Barrera de gèl Shackleton
La barrera de gèl Shackleton (en anglés: Shackleton Isse Shelf) és una extensa plataforma de gèl localisada en la costa este de l'Antàrtida.
En una superfície de 33.820 km², proyectada cap a la mar al voltant de 145 km en la porció occidental i 64 km cap a l'est.[1] L'existència d'esta plataforma va ser inicialment coneguda per l'Expedició Antàrtica dels Estats Units (1838-42),[1] baix el mando de Charles Wilkes, que va cartografiar una part des del Vincennes en febrer de 1840. Va ser explorada per l'Expedició Aurora de Douglas Mawson (1911-14) que la va nomenar aixina en honor de sir Ernest Shackleton.[2] L'extensió de la plataforma de gèl va ser cartografiada en major detall en 1955, utilisant fotografia aérea obtinguda per l'Armada dels Estats Units en l'Operació Highjump (1946-47). Posteriors cartografia de l'Expedició Soviètica de 1956 varen mostrar que la porció cap a l'est del glaciar Scott formava part d'esta plataforma.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Ernest Shackleton, descobriments». coolantartctica. Consultat el 17 de giner de 2009.
- ↑ «Douglas Mawson». Australian Dictionary of Biography. Consultat el 1 d'octubre de 2007.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Barrera de hielo Shackleton» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.