Base de senyes relacional

Vore també: Base de senyes objecte-relacional

La base de senyes relacional (BDR) és un tipo de base de senyes (BD) que complix en el model relacional (el model més utilisat actualment per a implementar les BD ya planificades). Despuix de ser postulades les seues bases en 1970 per Edgar Frank Codd, dels laboratoris IBM en Sant Josep (Califòrnia), no va tardar en consolidar-se com un nou paradigma en els models de base de senyes.

Un sistema de software utilisat per a mantindre les bases de senyes relacionals és un relational database management system (RDBMS) o sistema de gestió de bases de senyes relacionals. Virtualment, tots els sistemes de bases de senyes relacionals utilisen SQL (Structured Query Language) per a consultar i mantindre la base de senyes.

Característiques comunes

• Una base de senyes es compon de vàries taules, denominades relacions.
• No poden existir dos taules en el mateix nom ni registre.
• Cada taula és a la seua volta un conjunt de camps (columnes) i registres (files).
• La relació entre una taula pare i un fill es porta a terme per mig de les claus primàries i claus forànees (o alienes).
• Les claus primàries són la clau principal d'un registre dins d'una taula i estes deuen complir en l'integritat de senyes.
• Les claus alienes es coloquen en la taula filla, contenen el mateix valor que la clau primària del registre pare; per mig d'estes es fan les formes relacionals.

Elements

Vore també: Date

Relacions (característiques en comuna)

En una BDR, totes les senyes s'almagasenen i s'accedix a ells per mig de relacions prèviament establides.

Relacions base

Les relacions que almagasenen senyes són cridades relacions base i la seua implementació és anomenada "taula".

Relacions derivades

Atres relacions no almagasenen senyes, pero són calculades en aplicar operacions relacionals. Estes relacions són anomenades relacions derivades i la seua implementació és anomenada "vista" o "consulta". Les relacions derivades són convenients, ya que expressen informació de vàries relacions actuant com si fora una sola taula.

Algunes no són determinades pels usuaris, sino que són inherentemente definides pel simple fet de que la BD siga relacional. Algunes atres restriccions les pot definir l'usuari, per eixemple, usar un camp en valors sancers entre 1 i 10.

Les restriccions proveïxen un método d'implementar "regles" en la base de senyes.

Les restriccions llimiten les senyes que poden ser almagasenats en les taules.

Usualment es definixen usant expressions que donen com resultat un valor booleano, indicant si les senyes satisfan la restricció o no.

Les restriccions no són part informal i formal del model relacional, pero són incloses perque juguen el rol d'organisar millor les senyes. Les restriccions són molt discutides junt en els conceptes relacionals.

Dominis

Un domini descriu un conjunt de possibles valors per a cert atribut. Com un domini restringix els valors de l'atribut, pot ser considerat com una restricció. Matemàticament, atribuir un domini a un atribut significa "qualsevol valor d'este atribut deu ser element del conjunt especificat".

Distints tipos de dominis són: sancers, cadenes de text, data, no procedurales, etc.

Cada taula pot tindre un o més camps els valors dels quals identifiquen de forma única cada registre de dita taula, és dir, no poden existir dos o més registres diferents els valors dels quals en dits camps siguen idèntics. Este conjunt de camps es diu clau única. Poden existir vàries claus úniques en una determinada taula, i a cada una d'estes sol cridar-se-li candidata a clau primària.

Classificació de Claus

Clau primària

Artícul principal → Clau primària.

Una clau primària és una clau única (pot estar conformada per un o més camps de la taula) elegida entre totes les candidates que definix unívocamente a tots els demés atributs de la taula per a especificar les senyes que seran relacionats en les demés taules. La forma de fer açò (relació entre taules) és per mig de claus forànees.

Clau externa o forànea

Artícul principal → Clau forànea.

Una clau forànea és una referència a una clau en una atra taula, determina la relació existent en dos taules. Les claus forànees no necessiten ser claus úniques en la taula a on estan i sí a a on estan referenciadas.

Per eixemple, el còdic de departament pot ser una clau forànea en la taula d'empleats. Es permet que hi haja varis empleats en un mateix departament, pero hi haurà un i solament un departament per cada clau distinta de departament en la taula de departaments.

Clau índex

Vore també: Índex (base de senyes)

Les claus índex sorgixen en la necessitat de tindre un accés més ràpit a les senyes. Els índexs poden ser creats en qualsevol combinació de camps d'una taula. Les consultes que filtren registres per mig d'estos camps, poden trobar els registres de forma no seqüencial usant la clau índex.

Les bases de senyes relacionals inclouen múltiples tècniques d'ordenament, cada una d'elles és òptima per a certa distribució de senyes i tamany de la relació.

Els índexs generalment no es consideren part de la base de senyes, puix són un detall agregat. No obstant, les claus índexs són desenrollades pel mateix grup de programadors que les atres parts de la base de senyes.

Archiu:Diagrama Empleado.jpeg

Procediments almagasenats

Artícul principal → Procediments almagasenats.

Un procediment almagasenat és còdic eixecutable que s'associa i s'almagasena en la base de senyes. Els procediments almagasenats usualment arrepleguen i personalisen operacions comunes, com insertar un registre dins d'una taula, recopilar informació estadística, o encapsular càlculs complexos. Són freqüentment usats per un API per seguritat o simplicitat.

Els procediments almagasenats no són part del model relacional, pero totes les implementacions comercials els inclouen.