Basbusa

La basbūsa (en àrap egipcíac, بَسْبُوسَة), harīes (en àrap llevantí, هَرِيسَة), nammūra (en àrap libanés, نَمُّورَة), revani (en turc), ravaní o revaní (en grec, ραβανί o ρεβανί) és un dolç fet de sémola amerada en almibre típic de tot el Mediterràneu oriental. Consistix en una espècie de bizcocho o queque tallat en quadros o rombos, en una textura granulosa pel seu ingredient base, la sémola de blat dur (smīd), i un sabor molt dolç pel bany en almibre fret (qatr). La massa també inclou yogurt. Cada cuadrito o rombo se sol arrematar en una armela o anou torrada damunt. Variants modernes inclouen també coco rallado, pistacho, chocolate, nata o dátiles.

Etimologia

Basbūsa prové del verp بَسَّ (bassa), ‘trossejar’, o més concretament l'acció de mesclar en els dits sémola i manteca.

Harīsa prové de la raïl trilítera H-R-S (هـ ر س), relacionada en la moltura, fer pols, que es referix a la mateixa acció que l'anterior, i que per interferència del dialecte llevantí la terminació canvia a -i, harīes. De la mateixa raïl provenen la harisa magrebí, i el harís aràbic, encara que són preparacions totalment distintes.

Revani i les seues variants provenen de l'idioma persa ravanī (روانی), i est de l'actual capital armènia, Ereván, nom que li varen donar els otomans per a celebrar la conquista turca de la ciutat en el XVII. Els habitants del sur de Grècia ho criden ravani, mentres que en el nort se li crida revani, com en turc, específicament en la ciutat de Veria, a on és el darreria tradicional des de fa molts anys

Orige

El Manual Oxford de Nutrició i Dietètica indica que la revani podria haver evolucionat a partir d'un plat cridat basbūsa (مَأْمُونِيَّة), creat al voltant de el X. La maʾmūnīa es preparava cuinant arròs en greix i almibre. Esta recepta es va modificar posteriorment, utilisant sémola en lloc d'arròs, cuinant primer la massa i després sumergint-l'en almibre.^[1]

Una atra interpretació del seu orige sugerix que la basbūsa es va elaborar per primera volta durant el XVI en l'imperi otomà, provablement en l'actual Turquia, per a celebrar l'anexió d'Armènia.^[2]

Referències

↑ Davidson Alan; Vannithone Soun, Tom (2014). The Oxford companion to food (en en), New York, NY : Oxford University Press. ISBN 978-0-19-967733-7.
↑ «[1]». Consultat el 2026-02-10 (en en-US).

Bibliografia

Alan Davidson, Oxford Companion to Food

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Basbusa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Davidson Alan; Vannithone Soun, Tom (2014). The Oxford companion to food (en en), New York, NY : Oxford University Press. ISBN 978-0-19-967733-7.

[2] «[1]». Consultat el 2026-02-10 (en en-US).

[1]

[2]