina President Sarmiento) que separa l'illa Alejandro I de la costa oest de la península Antàrtica. La plataforma de gèl s'estén des de la baïa Ronne, en l'extrem suroest del canal, fins a l'illa Niznik, a uns 56 quilómetros al sur de l'entrada nort entre les vetes Brown i Jeremy. Va ser nomenat pel Comité de Topònims Antàrtics del Regne Unit en associació en el canal Jorge VI.[1][2]
Característiques
[editar | editar còdic]És la plataforma de gèl més gran en la costa oest de la península antàrtica, cobrint un àrea de 23 880 km². Es destaca ademés per les seues particularitats: té dos fronts de gèl que estan a 500 quilómetros de distància, experimentant cinc condicions climàtiques molt diferents. Està restringida dins d'un canal angost, de 25 km d'ample en el nort, que s'estén a més de 70 km en el sur i pert la major part de la seua massa per a fondre's. La major part del gèl en la plataforma deriva de l'alimentació dels glaciars des de la península Antàrtica en l'est. Este gèl fluïx en gran mida a través de la plataforma de gèl cap a l'illa Alejandro I en l'oest.[3]
Tant els fronts de gèl nort i sur han mostrat reculada en les últimes décades, pero l'àrea general no ha mostrat canvis significatius, mantenint el 92 % del seu tamany original. Es creu que és sensible als canvis en la circulació oceànica.[3]
El front nort va mostrar un curt periodo d'alvanç entre 1947 i 1960, seguits per una fase principal de retirada de la plataforma de gèl fins a 1980, la mateixa continua llentament fins a l'actualitat. Es calcula que uns 610 km² de gèl s'ha perdut des de 1947. Per la seua banda, el front sur ha mostrat una taxa regular de reculada des de 1947, encara que la retirada s'ha ralentisat des de la década de 1990. Ha perdut un total de 1330 km² des de 1947. Ademés, en este sector la plataforma de gèl és significativament més grossa (en un màxim de 600 metros) i més ampla (més de 70 km) que en el nort.[3]
S'ha conegut una inusual abundància d'estanys anuals de derretimiento en la plataforma de gèl, a lo manco des de la década de 1960 i especialment en la seua part sur.[3]
Reclamacions territorials
[editar | editar còdic]Argentina inclou a la barrera de gèl en el departament Antàrtida Argentina dins de la província de Terra del Fòc, Antàrtida i Illes de l'Atlàntic Sur; para Chile forma part de la Comuna Antàrtica de la província Antàrtica Chilena dins de la Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena; i per al Regne Unit integra el Territori Antàrtic Britànic. Les tres reclamacions estan restringides pels térmens del Tractat Antàrtic.
Nomenclatura dels països reclamantes:[2]
- Argentina: barrera de gèls President Sarmiento[4]
- Chile: plataforma de gèl Jorge VI
- Regne Unit: George VI Isse Shelf
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ United States Geological Survey. «George VI Isse Shelf» (en anglés). geonames.usgs.gov. Geographic Names Information System. Archivat des d'el original, el 2 de juny de 2021. Consultat el 25 d'agost de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 Australian Antarctic Data Centre. «George VI Isse Shelf» (en anglés). data.aad.gov.au. Nomenclátor Compost de l'Antàrtida del Comité Científic per a l'Investigació en l'Antàrtida.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 (2009).«Isse shelf changes on the Antarctic Peninsula».The Cryosphere Discussions.3
- 579–630.doi:10.5194/tcd-3-579-2009.
- ↑ (1970) Toponímia del Sector antàrtic argentí, Servici d'Hidrografia Naval, p. 600.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Barrera de hielo Jorge VI» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.