Base Byrd
La Base Byrd (en anglés: Byrd Station) va ser una estació d'investigació científica dels Estats Units en l'Antàrtida que va ser establida en l'Any Geofísico Internacional per l'Armada dels Estats Units durant l'Operació Deep Freeze II en l'Antàrtida Occidental.[1] La Base es trobava en la replanell Rockefeller a l'interior de la costa Bakutis en la Terra de Marie Byrd, a uns 500 km de l'actual llínea costera. El seu nom va ser posat en homenage a Richard Evelyn Byrd.
Història
[editar | editar còdic]Una operació conjunta del Eixèrcit, l'Armada, la Força Aérea, i l'Infanteria de Marina varen recolzar una travessia d'un tren de tractors que va partir per terra de la Base Little America V a finals de 1956 per a establir la Base Byrd. El tren va ser dirigit pel major de l'Eixèrcit Merle Dawson i va completar una travessia de 646 milles sobre el territori inexplorado en la Terra de Marie Byrd a obrir el camí a un lloc seleccionat de bestreta. L'estació consistia en un conjunt de quatre edificis prefabricar i es va erigir en menys d'un més per membres del batalló de construccions de l'Armada (els Seabees).[2]
La base va ser inaugurada l'1 de giner de 1957. Els cinc edificis principals de la base es conectaven per un sistema de túnels. L'estació original ("Old Byrd") va durar uns quatre anys ans que començara a derrocar-se baix la neu. La construcció d'una segona base a 6 milles de distància es va iniciar en 1960, i va ser inaugurada el 13 de febrer de 1961.[3] En 1968 va ser perforat allí el primer núcleu de gèl que va penetrar completament la capa de gèl de l'Antàrtida. La base es trobava baix de la neu i en ella es realisaven investigacions sobre la física de l'atmòsfera superior, meteorologia, geofísica i glaciología. Va ser tancada perque la seua utilitat científica havia disminuït i perque la càrrega de neu que soportava era cada volta major i l'estava esclafant.[4]
Des de febrer de 1972 esta base va ser redissenyada i traslladada a la superfície i es va convertir en un campament d'estiu (el Byrd Surface Camp), que va ser abandonat en 2004-2005 i la capacitat del qual era de 8 persones.[1]
Campaments
[editar | editar còdic]El Fundació Nacional per a la Ciència, que gestiona el Programa Antàrtic dels Estats Units (USAP), tenia plans en juny de 2009 per a construir un nou campament per a recolzar una série de proyectes científics en l'Antàrtida Occidental, incloent el treball en el glaciar Pine Island. El campament, situat a uns 1400 quilómetros de la base principal de la USAP, la Base McMurdo, recolzarà fins a 50 persones i s'utilisarà principalment com una estació de servici per a recolzar als vols en la regió. Un segon campament propenc al glaciar Pine Island va ser també planejat, per a un proyecte liderat pel científic de la NASA Robert Bindschadler. Eixa operació recolzarà les operacions d'helicòpters a la plataforma de gèl.[5][6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «The Antarctic Sun: Byrd History, June 12, 2009». The Antarctic Sun.
- ↑ Frazier, P.W., 1957, Across the Frozen Desert to Byrd Station: National Geographic Magazine, v. CXII, p. 383-398.
- ↑ The Antarctic Sun
- ↑ NASA. U.S. STATIONS AND CAMPS IN ANTARCTICA [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «The Antarctic Sun: Byrd Camp Resurfaces, June 12, 2009». The Antarctic Sun. Archivat des d'el original, el 6 d'agost de 2009. Consultat el 23 de març de 2015.
- ↑ «The Antarctic Sun: Going to the Edge, November 22, 2007». The Antarctic Sun. Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2009. Consultat el 23 de març de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Base Byrd» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.