Basílica de Sant Neófito
La basílica de Sant Neófito és el nom d'una basílica en ruïnes del sigle IV que es troba parcialment baix l'aigua en el llac d'İznik, en l'actual Turquia. Coordenades: 40.4258225, 29.7095841, visibles prop de la costa. Va ser descoberta en 2014 despuix d'investigar unes fotografies aérees i provablement va estar dedicada a Neófito de Nicea.
Història
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Iglésia original
[editar | editar còdic]Segons l'arqueòlec turc Mustafa Sahin, que ha participat en les excavacions des de que varen començar en 2015, i atres investigadors, existia una iglésia anterior a la trobada a on es va celebrar el Primer Concilie de Nicea, convocat per l'emperador Constantino el Gran en l'any 325.[1] Sahin, ademés, recolza la seua teoria en una fresca del Saló Sixtino de la biblioteca del Vaticà, pintat per Cessara Nebbia en 1588, a on apareix un llac de fondo que ell indentifica en el llac de Iznik. Segons estes investigacions, l'iglésia original va ser destruïda per un terremot en 359, 34 anys despuix del concilie.[2]
Iglésia de Sant Neófito
[editar | editar còdic]En 2014, Mustafa Sahin, cap del departament d'arqueologia de l'Universitat Uludag de Bursa, despuix de revisar unes fotografies aérees, va descobrir una basílica tardorromana baix les aigües del llac de Iznik.[3] Esta segona iglésia s'hauria construït en l'any 380, que va ser cridada iglésia dels Sants Pares, en honor als bisbes participants del concilie. L'existència d'este nou temple a extramuros de la ciutat queda constatada, ademés, pel croniste del sigle IX Gregorio de Cesarea, en relatar que el comandant de les tropes del Califato omeya va resar en la mateixa en l'any 727 durant el fallanc intent de conquistar la ciutat.[2]
El temple excavat actualment té unes dimensions de 800 metros quadrats, el més gran de la ciutat, més que l'iglésia de Santa Sofia que es conserva actualment en el centre de la ciutat convertida en mesquita. Este segon temple va ser també destruït per un sisme en 1065 de magnitut 9, encara que va seguir utilisant-se a raïl de les monedes trobades en el batisteri fins al sigle XIII. Els restants inclús es varen rodejar d'un mur per a protegir-los de la pujada de les aigües. Yusuf Kahveci, arqueòlec del Museu de Iznik, detalla que la majoria de peces religioses es varen traslladar a atres temples cristians i inclús es varen reutilisar els sellars del temple.[2]
A partir del sigle XIII les aigües varen començar a pujar i l'iglésia va quedar completament sumergida. En 2014 es va descobrir i varen començar les excavacions, en la proposta de crear un museu subaquàtic,[4] no obstant, la baixada de les aigües en 2024 va fer que quedara en zona seca, fent més fàcil la conservació i l'obertura d'un chicotet museu, que va obrir al públic en octubre de 2025. Esta baixada d'aigües pot deure's tant al calfament global com a l'us d'aigua dolça en zones de cultiu.[2]
Reconeiximent
[editar | editar còdic]El 28 de novembre de 2025, els restants de la basílica varen ser visitats pel papa León XIV i el patriarca ortodox Bartolomé I en commemoració de l'1.700 aniversari del Primer Concilie de Nicea.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «1,600-year-old Byzantine basilica found under water in Turkey--Aleteia». aleteia.org. Consultat el 2018-09-18.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «L'iglésia sumergida de Nicea, sèu del concilie de fa 1.700 anys a on resarà el Papa» (en és-es). Religió Digital. Consultat el 2025-11-29.
- ↑ «on-resar-papa-leon-xiv_358742.html Aixina és l'Iglésia sumergida de Nicea a on va a resar el Papa León XIV» (en és). El Debat. Consultat el 2025-11-29.
- ↑ «Basilica in Lake İznik to become underwater museum». Hürriyet Daily News. Consultat el 2018-09-18.
- ↑ «El papa León XIV va presidir en Turquia una històrica oració en Nicea en un ferm cridat a l'unitat cristiana» (en és-es). infobae. Consultat el 2025-11-29.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Basílica de San Neófito» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.